Cada cop més, les persones utilitzem les xarxes socials com un entorn on desenvolupar tant la nostra activitat personal com professional.
El món digital està present en la nostra vida. Gairebé sense donar-li la importància que en realitat pot tenir, utilitzem les xarxes socials en molts àmbits; per exemple:

• com a forma de contacte;
• de promoció i contractació de serveis i de productes;
• d’intercanvi d’informació;
• d’idees i coneixements;
• per interactuar amb altres persones;
• per contractar comptes amb els prestadors de serveis digitals (Pay Pal, Amazon, …), etc ..

En desenvolupar les nostres activitats anem generant, doncs, uns arxius que poden passar a formar part del nostre llegat. Tots aquests perfils en xarxes socials, correus, continguts digitals de pagament, documents en el núvol, etc, són el nostre patrimoni digital.

Aquest patrimoni pot comprendre diversos tipus de béns, drets i obligacions en l’àmbit digital i tecnològic, com ara:

• Xarxes socials
• Arxius guardats en forma digital (ebooks, música, imatges protegides amb drets d’autor, etc.)
• Emmagatzematge d’arxius en el núvol
• Comptes de correus electrònic i missatgeria instantània
• Comptes google
• Comptes amb Bitcoin (moneda digital)

En conseqüència, és molt fàcil que, en morir, o en casos d’incapacitació judicial, tinguem comptes actius. Per això, és convenient que ens plantegem especialment dues qüestions, que comentarem detalladament en un altre post:

– Què passarà amb aquesta informació quan nosaltres ja no hi siguem ?; és a dir, ¿podran els nostres hereus gestionar el nostre llegat digital?.

– Què passarà amb la propietat intel·lectual en el cas que aquest patrimoni estigui subjecte a drets de propietat intel·lectual? És el cas per exemple d’un Youtuber o d’un blocaire coneguts.

Tot i la complexitat d’aquest tipus de relacions, no existeix a Espanya una regulació de l’herència digital. No obstant això, es tracta d’un tema candent, i sí que hi ha uns intents de regulació. Les seves línies bàsiques poden ajudar-nos a l’hora d’adoptar mesures preventives d’acord amb la legislació vigent:

A) D’una banda, a Catalunya, el 19 de juliol va entrar en vigor una de les voluntats digitals. Es tracta de la Llei 10/2017 de voluntats digitals i modificació dels llibres 2 i 4 del Codi Civil de Catalunya. Aquesta normativa, pionera al país, està parcialment recorreguda davant el Tribunal Constitucional, concretament els articles 6, 8, 10, 11 i la disposició final 1.

La norma té els següents objectius:

1.  D’una banda, permetre que es puguin manifestar les voluntats digitals incorporant-les a un registre. Així la persona designada podria actuar davant els prestadors de serveis digitals un cop morta o declarada incapaç la persona.

Els articles que es refereixen al primer objectiu són els que actualment estan recorreguts. Segons aquests, les voluntats digitals es podrien manifestar en un testament, codicil o memòries testamentàries; o, si no d’aquests, mitjançant un document que s’hauria inscriure en el Registre de voluntats digitals. A més, podrien modificar-se i revocar en qualsevol moment sense produir efectes si hi ha disposicions d’última voluntat.

La persona designada per dur a terme aquestes voluntats podria ser física o jurídica. Si no hi hagués cap designada, l’hereu, marmessor o administrador podrien executar-les o encarregar la seva execució a una altra persona.

A les voluntats digitals, el causant podria disposar del contingut i l’abast concret de l’encàrrec que es tracta d’executar, incloent:

–  Comunicar als proveïdors de serveis digitals de la mort.
– Sol·licitar als proveïdors de serveis digitals la cancel·lació dels comptes actives.
– Sol·licitar als proveïdors de serveis digitals a l’execució de les clàusules contractuals o polítiques establertes en els casos de mort o incapacitació judicial; i la consegüent lliurament dels arxius digitals.

2. D’altra banda, regular l’actuació en les xarxes socials dels pares o tutors de menors amb determinades mesures per protegir els drets dels menors i vetllar que estiguin en un ambient digital adequat amb assistència de poders públics en cas de necessitat.

Es tracta dels articles 2,3,4 i 5 de la Llei (actualment en vigor); referits a la protecció del menor en l’entorn de les xarxes socials:

Els progenitors o tutors dels menors són els que han de vetllar que la seva presència en l’àmbit digital; aquesta haurà de ser apropiada a la seva edat i personalitat per poder protegir-los de qualsevol risc. Amb aquesta finalitat, els progenitors podran promoure certes mesures adequades i oportunes:

– Podran suspendre provisionalment (3 mesos llevat que sigui ratificat per l’autoritat judicial) l’accés dels fills als seus comptes actius; això sempre que hi hagi un risc clar, immediat i greu per a la seva salut física o mental; i havent-los escoltat prèviament. L’escrit adreçat als prestadors de serveis digitals ha d’anar acompanyat de l’informe del facultatiu en què es constati l’existència d’aquest risc.
– Podran sol·licitar excepcionalment l’assistència i la intervenció dels poders públics a l’efecte dels establert en el punt anterior.

B) D’altra banda, hi ha un avantprojecte de Llei Orgànica de Protecció de Dades de Caràcter Personal, aprovat pel Consell de Ministres del passat 24 de juny; aquesta avantprojecte pretén adaptar la legislació interna al Reglament General de Protecció de Dades, que serà aplicable el 25 de maig de l’2018 i incorporarà també una sèrie de previsions en aquest sentit.

Aquesta normativa estableix una sèrie de mesures relacionades amb les dades de les persones mortes i el procés de declaració, registre i execució de les seves voluntats digitals.

L’avantprojecte pretén que els hereus, marmessors o persones designades, acreditats degudament, puguin disposar dels arxius del mort; així com sol·licitar la seva rectificació o suspensió d’acord amb les instruccions d’aquest. (No hi ha més dades sobre aquesta figura, de manera que caldrà esperar al desenvolupament de la nova norma).

Mitjançant Reial Decret s’han d’establir les condicions per acreditar la validesa i vigència de les instruccions i, si escau, el seu registre.

L’avantprojecte també estableix que, en cas de mort de menors o persones discapacitades per a les que s’haguessin establert mesures de suport, les facultats esmentades anteriorment podran exercir-se, en el marc de les seves competències, pel ministeri fiscal.

Finalment, l’article 74 g de l’avantprojecte defineix com a infracció lleu l’incompliment de l’obligació de suprimir les dades referides al mort quan això fos exigible.

En conclusió, de moment no hi ha una normativa relativa a les voluntats digitals d’una persona.

En altres posts comentarem, quines són les solucions que podem adoptar respecte al nostre patrimoni digital dins de la legalitat vigent.

Campos Catafal ofereix assessorament integral de totes les qüestions que afecten al patrimoni dels nostres clients (particulars i empreses), i als seus drets i obligacions des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.