Demande de Devis (sans engagement)
El Codi Civil Català (CCCat) regula la capacitat per testar a Catalunya i els requisits de validesa del testament. En aquest article abordem qui pot atorgar testament, el paper del notari en el judici de capacitat, i els supòsits de nul·litat per manca de discerniment, error, engany o intimidació.
Atorgar testament és un acte molt personal. És la disposició que fa una persona del seu patrimoni per quan ella ja no hi sigui. Així, doncs, el testador ha de tenir suficient comprensió i voluntat per entendre l’acte jurídic que realitza.
Dins aquest context, el Codi Civil Català (article 421.4) disposa la presumpció de capacitat. Això vol dir que, mentre no es demostri el contrari, es presumeix que la persona té capacitat per testar. Per trencar aquesta presumpció de capacitat, doncs, caldrà provar que el testador, en el moment d’atorgar el testament, no tenia la capacitat natural per comprendre el que feia.
Les úniques limitacions que el codi civil estableix, en concret, són que no poden atorgar testament vàlid a Catalunya:
A més, dins de la capacitat per testar cal distingir dues situacions:
Quan una persona atorga un testament notarial, el notari autoritzant ha d’apreciar-ne la capacitat per atorgar-lo. El notari ha de fer constar expressament en el propi document que, al seu parer, l’atorgant té prou capacitat civil per realitzar l’acte. Així ho estableix l’article 167 del Reglament Notarial.
Aquest judici de capacitat notarial constitueix una garantia legal de la validesa del testament. Acredita que, segons el criteri del notari, la persona comprenia l’abast de la decisió i va actuar voluntàriament.
El judici de la capacitat del testador l’efectua el notari abans d’autoritzar el testament, per tal d’assegurar-se que aquest actua amb discerniment i llibertat. En cas de dubte, el notari pot requerir la presència de dos facultatius. La funció d’aquests facultatius és certificar que l’atorgant té capacitat suficient per testar (article 421.9.1 CCCat.).
L’article 422.1 del Codi civil de Catalunya declara nul el testament atorgat sense complir els requisits legals de capacitat i de forma.
També, hi ha altres supòsits de nul·litat no vinculades concretament amb la capacitat del testador. És nul el testament si es fa sota engany, violència o intimidació greu. A més, hi ha supòsits de nul·litat de les disposicions testamentàries, per als supòsits en què hi hagi hagut error en la persona o en l’objecte, engany, violència o intimidació greu, o error en els motius determinants en atorgar-lo. En aquest darrer cas ha de resultar del propi testament que el testador no ho hauria fet si hagués conegut l’error.
En resum, qualsevol vici de consentiment que afecti la voluntat lliure del testador pot donar lloc a la nul·litat total o parcial del testament. La normativa busca garantir que l’acte de testar sigui una manifestació autèntica de la voluntat de la persona. Que no sigui el resultat de pressions externes o de confusions mentals. Aquest precepte busca protegir l’autonomia i la llibertat del testador assegurant que el contingut del testament reflecteixi realment la seva voluntat. Això és important, doncs, la voluntat del testador és la llei suprema de la successió. I, evidentment, quan es compleixi la seva voluntat ja no serà present per aclarir quina era. S’haurà, doncs, d’indagar i acreditar, quina era.
S’ha de tenir en compte que en cas d’impugnació del testament, per apreciar la capacitat del testador cal atendre’s a l’estat en què es trobés en el moment d’atorgar el testament, ni abans, ni desprès. Per això és a aquest moment que el notari s’ha d’assegurar que, al seu parer, el testador té la capacitat legal necessària per testar.
La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha reiterat que la capacitat legal del testador implica que pugui entendre la transcendència de l’acte testamentari i expressar-ho adequadament. La capacitat de testar es presumeix i només una prova contundent pot desvirtuar aquesta presumpció. Així es recull, entre d’altres, a la STSJC del 17 d’octubre del 2011 i la del 7 d’abril del 2014.
D’acord amb aquesta doctrina, tota persona que no estigui en situació de discapacitat que li afecti la capacitat d’entendre i raonar, s’ha de reputar en ple ús de les seves facultats per testar. La presumpció de capacitat es basa en el principi de favor testamenti, que prioritza la validesa del testament sempre que sigui possible. En conseqüència, la declaració notarial sobre la capacitat de l’atorgant té caràcter de presumpció iuris tantum. És a dir, és vàlida fins que es demostri el contrari mitjançant proves evidents i concloents. No són suficients les sospites o indicis per invalidar un testament notarial.
Finalment, en l’actualitat, amb l’adaptació de la Convenció de Nova York sobre els drets de les persones amb discapacitat feta pel Decret-Llei 19/2021, totes les persones, estiguin o no en situació de discapacitat, poden testar quan el notari apreciï la seva capacitat, sense necessitat d’un preceptiu informe mèdic com a l’anterior normativa. Evidentment, sense perjudici, de la seva impugnació judicial de donar-se el cas.
D’acord amb la doctrina consolidada del TSJC, la càrrega de provar la incapacitat del testador-actualment la manca de capacitat- recau en qui l’al·lega. Qui impugna el testament ha d’aportar prova exhaustiva, per exemple una prova mèdica o pericial clara i objectiva, per destruir la presumpció de capacitat.
Així dons, segons dictamina el TSJC la prova ha de ser totalment convincent. Això vol dir que l’actor ha d’acreditar de manera concloent que el causant no tenia capacitat natural o va actuar sota vicis de voluntat. Conseqüentment, si hi ha dubtes raonables, ha de prevaldre el contingut del document, especialment si és notarial, d’acord amb la seguretat jurídica que aquest atorga.
El testament notarial gaudeix d’una forta presumpció de legalitat i veracitat. El notari hi actua com a garant de la capacitat i llibertat del testador. Però la presumpció es pot destruir, ara bé, donada la fe pública notarial i el judici de capacitat, només proves inequívoques, objectives i convincents poden destruir aquesta presumpció. El simple desacord amb el contingut del testament o la sospita de manipulació no són suficients per declarar-ne la nul·litat.
El CCCat ja havia adoptat en gran part els postulats la Convenció de Nova York de 13 de desembre del 2006 abans del Decret Llei 19/2021. Aquest tractat internacional subratlla que la discapacitat no es pot presumir automàticament com a falta de capacitat jurídica, ja que cada cas s’ha de valorar individualment. A aquest respecte el CCCat, tal com hem dit abans, recull la presumpció de capacitat. La capacitat natural per testar —la de comprendre i voler— s’ha de presumir en les persones més grans de 14 anys. Pel que fa a això, la jurisprudència del TSJC destaca en relació a les persones grans que l’edat avançada o les malalties físiques no impliquen necessàriament una pèrdua de discerniment. Cada persona conserva un grau diferent de comprensió i voluntat i cal valorar i provar cada supòsit.
En definitiva, la normativa i la jurisprudència catalana reforcen el principi de seguretat jurídica i respecte de la voluntat del testador. Això sempre que hagi actuat amb plena consciència i llibertat. Si bé la capacitat natural per testar es presumeix, hi ha prova en contra sempre que sigui exhaustiva. Només proves clares i específiques, especialment mèdiques, poden acreditar que una persona no tenia aquesta capacitat a l’hora d’atorgar el testament, en especial en el testament notarial, en què hi ha el judici de capacitat del notari autoritzant.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge de Susan Sewert en Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.