La successió es regeix per la real voluntat del testador (el causant); així ho declaren unànimement la Jurisprudència i la legislació, tant en el dret civil comú com en el foral català
La voluntat ha de ser lliure.

L’article 421-1 del Codi Civil Català (CCCat), estableix que “La successió testada es regeix per la voluntat del causant manifestada en testament atorgat d’acord amb la llei”. El mateix criteri se segueix en el dret civil comú. Així en l’article 658 del Codi civil Comú (CC comuna) determina que “la successió es defereix per la voluntat de l’home manifestada en el seu testament”.

Però hem de tenir en compte, que només la voluntat lliurement formada i no viciada, produeix efectes jurídics.

La voluntat del testador, manifestada en el seu testament, ha de ser conscient i lliurement emesa; això tant en la seva formació com en la seva exteriorització. És l’actuació responsable i lliure el que dóna a l’ésser humà la mesura de la seva humanitat; es tracta d’un actuar nascut de la voluntat guiada per la raó, de manera que si es forma defectuosament es determina l’existència d’un vici de la voluntat negocial.

La intenció o voluntat real del testador preval sobre la voluntat inexacta o insuficientment declarada en el testament. Aquesta és la justificació, entre d’altres, dels articles 412-3.g. CCCat que regula la indignitat per a succeir de qui indueixi al testador a modificar un testament i a qui s’aprofiti de tal actuar i l’art. 422-2 CCCat decreta la nul·litat de les disposicions testamentàries, atorgades amb engany i amb error.

La primacia de la voluntat real interna del testador sobre la inexacta declarada en el seu testament, és un criteri unànime seguit per la Jurisprudència des de la STS de 8 de juliol de 1940 que va dictaminar que:

“en toda interpretación de voluntad, y más cuando se trata de declaraciones de voluntad que la doctrina científica llama “no recepticias”, entre las cuales figura como una de las más típicas el testamento, se ha de considerar decisiva la voluntad real del causante, cual así lo da a entender el artículo 675 apartado 1 de nuestro Código Civil y está sancionado por la constante jurisprudencia de este Tribunal Supremo…”

Criteri subjectivista de la interpretació en la legislació foral catalana

L’actual article 421-6.1 CCCat s’orienta en un sentit més subjectivista que l’article 675 CC comú, i dóna una rellevància especial a la veritable voluntat del testador sense que, en la interpretació de la mateixa, hagi de subjectar-se al tenor literal del testament , en disposar que:

“En la interpretació del testament cal atenir-se plenament a la veritable voluntat del testador, sense haver de subjectar necessàriament al significat literal de les paraules usades …”.

Es recull, doncs, en aquesta normativa, un criteri d’interpretació subjectivista pel qual s’intenta, sobretot, indagar la voluntat del testador, criteri seguit per les resolucions judicials en l’aplicació d’aquest article.

Així la Sentència de TSJ Catalunya (Barcelona), Sala Civil i Penal, 20 de desembre de 2004 dictamina l’aplicació del criteri subjectivista en la indagació de la veritable voluntat del testador, que no exclou la prova extrínseca:

“Debe recordarse lo que al respecto de la indagación de la verdadera voluntad del testador tiene dicho esta Sala, por ejemplo en Sentencia de 11 de noviembre de 2002: “El art. 110 del Código de sucesiones de Catalunya establece categóricamente, siguiendo la tradición jurídica catalana, que en la interpretación del testamento es necesario atenerse a la verdadera voluntad del testador sin sujetarse necesariamente a las palabras utilizadas en el testamento y en parecido sentido, es decir, en la prevalencia de la voluntad sobre el sentido literal de las palabras, se pronuncia el art. 675 del Código civil”, matizándose en la de 24 de noviembre de 2003 que: “si el Código Civil parte de un principio literalista para la interpretación de los testamentos (art. 675 ‘toda disposición testamentaria deberá entenderse en el sentido literal de sus palabras, a menos que aparezca claramente que fue otra la voluntad del testador’), el Código de sucesiones de Cataluña se orienta en un sentido más subjetivista al expresar en el art. 110 que ‘en la interpretación del testamento se estará a la voluntad del testador sin necesidad sujetarse necesariamente al significado de las palabras empleadas “.

Y, en definitiva, esa voluntad habrá de deducirse, lógicamente, tanto de esas palabras, como del conjunto probatorio orbital que demuestre su sentido, que es, precisamente, lo que hace la sentencia objeto de recurso.”

En conseqüència, s’ha de valorar molt especialment la formació de la voluntat del causant, a l’hora de determinar la validesa d’un testament.

Campos Catafal ofereix assessorament integral de totes les qüestions que afecten al patrimoni dels nostres clients (particulars i empreses), i als seus drets i obligacions des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.