Demande de Devis (sans engagement)
L’herència jacent a Catalunya és una figura jurídica de gran rellevància en l’àmbit successori, especialment quan hi ha un període intermedi entre la mort del causant i l’acceptació o la repudiació de l’herència per part dels cridats a succeir. La comprensió de la seva correcta administració és essencial.
Moltes vegades quan es produeix la mort d’una persona, els seus hereus no tenen clares les opcions. Hi ha diversos factors a tenir en compte: hi ha testament?, hi ha legitimaris?, té deutes l’herència?, té deutes l’hereu?, etc. Tot això és important a l’hora de valorar si es vol o no acceptar l’herència i, si escau, de quina manera es vol acceptar. Mentre s’adopta una decisió, o en cas de discussió entre hereus, si hi ha un patrimoni hereditari que conté béns, drets i obligacions continuen generant-se, per la qual cosa cal administrar-lo. És aquí on entra en joc la figura jurídica de l’herència jacent.
Al dret civil català, la regulació es conté al Llibre IV del Codi Civil de Catalunya (d’ara endavant, CCCat), que configura un sistema successori propi amb especial atenció a la protecció del cabal hereditari i regula els actes que poden fer els hereus quan no s’ha produït l’acceptació de l’herència (art 411-9 CCCat).
D’acord amb el CCCat, la successió s’obre al moment de la mort del causant. Des d’aquell instant es produeix la delació hereditària, els hereus cridats a l’herència adquireixen l’ “ius delationis” i el patrimoni hereditari queda separat del tràfic jurídic ordinari del causant.
Mentre no hi hagi acceptació, no es consolida l’adquisició hereditària. Doncs bé, en aquest interval entre la mort i l’acceptació de l’herència sorgeix l’herència jacent com a massa patrimonial autònoma, dotada de capacitat processal i susceptible d’administració. Així doncs, durant aquest període:
Com que el patrimoni hereditari continua generant drets i obligacions, cal la gestió i l’administració d’aquest patrimoni mentre no s’accepti l’herència. Així, per exemple, si entre els béns de l’herència hi ha alguna finca llogada, caldrà cobrar i gestionar els lloguers.
Pel que fa a la naturalesa del patrimoni que constitueix l’herència jacent, la doctrina ha discutit si es tracte de:
Doncs bé, a la pràctica forense catalana, preval la concepció de l’herència jacent com a:
El Codi Civil de Catalunya preveu mecanismes per a la defensa del cabal hereditari, especialment quan hi ha risc de deteriorament o conflicte entre possibles hereus. Mentre no hi hagi acceptació de l’herència, contempla mecanismes com:
Supletòriament, es poden aplicar normes processals en matèria d’intervenció judicial del cabal hereditari, especialment quan hi ha hereus desconeguts o conflicte entre interessats.
De conformitat amb el que preveu la llei civil -i s’ha precisat jurisprudencialment-, els administradors de l’herència jacent poden ser:
Si el causant ha designat marmessor amb facultats expresses d’administració, aquest assumirà la gestió conforme a les disposicions testamentàries i dins dels límits legals.
Si no hi ha cap persona especialment legitimada per administrar l’herència, el jutge pot nomenar un administrador. Procedeix el seu nomenament quan:
El nomenament judicial el pot instar qualsevol interessat: hereus, legataris o creditors amb interès legítim.
En absència de designació formal, els anomenats poden fer actes de conservació urgents, sempre que no impliquin disposició patrimonial ni prejutgin l’acceptació.
Els cohereus estan legitimats individualment per fer els actes necessaris de conservació i defensa dels béns. En tot cas, poden subscriure un contracte d’herència jacent, per tal de regular les relacions entre ells i designar l’encarregat/s de l’administració, entre d’altres pactes.
L’administrador actua com un gestor fiduciari, i ha d’observar criteris de diligència reforçada. Entre les seves funcions destaquen:
L’alienació de béns hereditaris, en principi, requereix:
La finalitat és evitar una alteració substancial del patrimoni abans de consolidar la titularitat hereditària amb l’acceptació de l’herència.
Com a gestor designat per administrar una massa patrimonial transitòriament sense titular, ha d’actuar sempre en el millor interès dels futurs titulars. Per això, se li exigeix una actuació objectiva, neutral i orientada exclusivament a la preservació patrimonial.
L’administrador respon davant de:
La seva responsabilitat pot derivar-se de:
L’herència jacent té capacitat processal encara que no tingui personalitat jurídica. És a dir, pot ser demandada i comparèixer en judici mentre no hi hagi hereu que hagi acceptat. Així ho estableix l’article 6.4 Llei d’Enjudiciament Civil, segons el qual, podran ser part en els processos civils, «les masses patrimonials o els patrimonis separats que no tinguin transitòriament titular o el titular dels quals hagi estat privat de les seves facultats de disposició i administració».
La compareixença en judici l’efectua la persona o persones que administrin l’herència jacent. En aquests supòsits, la identificació correcta del representant processal resulta determinant per a la validesa del procediment.
Ara bé, cal tenir en compte que en tenir capacitat processal per ser part en un plet, l’herència jacent pot ser emplaçada, notificada o requerida per edictes. Un cop emplaçada en un procediment civil pot ser declarada en rebel·lia si no es compareix judicialment a contestar la demanda.
Des de la perspectiva tributària hem de destacar que:
La situació de “jacència” no suspèn per si mateixa les obligacions tributàries. L’herència jacent, si bé és un ens sense personalitat jurídica, es considera obligat tributari segons estableix l’article 35.4 de la Llei General Tributària. Per tant, per a la seva gestió fiscal s’ha de tramitar a Hisenda la sol·licitud d’assignació de NIF a entitat.
Correspon a l’administrador representant de l’herència jacent, el compliment de les obligacions tributàries del causant mentre l’herència estigui jacent.
Aquesta responsabilitat inclou la realització o continuació, si s’escau, de totes les actuacions administratives que tinguin per objecte la quantificació, determinació i liquidació de les obligacions tributàries del causant, tal com comentem a l’exemple següent. Aquestes obligacions tributàries es poden satisfer amb càrrec als béns de l’herència jacent.
Quant als rendiments dels béns (lloguers, interessos) tributen a l’IRPF dels hereus, no de l’herència jacent en proporció a les seves quotes, ja que l’article 8.3 de la llei 35/2006 de l’IRPF estableix la no consideració de les herències jacents com contribuents d’aquest impost Respecte del pagament de l’IBI de les finques hereditàries, continua sent obligatori a càrrec de l’herència jacent si el causant n’era titular el primer de gener.
Posem per exemple el cas de fills cridats a heretar el patrimoni del seu pare en què es continguin locals llogats. Mentre no acceptin l’herència, és l’herència jacent, a través del seu representant, qui ha de complir les obligacions fiscals del patrimoni esmentat, entre elles la declaració i el pagament de l’Impost sobre el Valor Afegit. Ha de declarar i liquidar l’impost en la declaració trimestral corresponent a la data de la meritació de totes les operacions que es facin en el trimestre natural. Igualment, haurà d’expedir les factures corresponents en cas que sigui necessari.
Un dels aspectes rellevants a tenir en compte, és la responsabilitat davant de creditors:
En tenir l’herència jacent capacitat processal, si el causant tenia deutes, els creditors poden reclamar-los judicialment. En cas que l’herència jacent sigui condemnada al pagament del deute en un procediment civil, podrà ser embargada judicialment fins a cobrir les quantitats a què hagi estat condemnada. Si els béns de l’herència jacent són insuficients l’herència es pot declarar en concurs de creditors (art 567 llei concursal).
L’administració de l’herència jacent cessa quan:
Amb l’acceptació, el patrimoni deixa de ser una massa autònoma i s’integra a l’esfera jurídica de l’hereu o de la comunitat hereditària, amb efectes des del moment de la mort del causant. L’administrador ha de sol·licitar la baixa del cens d’obligats tributaris.
L’herència jacent a Catalunya és una institució clau del dret successori català. Està regida pel Codi Civil de Catalunya i compleix una funció de transició i protecció del patrimoni hereditari fins que els hereus decideixen la seva acceptació o repudiació.
L’administració de l’herència jacent a Catalunya configura un mecanisme de caràcter transitori, però tècnicament complex. La seva correcta articulació exigeix:
En escenaris de conflictivitat successòria, insolvència del causant o existència d’actius empresarials, l’administració de l’herència jacent adquireix una rellevància estratègica especial i requereix una intervenció jurídica especialitzada.
A la pràctica jurídica a Catalunya, convé tenir en compte:
La gestió correcta d’una herència jacent pot evitar conflictes familiars, responsabilitats patrimonials inesperades i contingències fiscals.
L’herència jacent és l’estat en què es troba el patrimoni d’una persona morta des del moment de la mort fins que els hereus accepten o repudien l’herència, segons el Codi Civil de Catalunya
Quan una persona mor i els hereus encara no han acceptat l’herència
Pot administrar-la:
– El marmessor designat en testament.
– Un administrador nomenat judicialment.
– Un interessat legitimat que sol·liciti mesures de conservació.
En cas de conflicte entre hereus, és habitual acudir a la via judicial per garantir la gestió correcta del patrimoni.
Sí. Efectivament, els creditors poden dirigir reclamacions contra l’herència jacent mentre no hi hagi acceptació formal per part dels hereus. L’herència pot ésser part en procediments judicials.
Sí. L’impost es merita en el moment de la mort, encara que no s’hagi produït l’acceptació. A Catalunya s’aplica la normativa autonòmica de l’impost sobre successions, amb les reduccions i les bonificacions específiques.
No hi ha un límit temporal automàtic. Això no obstant, els interessats poden instar actuacions judicials si la situació es prolonga o genera perjudicis.
En cas d’hereus desconeguts o il·localitzables, es poden adoptar mesures judicials d’administració. Si finalment no hi ha hereus, l’herència es pot deferir a la Generalitat de Catalunya d’acord amb la normativa successòria aplicable.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge de Mohamed Hassan a Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.