La situació de l’herència jacent que es dilata en el temps és més habitual del que es podria pensar i té importants repercussions respecte dels béns, els drets i les obligacions que constitueixen la massa patrimonial hereditària, tant si es tracta d’una herència complexa, quantiosa o de l’herència d’una persona que tenia deutes.

Herència jacent significat

L’herència jacent fa referència al període de temps que transcorre des de la mort d’una persona (el causant) i l’acceptació o la repudiació de la seva herència pels hereus cridats a l’herència, siguin hereus testamentaris o hereus per successió intestada.

Com és lògic, mentre l’herència no sigui acceptada pels hereus no té titular. Per això, en parlar d’herència jacent fem referència a la massa patrimonial d’una persona morta, que s’identifica pel nom de qui en va ser titular en vida, i que està a l’espera de ser acceptada o repudiada pels hereus.

Mentre no s’extingeixi, l’herència jacent s’ha de protegir i pot ser objecte de reclamacions, per exemple en cas que el causant tingués deutes. Tant la legislació civil, com la hipotecària a efectes del tracte successiu, i la processal preveuen diverses solucions per tal que aquesta massa patrimonial no quedi immobilitzada; així, per exemple, l’article 6.4 de la Llei d’Enjudiciament Civil li reconeix la capacitat de ser part en un procés civil.

Herència jacent Catalunya

El dret de successions a Catalunya, per la seva vinculació amb el Dret Romà, sempre ha contemplat la figura de l’herència jacent, que actualment es troba regulada al Llibre Quart del Codi Civil, a l’article 411-9, en què es fa especial menció a la seva administració.

Administració de l’herència jacent

L’herència jacent té identitat pròpia com a massa patrimonial d’una persona morta. No és una persona jurídica, però com a conjunt de béns, drets i obligacions que formen la massa patrimonial, ha de ser administrada i representada.

L’administració de l’herència jacent pot ser feta pels hereus anomenats (per testament o successió intestada); o per un marmessor o persona nomenada amb facultats per administrar; o per un administrador que representi i administri l’herència nomenat per l’autoritat judicial a petició de qualsevol hereu cridat a l’herència.

Actes de conservació i administració ordinària de l’herència

Els hereus anomenats només poden fer actes de conservació, defensa i administració ordinària de l’herència, inclosos la presa de possessió dels béns i l’exercici d’accions possessòries.

Aquests actes només inclouen les actuacions que siguin necessàries per preservar la massa patrimonial de l’herència que no es puguin demorar en el temps, sense que aquella quedi perjudicada.

Actes de presa de possessió dels béns i exercicis d’accions possessòries de l’herència jacent

Els actes de presa de possessió i les accions possessòries de l’herència jacent han de tenir com a finalitat defensar i mantenir el cabal hereditari com a part de l’administració ordinària de l’herència jacent. Fins i tot si cal es pot utilitzar el patrimoni per a la seva preservació.

No acceptació tàcita de l’herència jacent pels actes de conservació.

Tant els actes d’administració i conservació com els de defensa han de tenir la finalitat de conservar el patrimoni mentre es produeix l’acceptació de l’herència. És important tenir en compte que aquests actes necessaris no representen l’acceptació tàcita de l’herència. És a dir, l’acceptació que s’entén efectuada, encara que no hagi acceptat de manera expressa, quan l’hereu cridat a l’herència actua en qualitat d’hereu. En cas contrari, si es fan els actes sense aquesta finalitat, es pot entendre que s’ha produït l’acceptació tàcita de l’herència, amb les conseqüències legals que això suposa.

Així doncs, els hereus anomenats, que no tinguin intenció d’acceptar l’herència han de tenir la precaució de fer els actes d’administració sense prendre el títol o la qualitat d’hereu.

Pluralitat d’hereus cridats a l’herència jacent.

En cas que siguin diversos els hereus cridats, tots ells podran efectuar els actes necessaris de conservació i defensa dels béns. No obstant això, per realitzar els actes d’administració ordinària hauran de seguir la normativa relativa a l’administració de la comunitat ordinària indivisa de béns. Segons aquesta normativa serà la majoria dels hereus qui acordi els actes d’administració ordinària que s’han de realitzar. Aquest acord pres per la majoria obliga a la minoria dissident, que si considera que se li produeix un perjudici pot interposar la acció judicial pertinent.

Extinció de l’herència jacent

L’herència jacent s’extingeix quan l’hereu cridat accepta l’herència i passa a ser titular de la massa patrimonial. En aquest cas, es dóna un efecte retroactiu i s’entén que és hereu des del moment de la mort del causant.

Si són diversos els hereus cridats, l’acceptació d’un d’ells extingeix la situació d’herència jacent.
Mentre tots els hereus cridats no acceptin, o repudiïn l’herència, l’administració ordinària de l’herència correspon a l’hereu o hereus que hagin acceptat. Si son més d’un, es regeixen per les normes de la comunitat hereditària. L’hereu acceptant pot, sota la seva responsabilitat, pagar els deutes de l’herència i les càrregues hereditàries, satisfer les llegítimes, i complir els llegats.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.

Imatge d’ AlphaTradeZone