Demande de Devis (sans engagement)
La reducció de pensió alimentària de fill amb discapacitat greu es pot donar en determinades circumstàncies. Segons el criteri judicial, la pensió no s’extingeix en arribar a la majoria d’edat, però pot donar-se la reducció de pensió alimentària de fill amb discapacitat greu, en cas de rebre ajudes públiques i treballar parcialment.
El criteri per determinar la pensió alimentària es defineix per la proporcionalitat entre els ingressos dels progenitors i les necessitats del fill amb situació de discapacitat greu. Aquest criteri es manté inclusiu arribada la majoria d’edat del fill atenent a les seves circumstàncies. Doncs bé, els Tribunals interpreten l’obligació alimentària dels progenitors respecte als fills majors d’edat amb discapacitat, aplicant els principis de proporcionalitat i d’equitat.
A títol d’exemple comentem breument una sentència de la Audiència Provincial de Barcelona (SAP Barcelona de 23-12-2021), que estableix criteris respecte a la continuïtat de la prestació alimentària.
Es tracta del criteri seguit per l’Audiència en un cas d’un fill amb una discapacitat del 83%. En aquest cas l’Audiència Provincial va considerar que no procedia extingir la pensió d’aliments. No obstant això, sí va acordar reduir l’import de l’obligació alimentària a 200 € mensuals. La sentència es fonamentà essencialment en que el fill convivia amb la mare, rebia ajudes públiques i treballava a mitja jornada.
Els fets que van motivar la resolució de l’Audiència Provincial de reducció de la pensió alimentària al fill amb discapacitat greu, van ser:
En essència, el debat legal girà entorn de dues qüestions essencials:
En la seva decisió l’Audiència Provincial de Barcelona aplica diversos principis i criteris jurisprudencials que estan ben establerts en matèria d’obligació alimentària i discapacitat:
La Sala parteix del principi que una discapacitat greu limita l’autonomia del fill i li impedeix sostenir-se econòmicament. Per això, l’obligació alimentària subsisteix mentre hi hagi necessitat econòmica, fins i tot un cop assolida la majoria d’edat.
El fet que el fill visqui amb la mare al domicili d’aquesta és un element important que ha de ponderar-se. Això pot implicar que ella assumeixi part de les despeses comunes (habitació, calefacció, manteniment de la llar). Així doncs, la pensió que l’altre progenitor ha de satisfer s’ha d’adaptar a aquesta realitat compartida.
El Tribunal considera que les ajudes públiques rebudes pel fill en atenció a la seva discapacitat han de valorar-se en el càlcul de la pensió. Es tracte d’ajuts destinats a cobrir, encara que sigui parcialment, les seves necessitats com tractaments, rehabilitació o altres necessitats especials. No són recursos negligibles ni extraïbles fora del càlcul alimentari, es tenen en compte per modular l’obligació del progenitor obligat.
El fill treballa només 4 hores diàries, fet que demostra una capacitat molt limitada per generar ingressos. El Tribunal constata que aquests ingressos són insuficients per cobrir totes les seves despeses. Això confirma l’existència d’una dependència econòmica real, que justifica el manteniment de la pensió.
En aplicació del principi de proporcionalitat, el Tribunal busca una solució equilibrada: que el progenitor amb qui no conviu contribueixi en funció de la seva capacitat, però sense imposar-li una càrrega desproporcionada.
També valora l’equitat en relació a les despeses reals del fill i les ajudes disponibles.
Atès tot això, la Sala va considerar que la pensió d’aliments no s’extingia, però sí que era procedent fixar-la en 200 €/mes.
Com hem vist, el criteri judicial en casos de fills majors d’edat amb discapacitat que no poden assolir plena autosuficiència, es fonamenta en actuar amb equitat. La majoria d’edat no pot ser motiu automàtic d’extinció de la pensió quan es demostra necessària. Les ajudes públiques, sovint decisives per al beneficiari, passen a tenir un paper central en la valoració judicial de cada cas.
Com en qualsevol cas d’obligació alimentària, la seva aplicabilitat depèn de demostrar:
Només amb proves suficients el Tribunal pot ajustar adequadament la quantia de l’obligació alimentària. Sense una prova rigorosa d’aquests elements, el Tribunal podria rebutjar la petició, sigui d’extinció o de reducció.
La doctrina del Tribunal Suprem ha reiterat que l’extinció de l’obligació alimentària no depèn de l’edat, sinó de la independència econòmica del fill. Aquesta obligació alimentària és independent de que el fill tingui o no una situació de discapacitat. Es basa en el principi de solidaritat familiar i l’obligació d’auxili derivada del parentiu, que subsisteix mentre el fill es trobi en situació de dependència econòmica.
En relació a les persones amb situació de discapacitat, la Convenció de Nova York estableix la necessitat de protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d‘igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent…” (art. 1). Aquests drets humans fonamentals implica tant el dret de treballar dins de les seves possibilitats, com el dret a tenir cobertes les seves necessitats. Aquesta Convenció, ratificada per l’Estat Espanyol, te plena aplicació mitjançant la reforma del codi civil espanyol feta per la Llei 8/2021, de 2 de juny, de reforma de la legislació civil i processal per a fer costat a les persones amb discapacitat i el Decret Llei 19/2021, de 31 d’agost pel qual s’adapta el Codi civil de Catalunya.
Es tracta d’una normativa que s’ha de tenir-se en compte en tots els procediments de l’àmbit civil en què participin persones en situació de discapacitat.
En conseqüència, la actual normativa reforça l’enfocament d’acompanyament a les persones amb discapacitat. El seu dret a treballar dins de les seves possibilitats no implica que, a pesar del seu ingrés en el mon laboral, s’hagi d’extingir la pensió alimentària, si els seus ingressos són insuficients per cobrir totes les seves despeses.
En definitiva, en relació a la reducció de pensió alimentària de fill amb discapacitat greu, es pot concloure que:
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.