Demande de Devis (sans engagement)
En primer lloc, és important tenir en compte que l’expressió «malaltia mental discapacitant» s’utilitza en 3 àmbits:
Amb aquesta expressió els professionals descriuen trastorns mentals que, independentment de la causa del seu origen, produeixen limitacions funcionals rellevants i poden donar lloc al reconeixement d’una discapacitat o d’una situació de dependència, o a l’establiment de mesures de suport a la discapacitat.
En termes generals en un informe jurídic sol definir-se la malaltia mental discapacitant com una alteració psíquica de caràcter persistent que ocasiona limitacions significatives en el funcionament personal, familiar, social o laboral de la persona i que, per la seva entitat, pot donar lloc al reconeixement administratiu d’un grau de discapacitat conforme al Reial Decret 888/2022, o a la adopció de mesures de suport a la capacitat jurídica previstes a la Llei 8/2021 i al Decret-Llei 19/2021, aplicable a Catalunya fins l’entrada en vigor de la reforma del Codi Civil de Catalunya el febrer de 2027.
Aquest reconeixement no implica, per ell mateix, la pèrdua de la capacitat per adoptar decisions.
D’altra banda, des d’un punt de vista jurídic cal distingir tres conceptes que sovint es confonen:
El trastorn mental es diagnostica clínicament d’acord amb les classificacions internacionals (com la Classificació Internacional de Malalties (CIE-11 o el DSM-5-TR).
Són exemples de malaltia mental:
Cal tenir en compte que l’existència d’una malaltia mental no implica per ella mateixa, l’existència de discapacitat ni incapacitat per decidir.
L’actual normativa relativa als drets de les persones amb discapacitat i de la seva inclusió social defineix la persona amb discapacitat com la persona que presenta deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials previsiblement permanents que en dificulten la participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions als altres ciutadans.
En conseqüència, una malaltia mental es considerarà discapacitant quan produeixi limitacions importants i persistents en àmbits com ara:
No és el diagnòstic allò que determina la discapacitat, sinó el grau de limitació funcional o intel·lectual que produeix.
Després de l’entrada en vigor de la Llei 8/2021, i el Decret llei 19/2021, la malaltia mental no suposa la pèrdua automàtica de la capacitat jurídica. Judicialment ja no es declara «incapaç» una persona per patir una malaltia mental. Actualment es tramiten els procediments per a la provisió de suports perquè la persona pugui exercir la capacitat en igualtat de condicions. En aquests procediments, els jutges han de valorar:
És important respectar sempre la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona afectada, quan es pugui conèixer aquesta.
En conseqüència, una persona pot tenir:
Cada cas s’ha de valorar de manera individual.
En primer lloc, cal destacar que l’advocat no només ajuda a resoldre problemes legals, sinó que també contribueix a defensar la dignitat, l’autonomia i la inclusió social de la persona amb malaltia mental. El seu treball, coordinat quan sigui necessari amb professionals sanitaris i socials, pot aportar seguretat i tranquil·litat tant a la persona afectada com a la família.
Així, doncs, un advocat pot tenir un paper important en la protecció dels drets d’una persona amb una malaltia mental discapacitant i en el suport als seus familiars, a fi de garantir que la persona rebi un tracte digne, just i respectuós, i que pugui exercir els seus drets en igualtat de condicions amb els altres.
Assessorar sobre els drets legals de la persona i ajudar a presentar sol·licituds, reclamacions o recursos quan es denegui una prestació o no se’n reconeguin adequadament les necessitats. En els casos en què la malaltia dificulti la presa de decisions, l’advocat pot informar sobre les mesures de suport jurídic disponibles perquè la persona pugui exercir els seus drets i expressar-ne les preferències. Mesures que han de respectar la voluntat de la persona amb discapacitat, els seus desitjos i les seves necessitats, evitant limitar-ne l’autonomia de manera innecessària, com es feia amb l’anterior normativa.
Per a la família, comptar amb assessorament jurídic permet conèixer els seus drets i responsabilitats, comprendre els procediments legals i trobar solucions adequades per protegir el benestar del seu ésser estimat.
En resum, la denominada «malaltia mental discapacitant» podem dir que no constitueix una categoria jurídica autònoma, sinó una expressió descriptiva utilitzada per referir-se a un trastorn de salut mental que afecta de manera important i perllongada la vida d’una persona. Pot dificultar les activitats quotidianes, les relacions socials, així com la capacitat per cuidar d’ella mateixa i prendre decisions. Cada persona viu la malaltia de forma diferent.
Cal tenir en compte que per a la persona afectada aquesta situació pot suposar un gran desafiament. Experimentar tristesa, por, ansietat, confusió, aïllament social o dificultats per prendre decisions i mantenir una rutina diària. Pot necessitar suport per realitzar tasques bàsiques, seguir un tractament mèdic o desenvolupar-se al vostre entorn. A més, pot enfrontar-se a la incomprensió, els prejudicis i la discriminació, cosa que pot afectar la seva autoestima.
És important comprendre que una malaltia mental discapacitant no defineix la persona, ni elimina les seves capacitats, sentiments o possibilitats de millorar.
També pels familiars, la malaltia pot tenir un impacte important. Sovint senten preocupació, incertesa o impotència en veure patir el seu ésser estimat. A més, poden assumir responsabilitats relacionades amb les cures, les cites mèdiques, la medicació i l’organització de la vida diària. Aquesta situació pot generar cansament físic i emocional, dificultats econòmiques i canvis a les relacions familiars.
En conclusió, doncs, aquestes malalties afecten tant qui les pateix com el seu entorn familiar. La comprensió, la paciència i el respecte són essencials per afrontar les dificultats. L’atenció s’ha de centrar en la persona, les seves necessitats i les seves capacitats concretes, afavorint-ne la dignitat, la inclusió social i el benestar, i proporcionar-li les mesures de suport que siguin necessàries i indispensables per ajudar-la.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.