Demande de Devis (sans engagement)
El 4 d’agost del 2026 s’ha publicat la Llei 13/2026, del 3 d’agost, de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones. S’adapta així aquest codi a la reforma de l’any 2021 en què es va establir un nou règim de mesures jurídiques de suport a les persones amb discapacitat al dret civil català.
La Llei 13/2026, del 3 d’agost, de modificació del Codi civil de Catalunya en matèria de suports a l’exercici de la capacitat jurídica de les persones, suposa una reforma profunda del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya i estableix un nou marc jurídic.
La reforma parteix d’una idea fonamental: necessitar suport no vol dir perdre la capacitat jurídica. L’objectiu és proporcionar a cadascú les eines que necessiti per poder prendre decisions i exercir els seus drets en condicions d’igualtat.
No obstant això, la veritat és que la regulació de les mesures de suport a les persones que necessiten ajuda per exercir la seva capacitat jurídica, ja va tenir una modificació important l’any 2021. Aquest any es va publicar el Decret Llei 19/2021 en espera de la reforma del Codi Civil de Catalunya.
Així, doncs, l’actual reforma continua el camí iniciat el 2021 en què es van substituir, per a la gent gran, els anteriors sistemes de tutela, curatela i potestat parental prorrogada o rehabilitada pel règim de l’assistència.
El model actual respon a l’evolució del Dret de la discapacitat i als principis de la Convenció de Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. L’adaptació a aquests principis s’ha de recollir, per la seva transcendència, en una normativa del rang del Codi civil, cosa que va quedar pendent en la reforma que hi va haver l’any 2021. Ara la Llei 13/2026 reforma el codi civil de Catalunya i desenvolupa de manera completa un sistema de suports basat en l’autonomia personal, la voluntat i les preferències de cada persona em discapacitat. Anirem comentant les modificacions en diferents entrades del blog.
Per tant, no estem davant d’una simple modificació de determinats articles. La reforma reorganitza la regulació dels suports dins del Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya i crea un capítol específic dedicat a aquesta matèria.
Un dels principals enfocaments de la normativa actual consisteix a deixar enrere una concepció basada en la substitució de la persona amb discapacitat, per avançar cap a un model basat en el suport. Així, doncs, la finalitat de la mesura de suport no és decidir per la persona, sinó ajudar-la a comprendre, valorar i expressar les seves decisions sempre que això sigui possible.
La Llei 13/2026 reconeix el dret de les persones a rebre suports individualitzats i adequats a les necessitats per exercir la seva capacitat jurídica. Això vol dir que el suport s’ha d’adaptar a la persona i no al contrari.
Una persona pot necessitar ajuda per gestionar els seus assumptes econòmics, mentre que una altra pot necessitar suport per comprendre determinades decisions jurídiques o administratives. La resposta legal i la decisió judicial, no ha de ser la mateixa en ambdós casos.
A manera general cal dir que una de les novetats rellevants és la classificació dels suports en no formalitzats i formalitzats.
Els suports no formalitzats són aquells que es presten a la vida quotidiana.
Els suports formalitzats, en canvi, són aquells que es constitueixen mitjançant escriptura pública o resolució judicial, així com els mandats i poders preventius destinats a funcionar quan la persona els pugui necessitar en el futur. A més, la reforma abandona l’expressió “guarda de fet” com a concepte central ja que pressuposa una subjecció de la persona amb el seu “guardador” i opta per parlar de suports no formalitzats, en coherència amb el nou enfocament basat en l’autonomia de la persona.
La Llei 13/2026 exigeix formalització dels suports, entre altres casos, quan es tracti de determinades actuacions davant d’entitats financeres, autoritats judicials, registres o notaris.
L’assistència continua sent una de les figures centrals del sistema català, però queda integrada dins el nou model general de suports.
L’assistència es pot constituir quan una persona necessita suport per exercir la seva capacitat jurídica i es pot configurar de manera individualitzada en funció de les seves necessitats. Tanmateix, la Llei legitima els qui prestin suports no formalitzats amb caràcter continu a sol·licitar, quan sigui necessari, la constitució judicial de l’assistència.
En primer lloc, hem de dir que el respecte a l’autonomia no vol dir que desaparegui la protecció.
La Llei 13/2026 incorpora un sistema de salvaguardes destinat a evitar abusos, conflictes d’interessos o situacions d’influència indeguda. Aquestes mesures poden ser establertes per la persona mateixa quan organitza voluntàriament els seus suports o per l’autoritat judicial quan sigui necessari.
Tanmateix, es preveu com a salvaguarda legal que l’autoritat judicial pugui, en qualsevol moment, requerir a les persones que prestin suports no formalitzats que informin judicialment i rendeixin comptes de la seva actuació.
La finalitat de les salvaguardes és garantir que qui dona el suport actuï respectant la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona. Que no utilitzi les facultats en benefici propi.
Per tant, el nou sistema intenta mantenir un equilibri entre dos objectius: autonomia personal + protecció davant de possibles abusos.
Un altre aspecte important és que les mesures de suport no s’han d’entendre necessàriament com a permanents i invariables.
Les circumstàncies d’una persona poden canviar. Pot necessitar més suport durant un període determinat i menys posteriorment, o pot canviar la persona encarregada de prestar-lo.
Per això, la nova regulació incorpora mecanismes de revisió de les mesures.
Aquest principi és especialment rellevant en les mesures judicials, que s’han de revisar periòdicament per comprovar si continuen sent necessàries i adequades.
La idea és senzilla: el suport ha d’evolucionar amb la persona.
Des del punt de vista pràctic, la reforma amplia les possibilitats disponibles. Una família es pot trobar davant de situacions molt diferents i no totes requereixen la mateixa solució.
La reforma pretén que la resposta sigui proporcional a les necessitats de la persona. Això suposa una diferència important respecte de models anteriors, en què la intervenció jurídica podia resultar més rígida.
La Llei 13/2026, de 3 d’agost, va ser publicada al DOGC el 4 d’agost de 2026. La seva entrada en vigor s’estableix als 6 mesos de la publicació, es a dir, el 4 de febrer de 2027.
Aquest període és especialment important per conèixer el nou règim. Revisar les mesures existents i valorar, quan sigui necessari, la conveniència d’adoptar instruments de suport preventiu.
No. Precisament un dels principis de la regulació actual és que la persona manté la seva capacitat jurídica. Pot rebre els suports necessaris per exercir-la en condicions d’igualtat.
El suport no formalitzat es presta sense necessitat de constituir una mesura mitjançant escriptura pública o resolució judicial. Pot cobrir determinades actuacions de la vida quotidiana.
L’assistència és un suport formalitzat que permet establir amb més precisió les funcions i les facultats de la persona que presta el suport.
Depèn de la mesura concreta. El sistema prioritza el suport perquè la pròpia persona pugui decidir. En determinats supòsits es poden establir facultats de representació, però aquestes han de quedar delimitades.
La normativa civil reconeix el dret de les persones a rebre suports individualitzats i adequats a les necessitats per exercir la seva capacitat jurídica.
Una persona pot necessitar ajuda per gestionar els seus assumptes econòmics, mentre que una altra pot necessitar suport per comprendre determinades decisions jurídiques o administratives. La resposta legal no ha de ser la mateixa en ambdós casos.
Sí. Tot i que la regulació civil pretén oferir solucions més flexibles i adaptades a les necessitats de cada persona, l’elecció de la mesura de suport més adequada pot tenir conseqüències jurídiques i patrimonials importants. Un assessorament jurídic especialitzat d’un advocat especialitzat en Dret de família i Dret de la persona pot ajudar a garantir que aquesta adaptació es faci correctament i amb la màxima seguretat jurídica.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge de Curious_Collectibles a Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.