El negoci fiduciari és un contracte civil complex que inclou un pacte de confiança, del qual cal entendre la seva semblança amb el negoci simulat, els efectes legals i riscos, especialment quan estan implicades persones vulnerables com són les persones grans i les persones amb discapacitat.

Taula de continguts

• Introducció
• Què és el negoci fiduciari en el dret civil?
• Classes de negoci fiduciari
• Validesa del negoci fiduciari
• Prova de legitimitat del negoci fiduciari
• Diferències clau entre negoci fiduciari i negoci simulat
• Negoci fiduciari i Persones vulnerables
• Conclusió

Introducció

El negoci fiduciari o fiducia és un negoci jurídic no gaire habitual en la contractació dels particulars. Això no obstant, pot ser una eina jurídica útil en àmbits com l’immobiliari, el successori i en casos de deutes, impagaments o de reclamacions econòmiques.

És un contracte que es fonamenta essencialment en la confiança.

És precisament aquest fonament del negoci fiduciari en la confiança, el que posa de manifest la necessitat de protecció jurídica de la persona vulnerable quan intervenen persones en situació de vulnerabilitat I persones grans més propenses a patir abusos, com vam comentar en un post anterior.

A la pràctica jurídica és habitual confondre el negoci fiduciari i el negoci simulat. Això és degut a que la línia que separa ambdues figures jurídiques és molt prima. Tot i que poden semblar similars, tenen un tractament diferent. La diferència entre totes dues no és només teòrica. Una classificació o prova incorrecta del negoci contractual pot portar a la seva ineficàcia o nul·litat, amb conseqüències patrimonials i familiars importants.

Què és el negoci fiduciari en el dret civil?

Ja d’entrada hem de dir que el negoci fiduciari no està regulat de forma expressa al Codi Civil. Les referències a aquest tipus de negoci són doctrinals o jurisprudencials.

Ara bé, encara que no hi ha una fidúcia negocial típica, sí podem dir que, el negoci jurídic fiduciari es basa en la autonomia de la voluntat, i, en general, consisteix en:

• una atribució patrimonial que fa un contractant (el fiduciant) a favor d’un altre contractant (el fiduciari)
• el fiduciari ha d’utilitzar la cosa o el dret adquirit per a una finalitat que ambdós contractants han pactat, i
• el fiduciari té l’obligació de retransmetre el bé al fiduciant, o a un tercer (per exemple als seus hereus) quan s’hagi complert la finalitat acordada.

Es tracta d’un negoci complex en què concorren dos contractes independents:

• un de real, de transmissió plena del domini, eficaç “erga omnes”, és a dir, davant de tots, i

• un altre obligacional, vàlid “inter parts”. La seva finalitat és obligar l’adquirent a actuar de manera que no impedeixi el rescat dels béns quan es doni el supòsit obligacional pactat. Aquest contracte pot ser verbal. Si bé es tracta d’una modalitat contractual plenament eficaç, com comentem a la nostra entrada referent a la contractació entre particulars, també pot ser perjudicial si es basa en un “excés” de confiança per part del fiduciant.

Classes de negoci fiduciari

Amb caràcter general es distingeixen dues classes de negoci fiduciari:

• La “fiducia cum creditore” (confiança amb el creditor). Consisteix en una venda en garantia, en què el fiduciant transmet al fiduciari (el creditor) un bé o dret per garantir el pagament d’un deute. El fiduciari té l’obligació de tornar a transmetre allò adquirit una vegada complerta l’obigació de pagament garantida.

• La “fiducia cum amico” (confiança amb un amic). Tal com la defineix la STS 23-6-06, es tracta d’una venda que «implica la creació d’una aparença». El fiduciari «es compromet a tenir la cosa en benefici del fiduciant o d’un tercer de manera que no ostenta una titularitat real, ja que no és autèntic amo, sinó que només té una titularitat formal (és aparent) caracteritzant-se precisament la figura que es tracta per predominar l’interès del fiduciant, cosa que accentua la nota de confiança». Un exemple seria comprar un immoble a través d’una tercera persona que s’obliga a tornar la propietat al fiduciant quan aquest ho demani. La causa d’aquesta compravenda determinarà si es tracta d’un negoci simulat.

Validesa del negoci fiduciari

Si bé la causa del negoci fiduciari pot ser lícita fins i tot en la modalitat “cum amico” moltes vegades amb aquesta fidúcia es busca cometre algun frau d’ocultació de béns. Ara bé, com a norma general, un negoci fiduciari serà vàlid si es donen els requisits per a la validesa dels contractes en general. En aquest sentit, l’article 1261 del CC de l’Estat exigeix ​​que hi concorrin:

• El consentiment dels contractants.
• L’objecte cert que sigui matèria del contracte.
• La causa de l’obligació que s’hi estableixi.

La manca d’un dels requisits esmentats comporta la nul·litat absoluta del contracte.
En concret, respecte a la causa, l’article 1275 del CC, estableix que els contractes sense causa o causa il·lícita no produeixen cap efecte. És il·lícita la causa quan s’oposa a les lleis o a la moral.

En conseqüència, l’existència o no de finalitat de defraudar és important per establir la validesa o la nul·litat del negoci fiduciari i la possibilitat o no de la seva resolució. Exemples de causa il·lícita, són amagar béns als creditors, o intentar disminuir la llegítima d’un fill disminuint el cabal hereditari mitjançant el traspàs de béns a un fiduciari per obviar la inexistència de causa per desheretar un fill.

Prova de legitimitat del negoci fiduciari

En cas d’impugnació del negoci fiduciari és important, la prova de la seva legitimitat. Acreditar la causa del pacte fiduciari (especialment si hi ha finalitat o no d’eludir possibles responsabilitats pecuniàries del fiduciant) i la procedència dels diners són elements essencials per determinar-ne la validesa. Per contra, quan la compravenda consisteix en el traspàs d’un immoble al fiduciari, no és essencial, als efectes de prova, la inscripció al Registre de la Propietat a nom del fiduciari. Això es deu a que l’art. 38 de la Llei Hipotecària estableix que aquesta inscripció només té el valor de presumpció “iuris tantum” i, per tant, es pot fer prova en contra.

Diferències clau entre negoci fiduciari i negoci simulat

En general, s’entén que hi ha negoci simulat quan les parts creen una aparença contractual que no respon a la seva veritable intenció, ja sigui perquè no volen produir cap efecte (simulació absoluta) o perquè encobreixen un altre negoci diferent (simulació relativa).

Així doncs, un negoci que les parts presenten com a fiduciari pot ser declarat simulat si no se n’acredita la causa real. Les principals notes que diferencien els negocis simulats dels fiduciaris estan separades per una línia molt tènue:

• El negoci simulat és fictici, si bé en alguns casos poden amagar-ne un de real. Els negocis fiduciaris són existents i volguts per les parts, encara que serveixen a una finalitat diferent de l’expressada.
• El negoci simulat és simple. El negoci fiduciari és complex; resultat de la combinació de dos negocis diferents.
• El negoci simulat és absolutament nul, sense portar cap transferència de dret, i el fiduciari pot ser vàlid.

Negoci fiduciari i Persones vulnerables

De vegades, les persones grans tendeixen a un excés de confiança ja sigui en familiars, coneguts o fins i tot en cuidadors o cuidadores. Això les fa vulnerables davant d’un negoci fiduciari. Així doncs, quan aquesta operació afecta persones grans o persones amb discapacitat s’han d’extremar les precaucions. Si be ja dedicarem un altre post a comentar els riscos d’aquests casos en concret, s’ha de dir que:

1- D’una banda, en els contextos de confiança personal o dependència és essencial garantir que el consentiment sigui:

• lliure.
• informat amb expressió clara de la finalitat, l’objecte i les conseqüències de l’objecte contractual.
• d’acord amb la veritable voluntat de la persona.

En relacions familiars o de confiança, els tribunals acostumen a analitzar amb rigor la realitat del consentiment, especialment si hi intervenen persones grans.

2- D’altra banda, cal documentar i establir degudament l’obligació del fiduciari. Això és, de complir la finalitat pactada i, si s’escau, la devolució del bé transmès.

Encara que l’instrument jurídic que s’utilitzi sigui una compravenda fictícia, cas habitual, no per això deixa de tenir-ne la causa. La transmissió és real. Per tant, es corre el risc que el fiduciari abusi de la seva posició jurídica. Es a dir, que utilitzi en benefici propi les facultats de disposar de la cosa transmesa, que se li han donat per a una determinada finalitat en base a la confiança. Que no les utilitzi en benefici del fiduciari. Per exemple, es pot negar a restituir l’immoble als hereus del fiduciant.

3- En tot cas, cal vigilar que no es produeixin conflictes d’interessos. Això fins i tot si qui presta el consentiment per la persona amb discapacitat és un assistent representatiu.

Conclusió

Al dret civil, és fonamental distingir correctament entre negoci fiduciari i negoci simulat per tal de garantir la seguretat jurídica. Aquesta distinció és encara més rellevant quan hi ha persones vulnerables, ja que l’ordenament jurídic exigeix ​​un respecte especial a la seva voluntat real i una protecció reforçada davant de possibles abusos.

Una planificació adequada, una documentació correcta del negoci i l’assessorament jurídic previ són claus per evitar conflictes i nul·litat, i assegurar que la voluntat de la persona implicada es respecti completament.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.

Imatge de Gerd Altmann a Pixabay