Demande de Devis (sans engagement)
L’abús econòmic de la persona gran és un dels problemes a què ens hem d’enfrontar quan ens fem grans i, lamentablement, és molt més habitual del que es podria pensar. Amb el pas dels anys es produeix de forma inevitable un deteriorament natural de les nostres capacitats. Aquest deteriorament, encara que no signifiqui que la persona pateixi incapacitat o dependència, la fa més vulnerable ja que pot limitar-la per fer determinades tasques.
L’abús econòmic o maltractament financer consisteix en fer un ús il·legal del patrimoni d’una persona gran. Aquest abús pot revestir diverses formes, entre d’altres:
Moltes persones grans tenen un excés de confiança en les altres persones; una tendència a sobreestimar o a exagerar l’agraïment per un comportament aparentment cordial o interessat cap a ells. Un tracte amable que amaga males intencions, unes dolces paraules que aparenten un inexistent interès per la persona, poden fer que la persona gran senti un agraïment i una immerescuda confiança cap a un tercer, conegut o no. Això fa que la persona gran sigui més propensa a ser víctima fàcil de delictes com l’estafa, el furt o l’apropiació indeguda; doncs una de les facultats que es pot veure deteriorada amb el pas del temps és la capacitat de discernir entre la creença i el dubte.
L’ abús de confiança el pot cometre qualsevol persona, tant un desconegut que sàpiga aparentar una empatia inexistent, com familiars, amics o un cuidador que se’n guanyi la confiança.
Si el deteriorament normal de les facultats pel pas del temps ja pot fer a una persona vulnerable, no hi ha dubte que, tal com reconeix l’OMS, hi ha factors individuals que augmenten el risc de patir maltractament econòmic en persones grans com són la discapacitat i el deteriorament cognitiu. Per això, es fa essencial la protecció de les persones grans amb discapacitat, com ja comentàvem al nostre anterior article.
Un dels avantatges de l’actual legislació sobre la provisió de suports a les persones amb discapacitat, és que quan la persona gran que no tingui ningú de confiança que l’ajudi, pot sol·licitar la provisió de suports per complementar àrees en què tingui deficiències que se li atorguin judicialment mesures de suport de forma personalitzada. En definitiva, sol·licitar la mesura que concretament necessita per poder exercir la seva plena capacitat en igualtat de condicions i sense necessitat de ser declarada incapaç. Recordem que ja no procedeixen els procediments d’incapacitació judicial i fins i tot s’han de revisar les sentències d’incapacitació dictades amb la legislació anterior.
Com a exemple del que s’ha exposat fins ara, comentem la sentència del Tribunal Superior de Justícia d’Astúries de 9-3-2023. Aquesta sentència ha confirmat la condemna a quatre anys de presó per l’apropiació indeguda de 116.400 euros extrets del compte bancari d’una persona gran. Entre la persona defraudadora i la persona gran hi havia una relació de familiaritat i un lligam d’afectivitat i de confiança.
Els fets sobre els que es va dictar la sentència consistien en que la persona gran era titular de dos comptes bancaris: Un compte corrent en què se li ingressava la pensió, que era el que utilitzava per atendre les seves despeses quotidianes. Un compte a termini fix en què tenia dipositats els seus estalvis. El saldo en conjunt d’ambdós comptes era de 271.174,58 euros.
Cal destacar que en aquest cas la persona gran tenia prou capacitat per tenir cura del seu patrimoni. S’ocupava regularment de les gestions bancàries; anava mensualment al banc i treia diners en efectiu del seu compte corrent en quantitats que no eren excessives per atendre les despeses quotidianes o “de butxaca”.
Tot i això, atesa la seva edat i problemes de salut, per tal què l’ajudés en aquesta gestió va posar com a cotitular dels seus comptes bancaris al marit d’una neboda seva, persona amb qui tenia una relació de familiaritat i un vincle d’afectivitat i confiança. Va confiar plenament i el va posar amb disponibilitat indistinta, és a dir, qualsevol dels dos titulars podia disposar dels diners sense necessitat d’autorització de l’altre.
No se’n va adonar que el marit de la seva neboda abusava de la seva confiança per aprofitar-se i disposar, en benefici propi, dels fons de la tia de la seva dona. Anava fent traspassos de diners del compte de la persona gran a un compte del que eren titulars ell i la seva dona. La quantitat total de què va disposar fraudulentament va ser de 116.400 euros.
Finalment, l’autor de la defraudació va ser condemnat per un delicte d’apropiació indeguda a 4 anys de presó i multa de deu mesos amb una quota diària de 15 euros, a més d’indemnitzar la comunitat hereditària de la persona gran, que havia mort abans del judici, en la quantitat de 116.400 euros, més els interessos meritats.
Es posa de manifest la necessitat de protecció de la persona gran, estigui en una residència, a casa o amb cuidador de fet, quan s’apreciï l’existència de comportaments que puguin incórrer en excés de confiança i causar-li un perjudici. Cal fer especial atenció a les gestions administratives i econòmiques i a la signatura d’herències, contractes o documents importants, per prendre, quan abans millor, les mesures pertinents de prevenció.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.