Demande de Devis (sans engagement)
Tal com comentàvem en parlar de l‘obertura de la successió d’una persona, l’acceptació de l’herència és la fase en què una persona cridada a la successió (hereus legals o testamentaris) realitza un acte, amb eficàcia jurídica, pel qual manifesta la voluntat d’assumir efectivament la condició d’hereu.
Aquest acte d’acceptació de l’herència pot ser exprés o tàcit, però en tot cas, és un acte voluntari i irrevocable quan s’ha realitzat de forma vàlida. Per la seva banda, la renúncia només es pot fer de forma expressa i en document públic, i també és irrevocable.
S’ha de tenir en compte que la capacitat per fer l’acte d’acceptació o de repudiació d’una herència té particularitats pròpies en relació amb la capacitat general de la persona.
La capacitat per acceptar o repudiar una herència és l’aptitud jurídica necessària per emetre vàlidament la declaració de voluntat de voler, o no, adquirir la condició d’hereu. Ens referim, doncs, a l’aptitud per exercitar la delació hereditària mitjançant l’acceptació o la repudiació de l’herència.
Tant l’acceptació com la repudiació són actes amb transcendència econòmica, especialment ho és la repudiació, segons la legislació:
En definitiva, en termes clars, podem dir que la capacitat per acceptar o repudiar una herència és la de poder signar contractes i assumir responsabilitats jurídiques.
La regla general és que tota persona que disposi de capacitat d’obrar suficient pot acceptar o repudiar una herència. En conseqüència, si es té l’aptitud per exercir per si mateix els drets i assumir les obligacions que reconeix la llei es pot:
Això no obstant, cal tenir en compte tres supòsits especials que es donen quan intervenen en la successió, menors d’edat, persones subjectes a mesures de suport o persones jurídiques.
Els menors no tenen plena capacitat d’obrar ja que aquesta s’adquireix als 18 anys. Per això, en el cas de menors no emancipats, l’acceptació de l’herència correspon a les persones que exerceixin la seva representació legal:
La normativa catalana estableix una diferència important entre acceptació i repudiació:
La diferència de regulació entre acceptació i repudiació rau que la llei presumeix que acceptar una herència és, en principi, beneficiós per al patrimoni del menor. Per contra, repudiar-la suposa la pèrdua definitiva d’un dret patrimonial. Per això, la renúncia requereix un control judicial previ.
El menor emancipat pot regir la seva persona i béns com si fos més gran, si bé hi ha limitacions importants. En aquest cas, per repudiar una herència els menors han de ser assistits per les persones que en complementen la capacitat. En conseqüència, en el cas del menor emancipat:
Després de la reforma estatal operada per la Llei 8/2021 i el Decret Llei 19/2021, la legislació civil s’encamina a protegir la persona amb discapacitat amb la provisió de suports per al ple exercici de la seva capacitat jurídica.
El Codi Civil de Catalunya estableix que per acceptar i repudiar l’herència les persones amb mesures de suport – si bé manté la referència a les persones sotmeses a tutela, s’han d’entendre referides a assistència representativa- han de ser assistides per les persones que en complementen la capacitat. En conseqüència, el règim aplicable és:
Les persones jurídiques, com ara una empresa familiar, tenen capacitat successòria plena. Això significa que poden acceptar o repudiar herències, d’acord amb les seves normes reguladores. Així doncs, l’acceptació o la repudiació l’ha d’acordar l’òrgan social competent segons:
Si la persona jurídica no té prevista una regla específica, pot acceptar una herència en forma pura i simple. També pot repudiar-la. En ambdós casos ha de complir les mateixes normes que per fer un acte de disposició de béns.
L’acceptació i la repudiació d’una herència efectuades sense complir els requisits legals de capacitat són nul·les, ja que així ho estableix la legislació civil. La finalitat de la normativa és protegir a les persones que van actuar sense la capacitat legalment exigida.
En aquest cas, es pot impugnar judicialment l’acceptació o la repudiació mitjançant la corresponent acció de nul·litat.
L’actual legislació civil estableix com a regla general que poden acceptar i repudiar l’herència les persones que tinguin capacitat d’obrar suficient. La normativa adopta el sistema de protecció de la voluntat de la persona. Per això s’encamina a l’exercici de la capacitat jurídica basada en l’assistència i el suport de la persona, no a la substitució de la seva voluntat.
Pel que fa al dret successori, la legislació civil de Catalunya respon a un clar principi de protecció de la persona cridada a l’herència. Pel que fa a això, estableix el favor hereditatis, és a dir, facilita l’acceptació de l’herència i, per contra, sotmet la repudiació a més controls, especialment quan afecta a persones vulnerables. Quan hi intervenen persones especialment protegides, es preveu la protecció reforçada exigint l’autorització judicial per repudiar una herència.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge de Maximilianovich a Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.