Demande de Devis (sans engagement)
La desheretament a Catalunya: causes legals, requisits i efectes segons el Codi civil català. Analitzem les causes legals, els requisits formals i els efectes del desheretament segons el Codi civil català, amb consells pràctics per a testadors i hereus.
El desheretament a Catalunya és una de les qüestions més controvertides del dret successori català, ja que posa en tensió dos principis fonamentals: la llibertat de testar i la protecció familiar que representa la legítima. A diferència del règim comú del Codi Civil espanyol, el Codi Civil de Catalunya (CCC) configura la legítima com un dret de crèdit, la qual cosa atorga al testador un marge més ampli de disposició, sense oblidar que la legítima a Catalunya és una quarta part de l’herència.
Tanmateix, el testador no té llibertat absoluta. Els legitimaris tenen dret a rebre la seva llegítima i es configura el desheretament com una manera d’extingir la llegítima a Catalunya. La llei catalana estableix causes taxades de desheretament (art. 451-17 CCCat) que han d’expressar-se clarament en el testament i ser provades en cas d’impugnació.
Comprendre quan i com es pot desheretar un legitimari a Catalunya resulta essencial tant per a qui redacta el testament com per als possibles hereus afectats. Aquest article analitza el règim jurídic, les causes legals, els efectes i la interpretació jurisprudencial del desheretament en el marc del dret civil català.
En el dret civil català, la legítima constitueix una institució clau destinada a garantir la protecció econòmica dels familiars més propers del causant. Regulada als articles 451-1 a 451-15 del Codi Civil de Catalunya, la legítima es defineix com el dret de crèdit que correspon a determinats parents, els legitimaris, davant dels hereus. Aquests assumeixen l’obligació de satisfer-la, però únicament dins els límits del patrimoni hereditari.
Són legitimaris a Catalunya els fills del causant i els seus descendents per dret de representació. En defecte d’aquests, ho seran els pares, excepte que haguessin estat desheretats o fossin indignes de succeir. El cònjuge vidu o la parella estable no tenen dret a legítima pròpiament, però sí que gaudeixen d’altres drets successors (usdefruit universal o atribució preferent de l’habitatge habitual).
La quantia de la legítima catalana equival a una quarta part del valor del cabal relicte, i s’ha de distribuir entre els legitimaris per parts iguals. Aquesta configuració flexible, juntament amb la seva naturalesa creditícia, atorga al testador una major llibertat per ordenar la seva successió, tot i que manté un nucli de protecció familiar que només pot excloure’s mitjançant un desheretament justificat i legalment previst.
El Codi Civil de Catalunya regula el desheretament a través dels articles 451-17 a 451-19, establint que només pot privar-se de la legítima a un legitimari quan es dona alguna de les causes expressament previstes per la llei.
L’article 451-17 e CCCat permet el desheretament quan existeix una falta notòria i prolongada de relació familiar entre el causant i el legitimari, imputable exclusivament a aquest últim. Aquesta causa ha generat abundant jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que exigeix provar tant la inexistència de contacte com la responsabilitat del legitimari en el distanciament.
L’article 451-18 CCCat remet a les causes d’indignitat successòria, com haver estat condemnat per delictes greus contra el causant, el seu cònjuge o els seus descendents, o haver atemptat contra la seva vida o integritat.
💡 La càrrega de la prova recau sempre en l’hereu que defensa la validesa del desheretament.
Perquè el desheretament sigui vàlid, cal complir els següents requisits:
Si el desheretament no s’ajusta a les causes legals o no pot provar-se, serà declarat nul o ineficaç, i el legitimari conservarà el dret a reclamar la legítima. En tal cas, l’hereu haurà de satisfer el valor corresponent en diners o béns del cabal hereditari, conforme als articles 451-12 i 451-13 CCCat.
En definitiva, el desheretament en el dret civil català exigeix una justificació rigorosa i formalment precisa, ja que la llei protegeix l’equilibri entre la llibertat de testar i la garantia mínima de protecció familiar.
La jurisprudència catalana ha jugat un paper fonamental en la interpretació de les causes de desheretament previstes al Codi Civil de Catalunya, sobretot en relació amb la causa de la falta de relació familiar.
Els tribunals han establert que aquesta causa ha de ser interpretada de manera restrictiva, atès que constitueix una excepció al dret a la legítima.
D’altra banda, la doctrina catalana coincideix que la regulació del CCC reforça la autonomia de la voluntat del testador, però alerta davant del risc d’una interpretació excessivament àmplia del desheretament, que podria desnaturalitzar la funció protectora de la legítima.
En definitiva, el desheretament en el dret civil català ha de tractar-se amb prudència, transparència i rigor jurídic, ja que un error en la seva formulació o en l’acreditació de la causa pot anul·lar-lo i frustrar la voluntat del testador.
El desheretament a Catalunya reflecteix l’equilibri entre la llibertat de testar i la protecció familiar. La seva validesa depèn de l’existència real de la causa, la seva correcta expressió en el testament i la seva prova efectiva en cas d’impugnació.
El Codi Civil de Catalunya permet un major marge d’autonomia, però també exigeix rigor formal i prudència jurídica. Només així es garanteix que la voluntat del testador prevalgui dins dels límits que imposa la llei i l’equitat familiar.
Sí. El Codi Civil de Catalunya permet desheretar un fill si concorre alguna de les causes legals taxades a l’article 451-17 CCCat, com ara el maltractament, la negació d’aliments o la falta prolongada de relació familiar imputable exclusivament al legitimari.
Si l’hereu no demostra l’existència de la causa, el desheretament es considera nul·la o ineficaç. En aquest cas, el legitimari recupera el seu dret a la llegítima com a crèdit davant de l’hereu.
Sí. Els descendents del legitimari desheretat poden succeir-lo per representació i conservar el seu dret a la llegítima, llevat que també estiguin sotmesos a causa de desheretament.
A Catalunya, la llegítima és un dret de crèdit, no pas una part del patrimoni heretat. Això significa que els legitimaris no són hereus forçosos, sinó creditors de l’hereu, cosa que atorga més llibertat al testador.
Ha d’indicar expressament la causa al testament, assegurar-se que sigui real i demostrable, i preferiblement comptar amb assessorament jurídic per evitar nul·litats o impugnacions posteriors.
El fill desheretat pot impugnar l’herència. El desheretament només te efecte quan concorrin els requisits legals. El desheretament fet sense expressió de causa, per causa no prevista legalment o que, negada pel legitimari no fos provada en el procés per l’hereu es reputa injusta amb la consegüent possibilitat del legitimari desheretat d’exigir el que per legítima li correspon.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge de Michal Jarmoluk a Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.