Demande de Devis (sans engagement)
L’assistència representativa en l’àmbit de la salut no ha de ser entesa com una substitució de la voluntat de la persona amb discapacitat, sinó com un mecanisme de garantia dels seus drets.
L’accés a una atenció sanitària adequada és un dret fonamental de totes les persones. En el cas de les persones amb discapacitat, aquest dret ha d’exercir-se en condicions d’igualtat, autonomia i respecte a la seva voluntat. En aquest context, l’assistència representativa en l’àmbit de la salut esdevé una eina clau per garantir que les decisions sanitàries es prenguin d’acord amb els drets, preferències i interessos de la persona amb discapacitat, especialment quan existeixen dificultats per expressar o comprendre determinada informació mèdica.
Tradicionalment, el sistema jurídic i sanitari s’ha basat en un model substitutiu, en què terceres persones (tutors o representants legals) prenien decisions en nom de la persona amb discapacitat. Aquest enfocament ha estat progressivament superat. La Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de les Nacions Unides, que proclama el dret de totes les persones a prendre decisions sobre la seva pròpia vida amb els suports necessaris, ha significat, a aquest respecte, un pas decisiu.
En l’àmbit de la salut, aquest canvi implica passar de “decidir per” a “decidir amb”. L’assistència representativa, essencialment, ja no ha de suplantar la voluntat de la persona, sinó ajudar-la a comprendre la informació mèdica, valorar les opcions disponibles i expressar la seva decisió de manera lliure i informada. Si la persona no pot manifestar aquesta voluntat, s’ha d’intentar esbrinar quina és en base a la seva trajectòria.
L’assistència en l’àmbit sanitari consisteix en l’actuació de la persona de suport que acompanya la persona amb discapacitat, és a dir, l’assistent, en la presa de decisions mèdiques quan aquesta ho necessita.
Judicialment, l’assistència representativa en l’àmbit de la salut només s’acorda quan, en un procediment de provisió de suports, resulta de la prova practicada que la persona afectada o bé no pot prendre decisions, o be té conductes i reaccions que li poden causar un perjudici sense que se’n adoni de la gravetat del seu actuar, conductes que inevitablement per la seva malaltia, s’aniran agreujant amb el temps. Es tracte de conductes tals com:
En aquests casos el jutge sol entendre que la persona amb discapacitat necessita un suport intens en l’àmbit sanitari i de la salut en sentit ampli, per tant se li nomena una assistència representativa. L’assistent, a més de supervisar el tractament mèdic, podrà també imposar decisions necessaris pel benestar de la persona amb discapacitat. Aquesta assistència pot incloure, doncs, funcions tals com:
El consentiment informat és un pilar fonamental de l’atenció sanitària. Les persones amb discapacitat tenen el mateix dret que qualsevol altre pacient a rebre informació clara, comprensible i accessible sobre el seu estat de salut, els tractaments proposats i les alternatives existents. Si el pacient és una persona amb discapacitat, se li han d’oferir les mesures de suport pertinents, inclosa la informació en formats adequats, de manera que li resultin accessibles i comprensibles.
L’assistència representativa no pot justificar una limitació automàtica d’aquest dret. L’assistent del pacient amb discapacitat pot prestar el consentiment dins de les funcions que la resolució judicial li hagi concedit. Normalment, només en situacions excepcionals, degudament justificades, la representació pot assumir un paper decisori. Però, en tot cas, la seva actuació ha de ser :
En definitiva, el consentiment per representació està sotmès als principis de necessitat, proporcionalitat i respecte a la voluntat de la persona representada, de ser possible.
Malgrat els avenços normatius, en especial els aportats per la Llei 2/2021, i Catalunya pel Decret Llei 19/2021, encara persisteixen en el dia a dia reptes importants en la pràctica assistencial sanitària. Entre aquests destaquem la persistència de prejudicis sobre la capacitat de decisió de les persones amb discapacitat, la manca de valoració de la seva trajectòria vital, creences i valors, i la insuficient disponibilitat de suports personalitzats. En ocasions el pacient amb discapacitat que té dificultats per comprendre es troba amb una manca de sensibilitat per parts dels professionals sanitaris. És important que els metges extremin les precaucions per tal d’assegurar-se que la persona amb discapacitat pot comprendre l’abast d’una intervenció i determinar-ne la pròpia voluntat. Si aquest pacient amb discapacitat té designat judicialment un assistent representatiu, serà aquest representant qui haurà d’expressar el seu consentiment en benefici del pacient.
L’assistència representativa en l’àmbit de la salut no ha de ser entesa com una substitució de la voluntat de la persona amb discapacitat, sinó com un mecanisme de garantia dels seus drets. Situar la voluntat, les preferències i la dignitat de la persona al centre de l’atenció sanitària és una exigència jurídica, ètica i social. Només així es pot avançar cap a un sistema de salut veritablement inclusiu i respectuós amb la diversitat humana.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge de Sasin Tipchai a Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.