Demande de Devis (sans engagement)
Si bé la reforma legislativa que ha implicat l’eliminació dels procediments d’incapacitat i de la figura del tutor de persona gran es va implementant a la percepció de la societat, encara és habitual que a les consultes sobre les mesures de suport se’ns qüestioni què és l’assistència representativa d’una persona amb discapacitat
L´assistència representativa és una institució jurídica de protecció. L’assistent hi desenvolupa la seva activitat com a suport en els àmbits en què la persona no sigui autònoma o sigui dependent.
S’utilitza doncs en els casos en què una persona està necessitada de suport per exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat. Es tracta d’una figura jurídica ja existent al dret civil català que ha adquirit més rellevància amb la reforma introduïda per la Llei 8/2021. És amb l’entrada en vigor d’aquesta reforma que l’assistència substitueix la tutela de persones adultes a Catalunya.
La legislació actual ha suposat un canvi de model. S’ha deixat enrere l’antic sistema de substitució de la voluntat dels antics procediments d’incapacitació de la persona. Ara regeix un sistema basat en el respecte a la voluntat, als desitjos i les preferències de la persona en situació de discapacitat.
Es tracta, doncs, d’un canvi que afecta essencialment, la dignitat de tot ésser humà. Per això, s’han de revisar tots els casos en què es van dictar sentències declarant la incapacitat o la modificació de la capacitat, a fi d’anul·lar aquesta declaració i adoptar les mesures de suport adequades.
La transformació del model anterior basat en la incapacitació judicial no implica que s’hagin eliminat les mesures representatives. La persona necessitada de suport pot comptar amb l’assistència representativa, que s’ha reubicat com una mesura excepcional dins del sistema de suports.
És evident que no tots els casos són iguals, cada persona és única en ella mateixa. De vegades, hi ha una certa dificultat per determinar fins a quin punt hi ha necessitat d’assistència representativa. Es a dir, d’establir en quins aspectes la persona té realment una impossibilitat d’exercir la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat, fins i tot amb suports, o de determinar fins on cal estendre les facultats de l’assistent representatiu. Cada cas necessita l’estudi de les circumstàncies concretes per concretar el suport que realment necessita.
Hi ha casos en què la persona guarda l’aparença de comprendre i poder decidir, quan en realitat la seva malaltia no els ho permet. En altres casos passa tot el contrari.
Per exemple, una malaltia com l’Alzheimer pot durar més d’una dècada. Es desenvolupa lentament i sol empitjorar gradualment. A mesura que avança afecta les diferents àrees del cervell (memòria, pensament, judici, llenguatge, capacitat de resolució de problemes, personalitat, moviment). La mesura de suport haurà de tenir, doncs, en compte l’etapa en què es trobi i en quines àrees necessita suport.
Però hi ha malalties en que la persona conserva la capacitat de comunicació i sap controlar la manifestació de les alteracions que li causa el seu trastorn, cosa que dificulta la determinació del limit exacte del suport que necessita.
En conseqüència, no hi ha una fórmula única. Les decisions s’han d’adoptar cas per cas, cosa que exigeix una anàlisi profunda i personalitzada.
L’assistència, en la seva forma representativa, només s’aplica quan la persona amb discapacitat no pot exercir per si mateixa la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions, ni tan sols amb suports.
Es pot afirmar que l’objectiu de l’assistència representativa és intervenir només en aquells actes on la impossibilitat d’exercir la voluntat és manifesta. És molt fina la línia que separa la diferència entre la necessitat, o no, de constituir una assistència representativa quan hi ha altres mesures de suport com ara la guarda de fet. De vegades la persona amb discapacitat considera que és innecessària una assistència representativa perquè ja té adoptada aquesta mesura de caràcter més informal.
Doncs bé, la decisió dependrà de les circumstàncies del cas i de la prova que es practiqui. A través de la prova és com es posa de manifest en el procediment si és suficient la mesura de suport existent.
Per regla general, si la persona amb discapacitat no pot prestar consentiment i cal la continua actuació representativa de qui presta el suport, serà insuficient la guarda de fet.
Així doncs, si bé l’assistència representativa és el darrer recurs, no cal negar-ne la constitució judicial només perquè a la pràctica ja hi hagi una guarda de fet de la persona que necessita suports. Dependrà de si es posa de manifest en el procediment la insuficiència de la mesura existent, i la conveniència de l’assistència per prestar millor el suport a la persona que ho necessita.
Del que s’ha exposat fins ara es desprèn que l’assistència representativa ha de ser proporcional, necessària i ajustada a la situació concreta. D’això se’n desprenen dos principis essencials per a la constitució judicial d’aquesta mesura:
El principi de mínima intervenció implica que només cal imposar aquesta mesura de suport quan no hi hagi altres alternatives viables. Per això:
Com que la normativa actual en lloc d’incapacitar estableix ajudar la persona perquè pugui exercir la seva capacitat jurídica, és essencial el respecte de la seva voluntat.
En nomenar assistent representatiu ha de quedar garantit aquest respecte a la voluntat de la persona amb discapacitat, fins i tot si no la pot expressar verbalment.
En aquest sentit, l’article 226-2 CCCat estableix que s’han de tenir en compte la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona concernida. Només excepcionalment, mitjançant una resolució motivada, l’autoritat judicial pot prescindir del que ha manifestat la persona afectada. En aquest cas, cal acreditar l’existència de determinades circumstàncies que li puguin ser perjudicials, com ara una situació de risc d’abús, etc.
Tot i que l’assistent actuï en nom de la persona amb discapacitat, ha d’intentar conèixer i respectar els seus desitjos. No es tracta de fer allò que l’assistent creu convenient, sinó del que la persona hagués volgut. Aquesta exigència reforça el principi d’autodeterminació, fins i tot en contextos de discapacitat severa. Per complir aquest mandat, l’assistent ha de mantenir una comunicació constant amb la persona representada, utilitzar registres, informes i tota mena d’informació útil.
La jurisprudència ha assenyalat que, si hi ha documents de voluntats anticipades o plans de suport previs, s’han de respectar. Així, s’evita que l’assistent imposi el seu criteri, i s’afavoreix una actuació coherent amb la vida i les preferències de la persona representada.
L’adopció d’una mesura de suport sota la figura jurídica d’assistència representativa pot comprendre actes tant personals com patrimonials. Aquests actes poden ser molt variats i s’han d’especificar a la resolució judicial.
A nivell personal, pot incloure decisions relacionades amb la salut o el lloc de residència, etc.
A l’àmbit patrimonial-administratiu, pot incloure actes com la gestió ordinària i/o extraordinària i de disposició dels seus béns, contractació de serveis, o decisions financeres importants. Per exemple, pot necessitar suport entre altres actes, per:
En tot cas, això dependrà de les necessitats de suport que resultin acreditades de la prova practicada.
L’assistència representativa representa una mesura jurídica essencial dins del sistema de suports a les persones amb discapacitat, però s’ha d’aplicar amb una prudència extrema. El seu fonament no és la substitució total de la persona, sinó l’acompanyament en aquells actes que veritablement no pot fer ni tan sols amb suports. La llei exigeix que la mesura sigui específica, proporcional, revisable i centrada en la persona. Això implica un profund canvi cultural en la manera com es concep la capacitat jurídica, allunyada dels antics procediments d’incapacitació. La voluntat de la persona ha de guiar sempre l’actuació de l’assistent fins i tot quan s’exerceix la representació.
L’assistència representativa aplicada amb rigor, respecte i humanitat pot ser una eina útil per garantir a la persona amb discapacitat l’exercici ple dels seus drets en condicions d’igualtat.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.