Demande de Devis (sans engagement)
L’obertura de la successió a Catalunya és el fet que marca l’inici del procés hereditari, i determina quan neix l’herència, on es tramita i quins efectes produeix per a hereus, legitimaris i creditors.
En primer lloc destacar que l´obertura de la successió constitueix el pressupost lògic i jurídic de la institució jurídica de la successió. Al Dret civil català, aquesta institució presenta perfils propis derivats de la seva configuració sistemàtica al Llibre IV del Codi Civil de Catalunya (CCCat) aprovat per la Llei 10/2008.
Per altre banda, l’obertura de la successió te lloc justament en el moment en què mor una persona (el causant) i s’inicia el procés successori. No obstant, no es pot reduir l’anàlisi de tal obertura a la sola determinació cronològica de la mort de la persona: L’obertura d’una successió és un fenomen complex, hi intervenen diversos elements essencials que afecten com es regularà la successió, com ara:
A més, es tracte d’ una institució que, estructuralment, connecta amb principis essencials del sistema successori català: universalitat, necessitat d’institució d’hereu i autonomia conceptual entre les diferents fases del procés successori: obertura, delació i acceptació.
L’article 411-2 CCCat estableix que:
Des d’un punt de vista tècnic, aquesta norma estableix dues dimensions importants pels efectes que produeixen:
El moment en què es produeix la mort d’una persona és important als efectes legals. En determinar l’obertura de la seva successió, aquest moment adquireix especial rellevància en molts casos com en els supòsits de premoriència, commoriència, etc. En aquest supòsit cal acreditar el moment de la mort del causant doncs és essencial per determinar qui és l’hereu, per exemple.
Tanmateix, és en el moment de la mort quan s’aprecia l’existència d’elements essencials, com ara la capacitat per succeir l’hereu. Per exemple, si hi ha casos d’indignitat, o desheretament, etc.
El lloc en què es produeix la mort i, en conseqüència l’obertura de la successió, determina quin ha de ser el jutge competent en matèria successòria.
Aquest esquema respon a la tradició romanista, en què la mort produeix “ipso iure” l’obertura del procés successori encara que no necessàriament l’adquisició immediata del patrimoni per l’hereu.
⚖️ Important: Obertura no equival a acceptació.
En el procés de successió és important distingir tres moments:
La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reiterat que el dret a heretar neix amb la mort del causant, encara que l’adquisició definitiva depengui de l’acceptació. Aquest plantejament evita confusions freqüents a la pràctica ja que de vegades s’identifica erròniament l’obertura amb una adquisició automàtica de l’herència.
Des de la perspectiva dogmàtica, l’obertura no és un acte de transmissió patrimonial en si mateix, sinó l’inici del procés que culminarà amb l’adquisició hereditària després de l’acceptació. En conseqüència, constitueix:
Tanmateix, l’obertura es produeix automàticament amb la mort del causant. Per això, des d’aquest moment:
L’obertura produeix efectes immediats en diferents àmbits relacionats amb la successió:
En primer lloc destacar que amb l’obertura sorgeix el dret de l’hereu/es anomenat/des, a acceptar o repudiar l’herència. Es tracte de l’anomenat “ius delationis” amb el que es produeix la crida als hereus des del moment de la mort. Aquesta crida es pot fer mitjançant:
Així doncs, amb la delació l’hereu cridat a l’herència, té l’ius delationis” que integra el patrimoni de l’hereu potencial i es pot transmetre si mor sense exercitar-lo. Això és, si l’hereu anomenat mor sense acceptar ni repudiar, el dret a succeir mitjançant l’acceptació de l’herència i el de repudiar es transmet als seus hereus.
Fins a l’acceptació de l’herència pels hereus, o el representant legal en el cas d’hereu amb mesures de suport a la discapacitat, pot existir un herència jacent.
En aquests casos, el patrimoni del causant es manté interinament sense titular, per la qual cosa no té personalitat jurídica. Això no obstant, està dotat de capacitat processal i és susceptible d’administració, per tant, per a determinats fins, se li atorga transitòriament una consideració i tractament unitaris. Aquesta herència jacent pot ser administrada pels hereus anomenats sense acceptar l’herència.
El darrer domicili del causant fixa la competència territorial per conèixer els fets derivats del procés successori d’una persona. L’Audiència Provincial de Barcelona ha subratllat que cal atendre el domicili real i efectiu, no merament formal.
Igualment, l’obertura determina la meritació de l’impost sobre successions i l’inici dels terminis de liquidació. A Catalunya, l’impost de successions s’ha de pagar -llevat de petició de pròrroga- dins dels 6 mesos posteriors a l’obertura de la successió, encara que no s’hagi produït l’acceptació de l’herència. En aquest cas, es farà per l’herència jacent.
Finalment, des de l’obertura:
A Catalunya, el cònjuge pot tenir dret a l’usdefruit universal si concorre amb descendents.
La successió intestada s’obre quan el causant mor sense hereu testamentari o quan l’instituït no arriba a ser-ho (per exemple per nul-litat de testament o de clàusula testamentària).
En aquest context, l’obertura de la successió manté la mateixa estructura conceptual que la testamentària, si bé la delació s’articula “ex lege”, es a dir, els hereus cridats són determinats per la llei. La coherència sistemàtica del model català reforça la idea que l’obertura és una categoria autònoma respecte del títol successori concret.
Un causant mor a Catalunya deixant testament on nomena hereva universal la seva filla. Efectes de l’obertura de la successió:
A Catalunya, la figura de l’hereu universal és essencial: sense aquesta figura, la successió no queda estructurada jurídicament.
Un causant mor sense testament, deixant cònjuge i fills. Efectes de l’obertura de la successió:
🔎 Diferència clau amb el Codi Civil estatal:
Al Codi Civil estatal el cònjuge hereta en usdefruit d’un terç; a Catalunya, l’usdefruit pot ser universal.
Si l’hereu anomenat mor sense acceptar ni repudiar, els efectes de l’obertura de la successió són:
L’obertura de la successió a Catalunya constitueix la primera fase d’un procés successori estructurat amb tres etapes essencials: obertura, delació, acceptació. La interpretació consolidada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya confirma l’autonomia conceptual entre aquestes etapes com a tret definitori del sistema successori català.
Regulada al Llibre IV del Codi Civil català, l’obertura és l’eix del sistema hereditari propi de Catalunya, i en definitiva, constitueix:
No. L’obertura és automàtica, però l’acceptació és voluntària.
Sí, mitjançant repudiació expressa davant de notari.
L’herència roman jacent fins que se’n determini el destí.
S’hi aplica la successió intestada i, en última instància, l’herència pot correspondre a la Generalitat
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.