A Catalunya, la llegítima s’entén com un dret a obtenir un determinat valor patrimonial en la successió del causant, concretat en una part del valor de l’herència, cosa que comporta certes especialitats en el seu tractament.

En primer lloc s’ha de tenir en compte que la llegítima es considera, en Dret civil català, com un dret de crèdit dels legitimaris contra l’hereu. Això comporta que el legitimari no te dret a reclamar uns béns concrets de l’herència, ni pot impedir que l’hereu doni als bens heretats el destí que vulgui. L’hereu -o les persones facultades per a fer la partició, distribuir l’herència o pagar llegítimes- decideix com vol pagar la llegítima, si amb diners o amb determinats béns de l’herència, sempre que, per disposició del causant, no correspongui als legitimaris de percebre’ls per mitjà d’institució d’hereu, llegat o assignació d’un bé específic, atribució particular o donació.

Qui son legitimaris en la llegítima a Catalunya

Abans d’entrar en la quantia de la llegítima, cal fixar qui són els legitimaris determinats legalment en el dret de llegítima a Catalunya, ja que el total de la quantia es repartirà entre ells.

• En primer lloc són legitimaris els fills i els descendents.

Tots els fills són legitimaris per parts iguals, però en el cas que hagués premort un dels fills, ocupen el seu lloc, és a dir, és representat en el dret de llegítima, pels seus descendents (els nets del causant).
Igual passaria en el cas que un dels fills hagués estat injustament desheretat o declarat absent. En canvi, si el fill el que fa és renunciar a la llegítima, el seu dret ja no passarà als seus propis fills.

• En segon lloc són legitimaris els progenitors.

En el cas que no hi haguessin fills que hagin sobreviscut al causant, són legitimaris els seus progenitors, els seus pares, per parts iguals, o íntegrament si només en sobreviu un.

Quantia de la llegítima a Catalunya

El dret de crèdit que els legitimaris poden reclamar dels hereus és una quarta part de la quantitat que resulti del valor dels béns de l’herència al moment de la mort del causant.

El còmput d’aquesta quarta part resulta d’aplicar unes regles bàsiques que venen concretades en el Codi civil de Catalunya:

1. Es valoren els béns de l’herència en el moment de la mort del causant.Se’n dedueixen els deutes i les despeses de la darrera malaltia i de l’enterrament o la incineració.
2. Al valor líquid que resulta s’hi ha d’afegir el dels béns donats o alienats per un altre títol gratuït pel causant en els deu anys precedents a la seva mort, excloses les liberalitats d’ús. El valor dels béns que han estat objecte de donacions imputables a la llegítima s’ha de computar, en tot cas, amb independència de la data de la donació.
3. El valor dels béns objecte de les donacions o d’altres actes dispositius computables és el que tenien en el moment de morir el causant, amb la deducció de les despeses útils sobre els béns donats costejades pel donatari i de l’import de les despeses extraordinàries de conservació o reparació, no causades per culpa seva, que ell hagi sufragat. En canvi, s’ha d’afegir al valor d’aquests béns l’estimació dels deterioraments originats per culpa del donatari que en puguin haver minvat el valor.
4. Si el donatari ha alienat els béns donats o si els béns s’han perdut per culpa del donatari, s’afegeix, al valor líquid que resulta d’aplicar la regla de l’apartat 1, el valor que tenien els béns en el moment de l’alienació o destrucció.

Per a determinar l’import de les llegítimes individuals de cadascun dels legitimaris, s’inclouen en el còmput tant el legitimari que sigui hereu, com el que ha renunciat a la llegítima, el desheretat justament i el declarat indigne de succeir, el premort i l’absent sempre que siguin representats per llurs descendents.

Finalment, cal fer atenció a que el dret de llegítima és independent de que el causant hagi o no fet testament. No obstant, és important tenir en compte que al redactar el seu testament una persona pot decidir la forma d’atribuir i de pagar la llegítima, ja sigui a través de la institució d’hereu, del llegat o a través de donacions, per tal que la seva voluntat perduri més enllà de la seva mort.

Al nostre bufet d’advocats a Barcelona, assessorem al testador en la redacció de les disposicions testamentàries que més s’avinguin a la seva voluntat respecte a la distribució de la seva herència i d’atribució i pagament de la llegítima.

Campos Catafal ofereix assessorament integral de totes les qüestions que afecten al patrimoni dels nostres clients (particulars i empreses), i als seus drets i obligacions des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.