Demande de Devis (sans engagement)
La representació i la defensa judicial de persones amb discapacitat es regeix avui per un model centrat en els drets humans i l’autonomia personal.
La representació i defensa judicial de persones amb discapacitat ha experimentat una transformació profunda després de l’aprovació de la Llei 8/2021, que adapta l’ordenament espanyol a la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de Nacions Unides, ratificada per l’Estat espanyol, i el Decret Llei 19/2021, que adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat.
La reforma del 2021 va suposar un canvi estructural: ja no hi ha la incapacitació judicial com a regla general, sinó l’adopció de mesures de suport ajustades en cada cas concret a les necessitats de la persona. El model actual abandona el sistema tradicional d’incapacitació i el substitueix per un sistema de suports, reforçant el respecte a la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona.
En aquest article analitzem com funciona la representació i la defensa judicial de persones amb discapacitat especialment intel·lectual, d’acord amb la legislació processal vigent.
La capacitat jurídica és la capacitat que tota persona te d’ ésser titular de drets i obligacions. La persona en situació de discapacitat té capacitat jurídica en tots els aspectes de la vida en igualtat de condicions que la resta de persones (art. 12 de la Convenció). Això implica que, en principi, tota persona pot:
La discapacitat no implica automàticament manca de capacitat processal.
Quan la persona té limitacions que li limitin exercir la seva capacitat jurídica, ja sigui limitacions en el funcionament cognitiu, en la conducta adaptativa etc., que facin necessari el suport per exercir la seva capacitat. En aquests casos hi ha mesures de suport segons el grau de necessitat que li calgui, com ara:
La Llei d’enjudiciament civil (LEC) estableix regles específiques sobre capacitat i representació processal.
La LEC distingeix entre:
La capacitat per ser part és l’aptitud jurídica per ser titular de drets i obligacions dins un procés judicial com a demandant o demandat. La llei processal estableix que podran ser part dels processos davant dels tribunals civils, totes les persones físiques. Així doncs, la persona amb discapacitat pot ser part en ser titular de drets i obligacions.
La capacitat processal és la capacitat legal per actuar, comparèixer en judici i exercir actes processals vàlids.
Després de la reforma del 2021, la persona amb discapacitat pot actuar per si mateixa, llevat que hi hagi una mesura judicial de suport que estableixi representació. En el cas de persones amb mesures de suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica, és la resolució judicial que les ha establert la que en determinarà l’abast i el contingut.
En tot cas, les persones amb discapacitat i persones grans tenen dret a participar en el procés en condicions d’igualtat en totes les fases i actuacions processals, per a la qual cosa el jutjat ha d’efectuar les adaptacions i ajustaments necessaris.
La manca de capacitat per ser part i de capacitat processal pot ser apreciada d’ofici pel tribunal en qualsevol moment del procés.
El Ministeri Fiscal intervé quan:
La seva funció és garantir la protecció de la persona vulnerable.
La reforma del 2021 va modificar la LEC per regular els procediments de provisió de suports. Aquests processos, en síntesi:
En termes generals:
Qualsevol persona pot designar advocat i procurador perquè el defensin i representin, respectivament. Això és d’aplicació tant en el procediment de provisió de suports com en les mesures cautelars. La designació d’advocat i procurador es pot fer fins i tot en els casos en què la llei no exigeixi la compareixença obligatòria amb aquests professionals.
No afecta la llibertat d’elecció el fet que la persona tingui una discapacitat intel·lectual, sempre que tingui prou capacitat de formar la seva voluntat. No cal una capacitat cognitiva i volitiva especial per saber que es vol la defensa o consell d’advocat, especialment quan una persona s’ha de relacionar amb un òrgan judicial. El dret a manifestar el desig de ser assistit i triar l’advocat i el procurador perquè el defensin i representin es dona fins i tot en casos en què la persona té un grau d’Alzheimer moderat-sever si no hi ha prova suficient que el grau de discapacitat impedeix a la persona conformar la seva voluntat.
Si la persona amb discapacitat te designada mesura de suport representativa, serà l’assistent qui podrà assistir-la o representar-la, segons l’abast de la resolució judicial, en l’elecció d’advocat i procurador.
El defensor judicial es nomena quan:
És una figura puntual i limitada al procediment específic.
Quan s’hagi de nomenar un defensor judicial el Ministeri Fiscal assumeix la representació i la defensa de la persona amb discapacitat fins que es produeixi el nomenament.
La representació i la defensa judicial de persones amb discapacitat es regeix actualment, per un model centrat en els drets humans i l’autonomia personal. La normativa actual es basa en:
L’actual sistema suposa un canvi de paradigma: de la substitució a la presa de decisions al suport en l’exercici de la capacitat jurídica. L’aplicació de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat determina que, judicialment la persona amb discapacitat:
Els òrgans judicials han de garantir:
Sí. Després de la reforma introduïda per la Llei 8/2021 i el Decret Llei 19/2021 a Catalunya, la persona amb discapacitat conserva la seva capacitat jurídica. Només si hi ha una mesura judicial que estableixi representació podrà actuar l’assistent en nom seu.
No. El procediment d’incapacitació ha estat substituït per procediments de provisió de suports regulats a la Llei d’Enjudiciament Civil i la Llei de Jurisdicció Voluntària
Assistència de suport: l’assistent acompanya i assessora, però la decisió correspon a la persona.
Assistència representativa: l’assistent actua en nom de la persona. És excepcional i requereix justificació expressa.
En cas de conflicte d’interessos, el jutge pot nomenar un defensor judicial per a aquest procediment concret.
Sí. Les mesures s’han de revisar periòdicament per adaptar-se a la situació real de la persona i evitar restriccions innecessàries.
Sí. Té dret a ser escoltada, a comptar amb defensa lletrada i a recórrer la resolució judicial si no hi està d’acord.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge d’ Aline Dassel a Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.