Demande de Devis (sans engagement)
Un dels temors més grans dels familiars amb algun membre amb discapacitat, és la vulnerabilitat econòmica que pot derivar-se d’aquesta discapacitat. D’una banda, en nombrosos casos, la persona necessita suports permanents, tractaments mèdics, trasllats d’un lloc a l’altre, assistència personal o recursos residencials que generen despeses contínues. Això, a més de trobar-se que no és fàcil tenir accés a activitats de lleure i cultura. D’altra banda, tenir una discapacitat en general pot dificultar l’accés a una feina ben remunerada.
En conseqüència, els familiars i progenitors busquen lògicament protegir la persona amb discapacitat i assegurar-li una font estable de recursos que li permeti mantenir una qualitat de vida adequada i preservar la seva autonomia en la mesura del possible.
En conseqüència, no hi ha dubte que una de les principals preocupacions de les persones que tenen a cura una persona amb discapacitat és la de la seva protecció patrimonial. El fet de que pugui tenir cobertes les seves necessitats essencials presents i futures, planteja la inquietud sobre si el patrimoni destinat a tenir-ne cura és suficient. Si la discapacitat és intel·lectual, la preocupació s’agreuja sobre la gestió i l’administració del patrimoni, tant pel que fa a si està essent ben administrat, com que la persona no sigui objecte d’abús econòmic.
Quan la persona amb discapacitat és el nostre propi fill, l’angoixa per assegurar-ne la protecció patrimonial és, si és possible, encara més gran, ja que es planteja la necessitat de garantir el seu benestar i seguretat econòmica per quan faltin els progenitors o pel cas de si es dona que aquests, per les seves pròpies circumstàncies, ja no li puguin donar suport directe.
Aquesta inquietud no només té una dimensió humana important, sinó també jurídica, ja que cal cercar l’instrument de protecció més adequat a cada cas. Això implica preveure mecanismes de protecció que siguin duradors, i aquí és quan apareixen dubtes com:
Aquesta preocupació s’intensifica quan hi ha conflictes familiars potencials o quan la persona amb discapacitat presenta limitacions importants per comprendre la gestió del seu patrimoni.
Els instruments de protecció patrimonial vinculats a persones amb discapacitat són mecanismes destinats a garantir la seva estabilitat econòmica i autonomia, així com la cobertura de les seves necessitats futures. Això especialment quan la persona amb discapacitat depèn de terceres persones per tenir-ne cura o per l’administració dels seus béns.
En aquest sentit, la reforma introduïda tant per la Llei 8/2021 com pel Decret llei 19/2021 han suposat un canvi de paradigma. S’ha passat d’un model centrat en la substitució de la voluntat de la persona amb discapacitat a un altre basat en el suport per a l’exercici de la seva capacitat jurídica. En conseqüència, els mecanismes patrimonials per a la seva protecció han de respectar tant l’autonomia i les preferències de la persona amb discapacitat com protegir-ne l’autodeterminació, en la mesura del possible.
L’ordenament jurídic ha anat desenvolupant instruments específics com són:
Un dels mecanismes més rellevants és el patrimoni protegit de les persones amb discapacitat regulat per la Llei 41/2003. És un instrument que permet afectar determinats béns i drets exclusivament a la cobertura de les necessitats vitals del beneficiari, la persona amb discapacitat. Les seves aportacions les poden fer familiars, tutors o tercers i compten amb importants beneficis fiscals. A més, els béns queden separats de la resta del patrimoni personal, cosa que en reforça la finalitat assistencial.
També destaquen els poders preventius i els mandats de suport. Aquests mecanismes permeten a una persona designar anticipadament qui administrarà els assumptes patrimonials en cas de pèrdua de capacitat o necessitat de suports.
Així mateix, hi ha mesures judicials o voluntàries de suport com l’assistència representativa, que pot incloure funcions d’administració patrimonial quan la persona ho necessita. En aquests casos, l’objectiu principal ha de ser sempre respectar la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona beneficiària.
Des d’una perspectiva pràctica, aquests instruments compleixen una funció doble:
Altres instruments importants són la constitució de fideïcomisos, assegurances de vida, substitucions hereditàries, testaments amb previsions de suport i mesures voluntàries de guarda i administració, plans de pensions especials, destinats a assegurar ingressos futurs o recursos econòmics per a la persona amb discapacitat… Cada cas és únic i cal estudiar-ne les circumstàncies per determinar la forma més adequada de protecció.
La protecció patrimonial de les persones amb discapacitat constitueix una de les preocupacions més grans de moltes famílies perquè implica projectar seguretat, dignitat i estabilitat cap al futur. No es tracta únicament de conservar béns, sinó d’assegurar que aquests recursos compleixin una funció assistencial i d’inclusió social, garantint que la persona pugui desenvolupar la seva vida amb la màxima independència i protecció possibles.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.