El sobreendeutament constitueix un fenomen econòmic i social de creixent rellevància, especialment entre la gent gran, a causa de la seva particular vulnerabilitat financera.

Taula de continguts

• 1. Introducció
• 2. Concepte de sobreendeutament
• 3. Principals causes de sobreendeutament de la gent gran
  • 3.1. Ingressos limitats i fixos:
  • 3.2. Despeses en cures i sanitàries:
    • Augment de les despeses sanitàries
    • Augment de les despeses en cures personals i assistència domiciliària.
  • 3.3. Suport econòmic a familiars i avals davant de tercers:
  • 3.4. Fraus i abusos financers:
  • 3.5. Manca d’educació financera o assessorament:
  • 3.6. Menor capacitat de trobar finançament:
  • 3.7. Accés fàcil al crèdit “revolving”:
    • Cancelació unilateral de la targeta
    • Els principals riscos dels crèdits “revolving”per a la gent gran
• 4. Efectes del sobreendeutament en la gent gran
  • 4.1. Vulnerabilitat econòmica
  • 4.2. Impacte psicològic
  • 4.3. Conseqüències a la salut
  • 4.4. Risc d’exclusió social
• 5. Solució del sobreendeutament: Llei de Segona Oportunitat
  • Aplicació de la Segona Oportunitat en persones grans
• 6. Conclusions

1. Introducció

L’envelliment progressiu de la població i la creixent complexitat dels productes financers han incrementat el risc de sobreendeutament en la gent gran. Aquest fenomen no només té implicacions econòmiques, sinó també socials, sanitàries i jurídiques, particularment a l’àmbit del dret concursal.

2. Concepte de sobreendeutament

El sobreendeutament es pot definir com la situació en què una persona no pot fer front de manera regular a les obligacions de pagament amb els ingressos dels que disposa, i compromet la seva estabilitat econòmica.

Des d’una perspectiva jurídica, no constitueix “per si” una infracció, sinó un estat de fet que pot derivar en situacions d’insolvència, regulades al Text refós de la Llei concursal.

3. Principals causes de sobreendeutament de la gent gran

El sobreendeutament en la gent gran sol ser degut a diversos factors principals:

3.1. Ingressos limitats i fixos:

Moltes persones grans depenen de pensions que no sempre cobreixen l’augment del cost de vida.

3.2. Despeses en cures i sanitàries:

L’envelliment comporta més despeses en medicaments, tractaments i cures.

A Espanya, la despesa en medicaments es pot convertir en un factor rellevant de pressió econòmica en la gent gran, especialment quan es combina amb pensions limitades i polimedicació.

Augment de les despeses sanitàries

D’una banda, la majoria dels fàrmacs prescrits pel sistema públic estan parcialment finançats, però hi ha un copagament farmacèutic, pel qual el pensionista paga una part del medicament fins a un límit mensual. Encara que aquest sistema protegeix les rendes més baixes, a la pràctica moltes persones grans han d’assumir despeses constants cada mes, sobretot si prenen diversos medicaments de forma crònica.
A més, no tots els medicaments estan coberts per la Seguretat Social. Alguns tractaments considerats de menor prioritat terapèutica, productes d’autocura o certs fàrmacs només parcialment finançats s’han de pagar íntegrament, cosa que incrementa la despesa sanitària directa. Això és especialment rellevant en persones grans amb múltiples patologies, que no només consumeixen més medicaments, sinó que també poden necessitar fàrmacs no coberts o complements addicionals.

Aquest escenari es torna més problemàtic quan s’uneix a la polimedicació, ja que una persona gran pot estar prenent cinc medicaments o més al mes. Encara que el copagament estigui limitat, la suma de petites aportacions, juntament amb medicaments no finançats, pot generar una despesa recurrent que redueix la capacitat d’afrontar altres costos bàsics com ara alimentació o subministraments.
En conseqüència, la despesa farmacèutica no sol ser l’única causa del sobreendeutament, però sí que pot actuar com un factor acumulatiu de tensió econòmica, especialment en pensionistes amb ingressos baixos, malalties cròniques o situacions de dependència. Es tracta de situacions en què una despesa que inicialment podria ser ocasional o moderada es converteix en despessa continua impactant de manera significativa en l’economia de la persona gran.

Augment de les despeses en cures personals i assistència domiciliària.

Si bé la gent gran en moltes ocasions necessita ajuda puntual per a tasques com la neteja de la llar o la compra, quan hi ha una discapacitat o dependència, aquestes despeses s’incrementen notablement perquè poden requerir:

• Cuidadors professionals diverses hores al dia o fins i tot assistència permanent.
• Adaptació de l’habitatge (instal·lació de rampes, barres de suport, cadires pujaescales).
• Productes de suport com a cadires de rodes, llits articulats o dispositius especials.
• Transport adaptat per acudir a consultes mèdiques o fer gestions.
• Ingrés en residència de gent gran. Molts cops es necessita l’accés a plaça privada, mentre s’està en llista d’espera, que pot ser d’1 a 2 anys, segons la localitat, per accedir a places públiques.

3.3. Suport econòmic a familiars i avals davant de tercers:

D’altra banda, és freqüent que moltes persones grans ajudin els seus fills o néts davant de les dificultats econòmiques que aquests puguin tenir, reduint en conseqüència la seva pròpia capacitat econòmica.

En alguns casos, la persona gran actua o ha actuat com a avalador de préstecs de familiars o coneguts, tant a nivell personal com fins i tot professional per exemple abans de la seva jubilació. En avalar el cònjuge, el fill, un parent o un amic davant de l’entitat bancària en sol·licitar un préstec personal, una pòlissa de crèdit, etc. si el deutor principal no paga, la persona gran es pot trobar que ha assumit un deute que no pot pagar, cosa que pot generar greus problemes econòmics.

3.4. Fraus i abusos financers:

L’abús econòmic de la gent gran és una de les preocupacions de l’actual societat, ja que la gent gran és especialment vulnerable davant de pràctiques abusives, com ara crèdits usuraris o estafes. Les estafes i pràctiques abusives habituals que afecten especialment la gent gran són:

• Estafes telefòniques (vishing): Trucades en què algú es fa passar per un banc, companyia elèctrica o fins i tot un familiar amb problemes. Sol·liciten dades bancàries o transferències urgents.
• “El conte del nét”: Variant molt comú: l’estafador fingeix ser un nét o fill que necessita diners urgents per una emergència (accident, viatge, etc.), apel·lant a l’emoció per evitar que la víctima verifiqui la informació.
• Phishing (correus o SMS falsos): Missatges que imiten bancs o administracions públiques, sol·licitant que la persona faci clic en un enllaç i faciliti les seves dades personals o bancàries.
• Vendes a domicili enganyoses: Comercials que pressionen per contractar serveis (assegurances, energia, alarmes) amb condicions abusives o poc transparents.
• Revisions tècniques falses: persones que es presenten com a tècnics de gas, llum o aigua sense ser-ho, cobren per revisions innecessàries o manipulen instal·lacions per justificar cobraments elevats.
• Préstecs amb condicions abusives: Contractació de crèdits ràpids o productes financers complexos amb interessos molt alts, de vegades sense que la persona comprengui plenament les condicions.
• Canvis de contracte sense consentiment clar: Algunes companyies fan canvis en tarifes (per exemple, de llum o telefonia) mitjançant pràctiques poc clares o enganyoses.
• Estafes online de compres o inversions: Ofertes falses a internet o suposades inversions “segures” amb alta rendibilitat que acaben sent un frau.
• Abús per part de persones properes: Familiars o cuidadors que utilitzen targetes, comptes bancaris o pressionen per signar documents en benefici seu.

Aquests casos se solen aprofitar la confiança, la urgència emocional o la manca de familiaritat amb certes tecnologies, per la qual cosa la prevenció i l’assessorament són clau.

3.5. Manca d’educació financera o assessorament:

També l’actual oferta de productes financers que revesteixen certa complexitat per si mateixa pot representar font d’endeutament. La manca d’una educació financera, o del correcte assessorament, pot dificultar la comprensió de productes financers complexos, no sempre explicats amb la deguda transparència i claredat pels qui els ofereixen.

3.6. Menor capacitat de trobar finançament:

Un altre problema habitual amb què solen trobar-se les persones grans és amb una dificultat creixent d’accés al crèdit per part de les entitats financeres. Això, evidentment, agreuja el problema del sobreendeutament. Les persones grans presenten més risc percebut per a les entitats bancàries a causa dels seus ingressos limitats i la menor capacitat de devolució en el temps. Això restringeix la possibilitat de refinançament a través de préstecs personals amb menor interès i, consegüentment, pot accelerar situacions d’insolvència.

3.7. Accés fàcil al crèdit “revolving”:

La facilitat per obtenir préstecs o targetes “revolving pot portar a un endeutament poc planificat.
Entre les dues opcions de crèdit, el préstec persona i el crèdit “revolving”, hi ha una important diferència: la targeta revolving té un risc molt més gran de sobreendeutament perquè prioritza la flexibilitat i el pagament mínim, cosa que retarda l’amortització del deute i n’augmenta el cost total.
Les targetes «revolving» poden ser especialment perilloses per a la gent gran perquè combinen per una banda ser un crèdit fàcil, per una altra una manca de transparència en el cost real combinat amb uns pagaments mensuals baixos que amaguen un deute que es prolonga. Tots aquests factors poden esdevenir un factor clau de sobreendeutament en persones grans perquè transformen petites despeses en deutes llargs, cares i difícils d’eliminar, reduint progressivament la renda disponible i augmentant el risc d’impagament o dependència financera.

Cancelació unilateral de la targeta

També pot passar que l’entitat bancària en veure l’edat avançada revisi la seva política de riscos i consideri que la capacitat de repagament de la persona ha disminuït, i cancel·li unilateralment la línia de crèdit, de manera que la persona gran troba que la targeta deixa de funcionar per a noves compres però ha de seguir pagant el deute existent segons les condicions pactades fins a la seva total liquidació.

Els principals riscos dels crèdits “revolving”per a la gent gran

Els principal riscos per a la gent gran són

• Deute que gairebé no es redueix: Encara que es pagui cada mes, gran part de la quota es destina a interessos, no a tornar el deute. Solen tenir TAE elevades, cosa que encareix molt el crèdit. El cost total pot acabar sent molt superior als diners inicialment gastats.
• Manca de comprensió del producte: Moltes persones grans no entenen bé que no és un pagament “a terminis normal”, sinó un crèdit renovable. Es percep com una quota fixa assequible, però el deute continua actiu.
• Risc de sobreendeutament progressiu: En quedar crèdit disponible després de cada pagament, es pot tornar a utilitzar, generant un cercle de deute constant. Això és especialment problemàtic amb ingressos fixos com les pensions.
• Vulnerabilitat a la comercialització agressiva: En alguns casos, s’ofereixen en moments de necessitat econòmica sense explicar-ne clarament les condicions. Les persones grans poden confiar en l’entitat financera sense percebre el risc.
• Risc de cancel·lació unilateral pel banc: tenint la persona de continuar pagant el deute amb les condicions pactades i sense possibilitat de trobar finançament per al pagament.

Tot plegat, aquests factors augmenten el risc d’acumulació de deutes difícils d’afrontar amb recursos limitats.

4. Efectes del sobreendeutament en la gent gran

4.1. Vulnerabilitat econòmica

Les persones grans solen dependre d’ingressos fixos, com ara la pensió de jubilació o la pensió de viduïtat, cosa que limita la seva capacitat d’adaptació davant de situacions d’endeutament. Així mateix, tenen dificultat per accedir a l’obtenció de crèdits personals amb bones condicions per al refinançament.

4.2. Impacte psicològic

L’endeutament excessiu genera ansietat, estrès i, en molts casos, depressió, afectant greument el benestar emocional. Si això ja és perjudicial en qualsevol persona, s’agreuja en les persones grans que veuen més limitades les forces.

4.3. Conseqüències a la salut

L’estrès financer pot agreujar patologies preexistents i provocar un deteriorament general de la salut.

4.4. Risc d’exclusió social

La impossibilitat de fer front a despeses bàsiques pot conduir a situacions de marginació o dependència de tercers.

5. Solució del sobreendeutament: Llei de Segona Oportunitat

Quan la situació d’endeutament és insostenible, el principal mecanisme existent a la legilació espanyola és l’anomenada Llei de Segona Oportunitat. Aquest mecanisme permet a una persona física eliminar gran part del deute. Com a requisits generals per poder accedir a la Llei de Segona Oportunitat hi ha:

• actuar de bona fe
• no haber comès delictes econòmics rellevants
• no tenir prou patrimoni per pagar els deutes

Aplicació de la Segona Oportunitat en persones grans

En la gent gran, aquest mecanisme és especialment rellevant quan:

• hi ha deutes per avals a familiars
• hi ha targetes revolving acumulades
• la pensió no permet atendre pagaments mínims

Aquest mecanisme, doncs, pot evitar situacions d’exclusió financera o pobresa sobrevinguda.

6. Conclusions

El sobreendeutament constitueix una realitat complexa que afecta de manera especial les persones grans. La principal solució per al sobreendeutament és el procediment de la Segona Oportunitat. Per a la seva aplicació és clau la conducta del deutor: només quan el sobreendeutament no està vinculat a actuacions doloses o greument negligents pot justificar la utilització del procediment esmentat, regulat a la Llei concursal. Per tant, s’imposa en cada cas una anàlisi individualitzada que tingui en compte les circumstàncies personals del deutor, especialment en contextos de vulnerabilitat.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.

Imatge de Angelo Scarcella a Pixabay