Demande de Devis (sans engagement)
L’obligació d’aliments entre parents a Catalunya és una institució jurídica de gran rellevància dins el dret civil català. Reflecteix el principi de solidaritat familiar i la protecció de les persones que no poden satisfer per elles mateixes les necessitats bàsiques.
Es tracta d’una obligació legal, diferent d’altres com el contracte de renda vitalícia o de cessió de béns a canvi d’aliments, consagrats legalment per la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat, que té per finalitat atendre les necessitats econòmiques de les persones amb discapacitat i, en general, de les persones.
L’obligació d’aliments entre parents es regula principalment al Llibre Segon del Codi Civil de Catalunya (CCCat) relatiu a la persona i la família, especialment als articles dedicats a les relacions familiars i al deure d’assistència entre parents.
En termes generals, l’obligació d’aliments inclou tot allò que és indispensable per al manteniment de la persona necessitada. Es tracta de proporcionar-li habitatge, vestit, formació i assistència mèdica, fins i tot les despeses funeràries, si no estan cobertes d’una altra manera. En el cas de menors d’edat i més grans no emancipats, també inclouen l’educació i la formació integral.
El fonament d’aquesta obligació no és contractual, sinó legal. S’origina per l’existència del vincle familiar i solidari. És a dir, prové del vincle de parentiu i de la necessitat de protegir els qui es troben en situació de vulnerabilitat econòmica.
A Catalunya estan obligats a prestar-se aliments recíprocament determinats familiars. Evidentment, l’obligació d’aliments entre parents, com ara deure legal imposat per la llei, es limita a determinats familiars i neix només quan un es troba en situació de necessitat i un altre disposa de mitjans suficients per assistir-hi.
L’ordre de persones obligades segueix un criteri de proximitat familiar. En primer lloc, hi ha obligació entre cònjuges i entre convivents en parella estable, encara que aquestes relacions tenen regles específiques pròpies. Pel que fa als parents, l’obligació afecta principalment els descendents —fills, avis i nets—, seguits dels ascendents -progenitors- i, finalment, els germans.
D’altra banda, estan exemptes de prestar aliments entre parents les persones que tenen reconeguda la condició d’estar en situació de discapacitat, per exemple, s’ha tramitat un procediment de mesures de suport a la discapacitat. S’exceptua el cas que les seves possibilitats excedeixin previsiblement de les necessitats futures, segons el grau de discapacitat i dependència.
Evidentment, com hem dit, la persona que reclama aliments s’ha de trobar en una situació de necessitat i no poder cobrir per si mateixa les necessitats bàsiques, sempre que la necessitat no es derivi d’una causa que li sigui imputable.
L’obligació alimentària presenta diverses característiques essencials.
En primer lloc, és una obligació personalíssima, ja que deriva directament dels vincles familiars. A més, és irrenunciable mentre subsisteixin les circumstàncies que la justifiquen.
Per altra banda, és intransmissible i inembargable, i no es pot compensar amb el crèdit que, si escau, l’obligat a prestar-lo tingui respecte de l’alimentat.
També es caracteritza per ser variable i proporcional: la quantia dels aliments depèn tant de les necessitats de l’alimentat com de la capacitat econòmica de l’obligat. No s’exigeix a ningú que comprometi la seva subsistència pròpia per atendre un altre familiar, per la qual cosa els tribunals valoren l’equilibri entre necessitat i capacitat econòmica.
Finalment, és una obligació solidària. Això vol dir que, per exemple, quan la persona necessitada d’aliments és el progenitor i té diversos fills, l’obligació de prestar aliments recau sobre tots ells, no només sobre un. Al dret civil català, la responsabilitat es distribueix de manera proporcional a la capacitat econòmica de cada fill. Això significa que no tothom ha de contribuir en la mateixa quantitat, sinó segons els seus recursos i possibilitats econòmiques.
El Codi civil de Catalunya distingeix entre aliments familiars i altres prestacions assistencials. Els aliments entre parents tenen una dimensió estrictament privada i familiar. La persona necessitada els ha de reclamar, normalment mitjançant un procediment judicial si no hi ha acord voluntari. La reclamació d’aliments la pot fer la persona necessitada, o el seu representant legal, si s’ha nomenat una assistència representativa, i l’entitat pública o privada que l’aculli.
Abans d’acudir als tribunals, és freqüent intentar solucions pactades entre els familiars, especialment quan hi ha relacions personals continuades.
Un dels supòsits més freqüents és el deure aliments dels pares respecte dels fills. A Catalunya, aquesta obligació es manté mentre els fills són menors d’edat, però també es pot prolongar després de la majoria d’edat si continuen formant-se de manera raonable i no tenen independència econòmica. Per exemple, un fill universitari que estudia amb aprofitament i no té ingressos propis pot continuar tenint dret a aliments. Això no obstant, l’obligació es pot extingir si el fill mostra desinterès greu pels seus estudis o una conducta clarament contrària a les regles de convivència familiar.
L’obligació també es pot donar en sentit invers. Els fills es poden veure obligats a prestar aliments als seus pares quan aquests no tenen recursos suficients per viure dignament. Aquest supòsit adquireix una importància especial en contextos d’envelliment de la població i dependència econòmica de persones grans.
Així mateix, els avis poden assumir obligacions alimentàries respecte dels nets quan els progenitors no poden atendre adequadament els deures econòmics.
Pel que fa als germans, l’obligació existeix, però és més limitada. Generalment es restringeix als auxilis necessaris per a la vida i, en alguns casos, per a l’educació quan el beneficiari és menor o presenta circumstàncies especials. Així doncs, els germans grans i no discapacitats només tenen dret als aliments necessaris per a la vida.
La posició dels germans és subsidiària respecte d’altres parents més propers.
L’obligació d’aliments es manté mentre subsisteixi la causa de necessitat.
El dret a reclamar-los i conseqüent obligació de prestar-los neix des que es necessiten. Això no obstant, en general, no es poden sol·licitar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial.
El compliment de l’obligació alimentària es pot fer de diferents maneres.
La més habitual és el pagament periòdic d’una pensió econòmica. En aquest cas, l’obligació d’aliments s’ha de complir amb diners i per mensualitats avançades. Si el creditor d’aliments mor, els hereus no han de tornar la pensió corresponent al mes en què s’hagi produït la defunció.
Això no obstant, també es pot complir acollint i mantenint el familiar necessitat al propi domicili, sempre que això resulti adequat i no perjudiqui la persona alimentista. Els tribunals valoren les circumstàncies concretes de cada cas per determinar quina és la modalitat més convenient.
La quantitat de la pensió alimentària no és fixa. És una obligació que es regeix pel principi de proporcionalitat entre la situació socioeconòmica tant de la persona obligada a prestar suport com de la persona necessitada. En conseqüència, es pot modificar quan canvien les circumstàncies econòmiques o personals de les parts. Així, si la persona obligada experimenta una pèrdua important d’ingressos o si el beneficiari obté mitjans econòmics suficients, la pensió alimentària es pot reduir o rescindir. De la mateixa manera, un empitjorament de la situació de la persona a càrrec pot justificar un augment de la pensió.
La persona a càrrec ha de notificar al proveïdor qualsevol canvi de circumstàncies que justifiqui una reducció o rescissió de la pensió alimentària tan aviat com es produeixin.
L’obligació d’aliments s’extingeix per diverses raons. Entre elles hi ha:
– La desaparició de la situació de necessitat, la mort de la persona a càrrec o de la persona obligada, o una conducta greument reprensible de la persona a càrrec envers la persona obligada.
– També es pot rescindir quan la persona a càrrec experimenta una reducció d’ingressos i patrimoni. Aquesta reducció ha de fer impossible el compliment de l’obligació sense descuidar les necessitats pròpies del beneficiari i les de les persones amb dret preferent a la manutenció. També s’extingeix quan el beneficiari pot exercir un ofici o professió i no ho fa per motius imputables a si mateix.
– Altres causes d’extinció són el divorci i la declaració de nul·litat del matrimoni. Així mateix, la privació de la pàtria potestat sobre la persona obligada, si la persona alimentària és un dels progenitors.
– Finalment, és causa d’extinció si la persona alimentària, encara que no sigui hereva forçosa, incorre en alguna de les causes de desheretament, llevat que hi hagi prova de perdó de la persona obligada o reconciliació entre les parts.
Des d’una perspectiva social i jurídica, l’obligació de manutenció entre parents compleix una funció fonamental de protecció familiar i cohesió social. La legislació catalana pretén que la família actuï com a xarxa de suport principal en situacions de necessitat, evitant, en la mesura que sigui possible, l’exclusió o les dificultats econòmiques. Tanmateix, aquesta obligació també s’ha d’interpretar d’acord amb els principis de dignitat, proporcionalitat i equilibri entre els drets i deures de cada membre de la família.
En definitiva, el sistema català de manutenció entre familiars estableix un marc basat en la solidaritat familiar, la protecció de les persones vulnerables i la proporcionalitat econòmica. A través d’aquesta institució, el dret civil català pretén garantir unes condicions mínimes de vida per a aquells que no es poden mantenir per si mateixos, reforçant així la responsabilitat mútua dins la família.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge d’ Antonio Valente a Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.