Demande de Devis (sans engagement)
La donació és una figura jurídica habitual en el tràfic patrimonial, especialment en l’àmbit familiar, i en supòsits de vulnerabilitat.
Tot i això, el seu caràcter en principi gratuït no implica que pugui deixar-se sense efecte lliurement. Al Dret civil català, la possibilitat de revocar una donació està limitada a supòsits concrets, sent un dels més rellevants la ingratitud del donatari.
En aquest article analitzem què és una donació a Catalunya, quan es pot revocar i com s’interpreta jurídicament la ingratitud.
En l’àmbit del dret civil català, la donació es configura com un negoci jurídic de caràcter gratuït mitjançant el qual una persona, anomenada donant, transmet voluntàriament un bé moble o immoble, o un dret a una altra persona, el donatari, amb ànim de liberalitat.
Aquest acte implica necessàriament un empobriment del patrimoni del donant i un enriquiment correlatiu en el del donatari.
Per a la validesa, la donació requereix l’acceptació del donatari, element essencial per a la seva perfecció. A més, quan la donació recau sobre béns immobles, la normativa exigeix la seva formalització en escriptura pública, reforçant així la seguretat jurídica i evitant decisions precipitades que puguin afectar el trànsit jurídic, i evitant també conflictes posteriors.
Un cop vàlidament constituïda i acceptada pel donatari, la donació és, amb caràcter general, irrevocable (art. 531-8.1 CCCat).
Aquest principi respon a la necessitat de garantir l’estabilitat de les relacions jurídiques i la confiança en els actes de disposició patrimonial. En conseqüència, el donant no pot revocar la donació per un simple canvi de voluntat o penediment.
Això no obstant, aquesta irrevocabilitat no és absoluta. L’ordenament jurídic català contempla determinats supòsits excepcionals en què es permet la revocació, sempre mitjançant l’exercici de la corresponent acció judicial, ja que la revocació no opera automàticament.
El dret civil català estableix un sistema taxat de causes que permeten deixar sense efecte una donació. Entre elles destaquen:
La ingratitud constitueix una causa de revocació especialment significativa, ja que connecta el dret amb valors ètics i socials.
La revocació de la donació per ingratitud és una de les causes més invocades, però també una de les més complexes.
En termes generals, s’entén per ingratitud tota conducta del donatari que impliqui:
A diferència d’altres ordenaments més restrictius, el dret civil català adopta una posició més flexible i oberta. Tot i que inclou supòsits concrets —com la comissió d’actes penalment condemnables contra el donant, la família o el patrimoni—, també incorpora una clàusula oberta que permet considerar com a ingratitud aquelles conductes que, en general, siguin socialment inacceptables.
Aquesta obertura normativa implica que la valoració de la ingratitud depèn del context social, els valors vigents i les circumstàncies del cas concret, exigint sempre que la conducta tingui prou gravetat per ser considerada reprovable per la majoria de la societat.
Donat el caràcter excepcional de la revocació, la jurisprudència i la doctrina coincideixen a exigir certs requisits:
Així, doncs, no qualsevol conflicte personal o familiar justifica la revocació d’una donació.
Aquest enfocament evita tant interpretacions excessivament restrictives com a abusos del dret de revocació.
Comentem un cas en què persona gran, de 85 anys d’edat, amb diverses patologies per les quals tenia reconegut un grau de dependència amb una puntuació de 0,25, va presentar demanda davant del seu net, sol·licitant que es declarés la nul·litat de la donació efectuada a favor seu en una escriptura atorgada davant notari. L’objecte de la donació era un immoble propietat de l’àvia, que constituïa el seu habitatge, tot i que ja havia anat a viure amb la filla. Tot i això, va deixar tota la roba, estris personals i mobiliari a l’immoble donat. Va al·legar l’àvia donant a la seva demanda, que havia donat el pis al seu net perquè l’havia enganyat, que ella no tenia prou capacitat per comprendre, i que no podia accedir a l’immoble perquè el seu net havia canviat el pany i no li permetia l’entrada.
Entre les peticions formulades al tribunal hi havia:
Entre els fets exposats respecte de l’al·legada ingratitud destaquen:
El tribunal va rebutjar l’existència d’ingratitud pels motius següents:
La revocació d’una donació a Catalunya per ingratitud és una mesura excepcional. Només procedeix quan hi ha una conducta greu, clarament contrària als valors socials i al deure de gratitud.
En absència de prova suficient, com en el cas analitzat, els tribunals tendeixen a protegir l’estabilitat de la donació i en reafirmen el caràcter irrevocable. Així doncs, en el cas comentat, en no concórrer aquests requisits, es conclou que no hi ha causa suficient per revocar la donació, reafirmant així el principi d’estabilitat dels actes jurídics i la seguretat al trànsit patrimonial.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge de sabinevanerp a Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.