Skip to main content

El nou criteri legal respecte a la incapacitació judicial

20/09/2021

El 3 de setembre de 2021 ha entrat en vigor la “Llei 8/2021, de 2 de juny, per la qual es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica”. S’introdueix amb aquesta llei una important reforma en el dret concernent a la capacitat de les persones, que afecta en gran manera, i deroga, part de la normativa fins ara vigent respecte de la capacitat de les persones amb discapacitat i els procediments d’incapacitació judicial.

Efectivament, la nova normativa ha introduït rellevants modificacions tant a la legislació civil comú, com a la processal, en la qual se substitueixen els tradicionals processos d’incapacitació o modificació de la capacitat, pels nous procediments dirigits a proveir de suports a les persones amb discapacitat.

També es modifiquen, per a la seva adaptació als nous criteris que regeixen la normativa de la capacitat, diverses normes relatives al Dret de successions, al Dret de contractes, a la normativa fiscal i tributària, i al Codi penal pel que fa a la responsabilitat civil derivada de l’il·lícit penal per actes realitzats per la persona amb discapacitat, i la responsabilitat de qui n’exerceixi el suport legal o de fet.

El nou criteri judicial respecte a la voluntat de la persona amb discapacitat

La nova regulació acull el principi que “Totes les persones som iguals davant la llei i en virtut d’ella tenim el mateix dret a la protecció legal i a beneficiar-nos de la llei en la mateixa mesura sense cap discriminació”. Es tracta d’un principi que es conté en l’article 5.1 de la Convenció sobre els Drets de les Persones amb discapacitat fet a Nova York el 13 de desembre de 2006 i ratificat per l’estat espanyol el 22 d’abril del 2008.

En aplicació d’aquest principi, en la nova regulació espanyola es parteix de la base que les persones amb discapacitat són titulars del dret a prendre les seves pròpies decisions. Es tracta d’un dret que s’ha de respectar per qüestió de drets humans. Així, l’autoritat judicial, encara que es tracti de persones afectades de malalties com la demència o l’Alzheimer, ha de donar preferència, en les resolucions judicials, a la voluntat i preferències de la persona amb discapacitat, quan això sigui possible.

Establiment de salvaguardes per tal d’assegurar el compliment de la voluntat de la persona amb discapacitat

Per tal d’assegurar la implementació de la nova normativa, es pot sol·licitar a l’autoritat judicial que dicti les salvaguardes que consideri convenients per assegurar que l’exercici de les mesures de suport a la persona amb discapacitat que s’adoptin, atenguin la voluntat, desitjos i preferències de la persona que les requereixi.

Les salvaguardes que s’acordin judicialment hauran de ser proporcionades i assegurar que:

  • les mesures de suport respecten els drets la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat
  • que no hi hagi conflicte d’interessos, ni influència indeguda
  • que les mesures de suport adoptades són proporcionades i adaptades a les circumstàncies concretes de la persona amb discapacitat
  • que les mesures de suport s’apliquen en el termini més curt

El nou concepte jurídic de suport a la persona amb discapacitat

Fins a l’entrada en vigor de la Llei 8/2021, de 2 de juny, la legislació preveia, en el dret comú, un sistema en què predominantment, es substituïa la persona «incapacitada» en la presa de les decisions que l’afecten. És a dir, com a norma general es tramitava el procediment d’incapacitació judicial i, declarada la incapacitat, es nomenava un tutor que prenia les decisions per la persona declarada incapaç, sense que aquesta pogués participar en la presa de decisions que l’afecten.

Desaparició dels procediments d’incapacitació judicial

Segons l’actual regulació, la capacitat és inherent a la condició humana, per això, no pot modificar-se. Per tant, no es pot incapacitar una persona a qui no es considera prou capaç. Això porta com a important conseqüència: La desaparició del concepte d’incapacitació judicial.

Així doncs, amb l’actual criteri, en la normativa vigent no es declara la incapacitat, ni es priva a la persona que no es considera prou capaç, dels seus drets personals, patrimonials o polítics.

El nou sistema gira al voltant de la idea de donar suport a la persona que ho necessiti, en la mesura que ho necessiti i en tots aquells aspectes en què ho necessiti, ja siguin de caràcter patrimonial o personal com poden ser la presa de decisions que afecten la seva vida ordinària (salut, domicili, comunicacions, etc.).

Totes les mesures de suport poden ser sol·licitades per qualsevol persona que les necessiti, independentment de si la seva situació de discapacitat hagi estat reconeguda administrativament o no. És a dir, es poden sol·licitar sense necessitat de la prèvia declaració d’incapacitat judicial de la persona, com passava en l’anterior normativa.

Instauració dels procediments per a la provisió de mesures judicials de suport a les persones amb discapacitat

Les mesures de suport poden ser moltes i molt variades, ja que aquest suport engloba tot tipus d’actuacions, i inclou, entre altres mesures:

  • l’acompanyament amistós
  • les ajudes tècniques en la comunicació, per tal que la persona amb discapacitat pugui manifestar la seva voluntat.
  • eliminar barreres arquitectòniques i de tota mena
  • aconsellar en la presa de decisions, o prendre-les per delegació

Quan aquestes mesures de suport no són suficients pel ple exercici de la seva capacitat jurídica per la persona amb discapacitat, aquest suport pot prestar-se mitjançant un sistema que impliqui la representació de la persona afectada en la presa de decisions.

L’establiment de suports per via judicial es realitza quan no hi ha o quan són insuficients les mesures de suport previstes per la pròpia persona amb discapacitat. La sol·licitud judicial es realitza mitjançant el nou expedient de jurisdicció voluntària o, en cas d’oposició, mitjançant el procediment de provisió de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat.

Eliminació de la “tutela” com a principal mesura de suport judicial

a) Eliminació d’institucions tradicionalment utilitzades en la “incapacitat”

Per donar suport a el nou criteri de capacitat jurídica que implica l’autonomia de les persones adultes amb discapacitat, s’han eliminat de l’àmbit de la discapacitat institucions habitualment utilitzades com són:

  • La tutela. Ara aquesta institució queda reservada per als menors d’edat que no estiguin protegits a través de la pàtria potestat. D’altra banda, el complement de capacitat requerit pels emancipats per a l’exercici de certs actes jurídics serà atès per un defensor judicial.
  • La pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada.

b) Instauració d’una figura de naturalesa assistencial com a principal mesura de suport

En segon lloc, es converteix la institució de la «curatela» en la principal mesura de suport d’origen judicial per a les persones amb discapacitat en el dret civil comú.

La curatela és una mesura de suport que es preveu, essencialment, de naturalesa assistencial i, en conseqüència, la finalitat del curador és, primordialment, la d’atendre, donar suport i ajudar a la persona amb discapacitat en l’exercici de la seva capacitat jurídica i només en els casos en què calgui, de manera excepcional, podrà atribuir-se al curador funcions representatives. En la resolució judicial es delimitaran doncs les facultats del curador necessàries per a la prestació del correcte suport.

És de tenir en compte que el dret civil català té la seva pròpia regulació en relació amb la capacitat de les persones i la seva protecció, que ha estat actualment modificada per a la seva adaptació a la reforma introduïda per la Llei 8/2021 de 2 de juny, de la qual en parlarem en una altre entrada.

Revisió de les actuals situacions de protecció declarades per sentència d’incapacitació o modificació de la capacitat judicial.

En definitiva, es tracta d’una reforma important per la modificació del concepte de fons, el de la capacitat de les persones que no pot ésser modificada, amb el conseqüent canvi del règim legal de substitució en la presa de decisions pel règim legal de suport per a la presa de decisions.

No hi ha dubte que la implementació del nou règim suposa una transformació en la forma de valorar per l’autoritat judicial la forma de protegir les persones amb discapacitat, ja que fins ara en moltes ocasions no es tenia en compte la voluntat d’aquesta, substituint la seva voluntat per la del tutor.

En l’actualitat, s’ha de procedir a un canvi de mentalitat que afecta no només a l’autoritat judicial, sinó també a les persones que exerceixen les funcions de suport (el tutor, curador, assistent) i a les persones que es troben actualment sota la tutela o curatela judicial com a conseqüència d’un procediment d’incapacitació judicial, ja que amb la nova regulació jurídica poden sol·licitar, si així ho desitgen, la modificació de la seva situació per adaptar-la a les seves concretes circumstàncies d’acord als nous criteris legals.

Enllaç d’interès

Ley 8/2021, de 2 de junio, por la que se reforma la legislación civil y procesal para el apoyo a las personas con discapacidad en el ejercicio de su capacidad jurídica


© 2020 Campos Catafal Advocats SCP | Advocats Barcelona | +34 932 070 569 | info@camposcatafal.com

Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar