Demande de Devis (sans engagement)
Molts cops una persona no és capaç d’adonar-se de la necessitat que té de suport per fer determinades activitats. En especial a les persones grans, desprès d’una vida essent totalment independents, no els acostuma a ser fàcil admetre que necessiten el suport d’una altre persona. De vagades el propi trastorn que pateix la persona li impedeix veure’n el caràcter patològic del seu transtorn i la seva necessitat de suport. En aquests casos, hi ha la possibilitat de que s’atorguin suports judicials contra la voluntat de la persona amb discapacitat?.
Tal com vàrem comentar en parlar de la revisió de les sentències d’incapacitació dictades amb l’anterior legislació, la llei 8/2021 de 2 de juny estableix l’obligació revisar aquestes sentències abans de setembre de 2024.
Poden demanar la revisió de la sentència d’incapacitació tant la persona que pateix la discapacitat, com la persona que la te al seu càrrec. A la Disposició Transitòria Cinquena la Llei 8/2021 estableix que poden sol·licitar la revisió:
“Les persones amb capacitat modificada judicialment, els declarats pròdigs, els progenitors que tinguin la pàtria potestat prorrogada o rehabilitada, els tutors, els curadors, els defensors judicials i els apoderats preventius …”
Respecte a la persona designada judicialment tutora amb l’anterior legislació, la manca de revisió pot ser un problema per exercir les facultats patrimonials. Es pot trobar que l’entitat bancària a través de la que gestiona l’economia de la persona amb discapacitat, li bloquegi l’activitat en el compte si abans del 4-9-2024 no aporta la documentació que acrediti la revisió i actualització del seu càrrec amb l’actual legislació.
És important que per tal de demanar la revisió es compti amb l’assessorament d’un advocat. Cal recordar que es tracta d’un procediment amb els seus terminis i obligacions de prova.
La revisió de la sentència d’incapacitació judicial és una mesura establerta en benefici de la persona amb discapacitat, que sempre és prioritària. Per tant, és lògic que la pròpia persona que pateix la discapacitat pot demanar que es modifiqui la sentència d’incapacitat. Que digui quina és la seva voluntat sobre les mesures de suport. Això sempre en la mesura en que les seves circumstàncies personals li ho permeti. Pot, per exemple, demanar que només l’assisteixin en l’àmbit personal i econòmic quan ella ho consideri necessari, sense estar sota el control d’un assistent representatiu.
Si la persona amb discapacitat ja té nomenat un curador o un tutor de conformitat amb l’antiga legislació. En aquest cas el tutor i el Ministeri Fiscal, poden fer les al-legacions que considerin adequades respecte de la persona amb discapacitat. Demanar les mesures de suport que creguin necessàries.
Però la persona amb discapacitat pot presentar una oposició clara i determinant a les mesures de suport que té establertes o que es volen establir per la persona que exercia de tutor o curador,
En l’actual normativa, el jutjat ha de tenir en compte la voluntat, desitjos i preferències de la persona amb discapacitat. Però tenir en compte no vol dir estar vinculat. Cal qüestionar-se:
Doncs bé segons el grau de discapacitat és indubtable que la persona pot manifestar de forma més o menys clara quina es la seva voluntat. Quins criteris es segueixen legalment en aquest cas respecte de la vinculació del Jutjat a la voluntat de la persona?
La llei de jurisdicció voluntària regula com procediment comú per a la provisió judicial de suports un expedient de jurisdicció voluntària ( arts. 42 bis a], 42 bis b] i 42 bis c] LJV). En aquest procediment , la llei disposa que quan, després la compareixença del fiscal, la persona amb discapacitat i el seu cònjuge i parents més propers, formuli oposició sobre la mesura de suport, s’ha de posar fi a l’expedient judicial i cal anar a un procediment contradictori, un judici verbal especial (art. 42 bis b).
Es a dir, l’oposició de la persona amb discapacitat a qualsevol tipus de suport, provoca dues conseqüències:
Per tant, l’acabament de l’expedient de jurisdicció voluntària no impedeix que les mesures puguin ser sol·licitades per un judici contradictori. La possibilitat de poder tornar a demanar les mesures en un judici contradictori pressuposa que aquest judici pot acabar amb l’adopció de les mesures, fins i tot en contra de la voluntat de l’interessat, és a dir la persona interessada.
La legislació del Codi Civil estableix que en la provisió de suports judicials s‘ha de tenir en compte en tot cas la voluntat, desitjos i preferències de l’afectat. Així ho disposen els articles 268 del Codi Civil comú, i 226-2 del Codi civil català.
En ambdós codis el que s’estableix és que el jutjat no pot deixar de demanar i tenir en compte la voluntat de la persona amb discapacitat destinatària dels suports, els seus desitjos i preferències. Això sempre i en la mesura que sigui possible per les circumstàncies de la persona.
No obstant, la legislació no determina que calgui seguir sempre el dictat de la voluntat, desitjos i preferències manifestats per l’afectat. Per tant, l’expressió de “tenir en compte o en consideració alguna cosa” s’ enten en el sentit de donar compliment, satisfer un desig, prec. Però que pot, no obstant, que no sigui així, si hi ha una causa que ho justifiqui.
En general, el criteri judicial és considerar justificada l’adopció de les mesures de suport, fins i tot en contra de la voluntat de l’interessat, quan el trastorn que provoca la situació de necessitat de suport, impedeix a la persona amb discapacitat tenir una consciència clara de la seva situació.
Segons la doctrina del Tribunal Suprem, reiterada en la Sentencia de 21 de desembre de 2022, no intervenir en aquests casos amb l’excusa del respecte a la voluntat manifestada en contra per la persona afectada, seria una crueltat social, abandonar a la seva desgràcia a qui per efecte directe d’un trastorn mental no és conscient del procés de degradació personal que pateix.
En el fons, la provisió del suport en aquests casos conté un judici o valoració que si aquesta persona no estigués afectada per aquest trastorn patològic, estaria d’acord a evitar o pal·liar aquesta degradació personal.
La actual normativa determina que la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona amb discapacitat mental, tenen un gran valor que s’ha de tenir en compte, però no tenen un valor absolut. D’aquesta manera es poden establir mesures de suport si això redunda en benefici seu, encara en contra de la voluntat de la persona afectada.
Aquests suports contra la voluntat de la persona afectada, només s’han de donar en casos en què hi ha una clara necessitat assistencial. En casos en què l’absència de mesures de suport provoca un greu deteriorament personal, una degradació que impedeix a la persona l’exercici dels seus drets i les necessàries relacions amb les persones del seu entorn.
En tot cas, las mesures han de ser sempre proporcionades a les necessitats i respectant la màxima autonomia de la persona.
Cada cas és especial, per procurar el respecte a la real voluntat de la persona, és molt convenient que en cas de voler revisar o demanar mesures de suport, es compti amb l’assesorament d’un advocat especialista en la discapacitat de las persones.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imagen de Sabine van Erp en Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.