Demande de Devis (sans engagement)
Què passa si una persona amb discapacitat intel·lectual a qui se li ha designat judicialment com a mesura de suport una persona amb facultats representatives (curador en el dret espanyol, assistent a la legislació catalana) presenta demanda el divorci sense autorització de la persona que li dona suport?.
En anteriors comentaris hem fet menció que la voluntat de la persona amb discapacitat intel·lectual és primordial. Que en un procediment de provisió de mesures de suport a persones amb discapacitat, el Jutjat, per tal de determinar si procedeixen aquestes mesures de suport, ha de tenir en compte la voluntat de la persona amb discapacitat, sempre que es pugui esbrinar. Doncs bé en relació a aquesta qüestió fem un comentari de la sentencia del Tribunal Suprem de 30 de maig de 2024 relativa a la determinació de l’abast de la voluntat de la persona amb discapacitat intel·lectual amb mesura de suport representativa.
Els fets tracten del divorci instat respecte d’un matrimoni celebrat l’any 1975, del que van haver-hi 4 fills tots majors d’edat al moment del divorci. El marit es va jubilar l’any 2020 i té una pensió mensual de 2.100 euros. La seva esposa no havia treballat mai fora de casa.
L’any 2018, l’esposa va abandonar el domicili familiar i es va traslladar a l’habitatge d’una filla. Va ser llavors quan es va instar un procés de modificació de la capacitat del marit qui es va oposar. Aquest procediment va concloure amb sentència l’any 2020.
La Sentència dictada en el procediment de provisió de suports, va acordar la modificació parcial de la capacitat del marit. Va nomenar ala seva filla com a curadora (assistent en la legislació catalana).
Entre les mesures de suport adoptades, estava la de que seria necessària l’autorització del curador per a la realització dels «actes jurídics, econòmics i mercantils complexos i per a la supervisió del seu tractament mèdic i tot allò relatiu a la seva salut».
L’any 2021 la persona amb discapacitat va presentar la demanda de divorci sense el suport del curador. Així doncs, la demanda es va presentar al cap de poc temps d’adquirir fermesa la sentència del procediment de provisió de suports.
La persona amb discapacitat, el marit, va demanar que es declarés la dissolució per divorci del matrimoni. Tanmateix feia les oportunes peticions en relació amb el domicili familiar i la pensió compensatòria a favor de la esposa.
Del domicili familiar que ocupava en règim de lloguer, va demanar que se li atribuís l’ús. Per una banda perquè el seu interès era el més necessitat de protecció; per altra la seva dona havia abandonat el domicili voluntàriament l’any 2018.
La dona va oposar-se a la petició de divorci. Va al·legar la capacitat limitada del seu marit i la seva supeditació a l’autorització del curador per a la realització d’actes jurídics:
El Jutjat de Primera Instancia va decretar el divorci, estimant parcialment la demanda interposada per la persona amb discapacitat. Va acordar les mesures pertinents respecte de la pensió compensatòria.
Interposat recurs d’apel·lació per l’esposa. l’Audiència Provincial va desestimar el recurs d’apel·lació presentat. Va confirmar íntegrament la sentència dictada en primera instància.
Amb caràcter previ a dictar la seva sentència, el tribunal va citar les parts, la filla i curadora, i el Ministeri Fiscal a l’acte de la vista. A l’acte va acudir el marit, amb el seu advocat. En aquest acte es va donar audiència a la filla i curadora de la persona amb discapacitat. La curadora va manifestar que a ella personalment li constava que li havia dit el seu pare que no volia mantenir la demanda de divorci. Després van ser escoltats en conclusions els advocats d’ambdues parts i el Ministeri Fiscal.
La sentència d’apel·lació confirma la legitimació del marit per demanar el divorci sense necessitat de suport o complement de la capacitat, en base a:
El Tribunal Suprem desestima el recurs de cassació interposat i confirma la Sentència de l’Audiència Provincial.
Es de destacar que el Ministeri Fiscal estava a favor que s’estimés el recurs de cassació. Considera que no era la voluntat actual del marit la de divorciar-se, en base a :
Per tal d’apreciar si la demanda de divorci era un acte jurídic complex pel qual el marit necessitava la mesura de suport, el Tribunal Suprem analitza el contingut de la mesura adoptada en el procediment de provisió de suports.
Entén que del contingut de les mesures de suport acordades no es pot desprendre, que per demanar el divorci calgués la intervenció de la curadora. Segons la mesura de suport acordada, la necessitat d’intervenció de la curadora assolia, en l’àmbit patrimonial, la realització d’actes jurídics, econòmics i mercantils complexos. Es a dir, els «actes jurídics complexos» als quals es refereix aquesta sentència són de naturalesa patrimonial i no personal. Per tant, no inclouen la petició de divorci.
Qüestió diferent és que poguessin concórrer indicis suficients que permetessin qüestionar que existís de debò aquesta voluntat de demanar el divorci.
Es planteja la qüestió a rels de les manifestacions de la curadora conforma el seu pare ja no volia el divorci. El Ministeri Fiscal, considera que davant d’aquests indicis, el tribunal hauria deixat de verificar la real voluntat del marit, mitjançant una entrevista o exploració.
Segons el Tribunal Suprem, l’entrevista del jutge o el tribunal amb la persona amb discapacitat es preveu amb caràcter necessari en el procediment judicial encaminat a resoldre sobre les mesures de suport. Tant al de jurisdicció voluntària (art. 42 bis.b.3 LJV), com en el procediment contradictori (art. 759.1.1º LEC).
Fora d’aquests procediments, la llei no imposa al tribunal realitzar aquesta entrevista amb una persona amb discapacitat que es vegeu afectada pel resultat del procediment.
No obstant, no cal excloure que en casos molt excepcionals en que concorrin circumstàncies, especials i rellevants, que constitueixin indicis evidents d’aquesta distorsió de la voluntat, un tribunal pugui acordar d’ofici l’entrevista amb aquesta persona.
Amb la actual normativa, el Jutjat per pronunciar-se sobre la procedència de mesures de suport judicials ha de tenir en compte la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona amb discapacitat. El Tribunal, entén que en el cas analitzat, l’Audiència Provincial hauria pogut fer una indagació més directa sobre la voluntat la persona amb discapacitat amb una entrevista. No obstant, obté el convenciment de quina és la seva voluntat de:
Per tant, el tribunal d’apel·lació ha adoptat mitjans proporcionats per tal de corroborar que la persona amb discapacitat intel·lectual persistia en la voluntat de divorciar-se.
Indagar la veritable voluntat de la persona amb discapacitat intel·lectual es una feina que esdevé important a l’hora de decidir quina es la millor opció a l’hora de sol-licitar una mesura de suport. En la demanda s’haurà de determinar i acreditar curosament quin es l’abast que cada mesura de suport per tal que el Jutjat dictamini amb precisió quines són les capacitats que necessiten suport.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Foto de Vlad Chețan
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.