Quan es produeix la defunció d’una persona, el/els cridats a l’herència la poden acceptar o repudiar (el que es coneix com renunciar) lliurement tan aviat tinguin coneixement que s’ha produït la delació a favor seu.

La delació és la crida a succeir a tots els que hagin estat nomenats pel mort, en la successió testada, o als que preveu la llei per a la successió intestada.

Si hi ha diversos cridats a l’herència, cadascun d’ells la pot acceptar o repudiar amb independència dels altres. Per tant, la renúncia de l’herència per un hereu només afecta la part de l’herència que li correspon a ell.

Efectuada la repudiació, aquesta és irrevocable, de manera que, un cop renunciada l’herència l’hereu perd els drets sobre ella.

Requisits per repudiar (renunciar) una herència

Si bé la renúncia a una herència és una decisió que pot adoptar de manera voluntària i lliure pel cridat a ella, s’han de produir uns requisits per a la seva validesa:

1. Que hagi mort la persona que deixa l’herència.
   És requisit indispensable la mort de la persona que deixa l’herència. L’art. 991 del Codi civil (CC) estableix: “Ningú pot acceptar ni repudiar sense estar segur de la mort de la persona a qui hagi d’heretar i del seu dret a l’herència”.
   Així doncs, la resposta a la pregunta que encapçala aquest article és no: no es pot renunciar a una herència fins que s’hagi produït la delació a favor del cridat a heretar. Per tant, no es pot renunciar a l’herència d’algú que no ha mort.
   Al no haver-se adquirit encara el dret a heretar, la repudiació o renúncia a l’herència d’algú que no ha mort serà nul·la i no produirà cap efecte.
2. La repudiació de l’herència s‘ha de fer de manera expressa en document públic.
3. La repudiació de l’herència no pot fer-se parcialment, ni sotmesa a termini o condició. Les condicions i restriccions a la repudiació de l’herència es tindran per no formulades.

Qui pot renunciar a l’herència.

Evidentment, pot renunciar el cridat a l’herència, ja sigui per ser l’hereu legal en el cas de no haver testament o per ser la persona designada al testament, que tingui la capacitat d’obrar.

En el cas de ser una persona afectada d’incapacitat i els menors d’edat, és necessària l’autorització judicial. Un pare, mare o tutor no pot, per si sol, renunciar a una herència en nom d’un incapaç o d’un menor d’edat, sinó que haurà de justificar al jutge les raons de la renúncia, i aquest autoritzar la mateixa.

Tantmateix, l’art. 461,9 de el Codi civil de Catalunya (CCCat) disposa que les persones jurídiques poden acceptar o repudiar les herències que els són deferides d’acord amb les seves normes reguladores. Per repudiar una herència, si no hi ha una regla expressa, les persones jurídiques han d’observar les mateixes normes que per fer un acte de disposició de béns.

Termini per acceptar o repudiar l’herència

En principi, es pot renunciar a una herència en qualsevol moment ja que el Codi Civil no estableix termini per renunciar.

Per la seva banda, l’art. 461,12 CCCat disposa que el dret del cridat a acceptar o repudiar l’herència no està sotmès a termini.

No obstant això, convé matisar que poden donar-se supòsits que poden determinar la concreció d’un termini per repudiar:

Supòsit d’interpel·lació a l’anomenat:

Les persones interessades en la successió, poden exigir a l’hereu que té pendent l’acceptació que manifesti si accepta o renuncia a l’herència. D’acord amb el Codi Civil de Catalunya, requerit personalment el cridat a la successió, aquest disposa de dos mesos per manifestar si accepta o renuncia a l’herència, entenent que renuncia a ella si no l’accepta, en el termini indicat, en escriptura pública, llevat que sigui un menor d’edat o una persona amb la capacitat modificada judicialment, en aquest cas s’entén que l’accepta a benefici d’inventari. (art. 461, 12 CCCat)

En aquest punt difereix la regulació foral catalana de la regulació del Codi Civil comú, ja que en aquest últim, la conseqüència legal de la no manifestació de voluntat per part del requerit o de la no acceptació de l’herència en escriptura pública en el termini de trenta dies naturals des de la interpel·lació es considerarà que està acceptada l’herència pura i simplement. (art. 1005 Cc)

Valoració de les conseqüències fiscals:

Mort el causant, si es vol renunciar a la seva herència convé valorar les conseqüències fiscals, ja que serà molt diferent renunciar abans o després que prescrigui l’Impost de Successions i Donacions, per la qual cosa caldrà tenir en compte el termini del mateix:

• renúncia a l’herència abans de la prescripció de l’impost: quan es renuncia de manera pura, simple i gratuïta, cosa que significa manifestar únicament la voluntat de no acceptar l’herència, sense beneficiar a cap hereu en particular, el renunciant no arriba a ésser hereu ja que els efectes de la renúncia es retrotreuen al moment de la mort del causant, per la qual cosa no estarà subjecta a l’impost de successions.
• renúncia a l’herència després de la prescripció de l’impost: en aquest cas, el reglament de l’impost de successions (art.58,3) considera aquesta renúncia, a efectes fiscals, com donació a favor de la resta d’hereus que hagin acceptat i, per tant, està subjecta a l’impost corresponent.

També està subjecta a impostos la renúncia d’herència feta a favor d’una persona determinada, abans o després de la prescripció de l’impost.

En definitiva, la renúncia de l’herència no és una qüestió tan senzilla i s’han de tenir en compte, abans d’adoptar aquesta decisió, les diferents repercussions i conseqüències que això implicarà per al nostre patrimoni, i valorar altres opcions, de manera que convé assessorar-se adequadament amb un advocat.