El motiu pel qual es realitza un negoci sempre és important per determinar la seva validesa; no obstant això, en els anomenats negocis “mortis causa” la seva rellevància és major, ja que el testador no podrà defensar la seva voluntat.

En tots els negocis, ja siguin  entre vius o “mortis causa” és important la validesa del motiu per a determinar la validesa del contracte.

Referent a això, en els últims anys, ha estat molt debatuda la nul·litat de les clàusules abusives de moltes hipoteques; el fonament d’aquesta nul·litat és, essencialment, l’error amb el qual es van signar per part del consumidor.

Si bé, el motiu és important en els negocis entre vius, en què la part pot denunciar l’error patit; què passa en els negocis “mortis causa”, com per exemple l’atorgament d’un testament?. En ells, evidentment, quan es produeixi una discòrdia, el testador ja no podrà defensar quina era la seva voluntat.

El testament és un instrument legal molt eficaç per decidir el destí què volem donar als nostres béns; i, evidentment, designar qui volem beneficiar amb el nostre patrimoni.

Com a manifestació de la voluntat d’una persona que ja no hi es (el causant) correspon als Tribunals, resoldre la controvèrsia. La resolució s’ha de basar fent prevaler la real voluntat del testador. Aquest és el criteri que estableix la legislació i la jurisprudència que l’interpreta.

Nul·litat per error en els motius en el Cc Català

La legislació foral catalana regula expressament l’error com a causa de nul·litat de les disposicions testamentàries, en l’article 422-2 CCCat, i en aquest punt és diferent de la regulació del dret comú.

L’article 422-2 CCCat regula com a causa de nul·litat de les disposicions que conté el testament, a més dels vicis de la voluntat del testador, i dins d’aquests l’engany, la violència o la intimidació i  l’error. Indubtablement, l’error pot ser un dels efectes de l’engany, però, en tot cas, és un vici del consentiment aliè i independent tot i que pot ser resultat del mateix.

Concretament, respecte a l’error en els motius, l’article 422-2-1-CCCat regula la nul·litat de la disposició testamentària quan s’hagi atorgat amb error en els motius:

“Són nul·les les disposicions testamentàries que s’han atorgat amb error en la persona o en l’objecte, engany, violència o intimidació greu. També són nul·les si s’han atorgat per error en els motius, si resulta del mateix testament que el testador no ho hauria atorgat si s’hagués adonat de l’error. “

Aquesta disposició recull en la seva redacció, l’anterior regulació del Codi de Successions, i segueix la regla tradicional al dret foral català, que l’error en els motius té transcendència suficient per a determinar la nul·litat de la disposició testamentària.

Es tracta d’evitar l’error propi del testador en els motius, que constitueix un vici en la formació de la seva voluntat.

Per tant, l’error vici regulat a l’esmentat article 422-2-1-CCCat consisteix en una creença inexacta o una representació mental equivocada, segons la definició que es va imposar a partir de la STS de 23 de maig de 1935. Es tracta de l’error que afecta la formació de la voluntat entès com el fals coneixement de la realitat, capaç de dirigir la voluntat a l’emissió d’una declaració no efectivament estimada “(AP Barcelona de 29-5-2012), quan la representació mental que serveix de pressupost per a la realització del testament és equivocada o errònia.

L’error en els motius pot versar, igual que en els actes jurídics (art 1266 Cc Comú), tant sobre els fets que han motivat la sensació de necessitat d’atorgar la disposició testamentària, com tractar-se d’un error per una Valoració.

El CCCat només exigeix que resulti del mateix testament, que no ho hauria atorgat si s’hagués adonat de l’error. No exigeix ni l’expressió directa de l’error, ni la indicació explícita de la seva força essencialment motivant o determinant. Només cal, doncs, la simple al·lusió a una circumstància, de la connexió psicològica amb la voluntat del declarant pugui desprendre de la clàusula, sense necessitat que vingui explícitament enunciada en el tenor del testament, quina era la veritable intenció del causant, la veritable intenció pot determinar-se mitjançant prova extrínseca del testament, tal com s’ha exposat.

No obsta a la declaració de nul·litat, ni el caràcter formal de la declaració de voluntat testamentària, ni el principi del favor “testamenti”. Doncs, evidentment, la finalitat d’aquest principi no és la de mantenir una disposició testamentària contrària a la voluntat del causant. D’altra banda, el requisit formal del testament, no té la funció d’establir una barrera a la veritable intenció del testador, la validesa de la declaració formal del testament, necessita que s’observi la forma però també requereix una voluntat real i no viciada.

La nul·litat comporta la conseqüència de desfer tots els actes dimanats de la disposició testamentària nul·la, retornant al moment en què no existia l’inici de l’execució del testament.

Requisits que han de concórrer perquè l’error vici determini la nul·litat de la disposició testamentària en el Dret civil català

La interpretació dels requisits de l’error en els motius per a determinar la nul·litat s’ha configurat a través del pronunciament dels Tribunals que han establert 3 requisits necessaris.

1. La concurrència d’un error en la formació de la voluntat del testador entès aquest com una falsa representació de la realitat;
2. Que aquest error sigui determinant en la formació de voluntat, és a dir, que l’errònia creença sigui la causa inductora o motiu impulsiu de l’atorgament
3. Que del mateix testament es desprengui que d’haver-se conegut l’error no s’hauria atorgat la concreta disposició afectada (prova intrínseca).

En conclusió el dret foral català, sembla adoptar la regla tradicional d’acord amb la qual els motius no tenen normalment de transcendència jurídica en l’àmbit dels negocis entre vius però la tenen, en determinades condicions i sempre que siguin determinants, en l’àmbit dels negocis ” mortis causa “.

Campos Catafal ofereix assessorament integral de totes les qüestions que afecten al patrimoni dels nostres clients (particulars i empreses), i als seus drets i obligacions des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.