La propera entrada en el mercat de vacunes contra el COVID-19 posa en qüestió si les empreses poden obligar als seus empleats a posar-se la vacuna, especialment en els casos en que els treballadors, pel tipus de treball que realitzen, no poden teletreballar.

Aquesta obligació en l’àmbit laboral podria ser un punt de conflicte si tenim en compte que moltes persones són reticents a posar-se la vacuna per desconfiança als possibles efectes secundaris que pugui tenir. Un estudi d’ Ipsos i el Fòrum Econòmic Mundial assenyala que el 64% de la població estaria disposada a vacunar-se, però que només el 13% ho faria de forma immediata un cop estigui a punt la vacuna i el 38% optaria per fer-ho als tres mesos .

D’acord amb l’art. 8.3 de l’RD 664/1997, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics: “quan hi hagi risc per exposició a agents biològics pels quals hi hagi vacunes eficaces, aquestes s’han de posar a disposició dels treballadors, informant-los dels avantatges i inconvenients de la vacunació “. Per tant, aquest reglament, que s’aplica estrictament a uns col·lectius específics de sector biosanitari (metges, infermers i tècnics de laboratori), estableix que les empreses tenen el deure d’oferir el tractament, però que sotmetre’s a ell és voluntari.

Així doncs, si es volgués recórrer a l’acomiadament disciplinari en cas que un treballador es negués a vacunar-se, és molt probable que el jutge el declarés com a improcedent, al no existir una base legal per justificar l’extinció de el contracte.

Si el Ministeri de Sanitat, d’acord amb la Llei Orgànica de Mesures Especials de Salut Pública, publiqués una norma encaminada a administrar la vacuna a tota la societat o a determinats treballadors, per motius d’urgència i necessitat, els treballadors no podrien negar-se a ser vacunats , ja que llavors l’interès col·lectiu passaria per sobre de l’interès individual.

I si l’empresa decideix no contractar un treballador per la seva negativa a vacunar?

Segons el Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE), un òrgan consultiu de la Unió Europea, una empresa, per evitar potencials contagis, podria no contractar a un treballador si no volgués vacunar-se. És a dir, l’empresa té dret a decidir amb qui signa un contracte de la mateixa manera que el treballador pot decidir si vol o no treballar en l’empresa en el cas que se li exigís la vacuna per signar el contracte.

Tot i així, ens podríem trobar en una col·lisió de diversos drets. D’una banda, els articles 14 i 15 de la Constitució estableixen que ningú pot ser discriminat per cap motiu i tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral. D’altra banda, l’article 17 de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, així com en els articles (relatius a el dret a la salut i a la seguretat en el treball) xocarien amb els anteriors al garantir a l’empresari (si s’estableix per llei ) del dret a marcar unes preferències per contractar.

Per tant, en cas que una empresa decidís no contractar a una treballador per la seva negativa a vacunar-se, hauria de vigilar que no pogués considerar-se discriminatori.

Campos Catafal ofereix assessorament integral de totes les qüestions que afecten al patrimoni dels nostres clients (particulars i empreses), i als seus drets i obligacions des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.