Les juntes de socis estan estrictament regulades per la legislació mercantil. No obstant això, hi ha excepcions a la regla que s’han anat modulant, com el nomenament d’administrador sense constar a l’ordre del dia.

Nomenament d’administrador sense complir el requisit de constar en l’ordre del dia

La Junta General de socis és un important òrgan d’administració i fiscalització de la Societat. Una de les seves funcions és la de nomenar l’administrador de la Societat, nomenament que s’ha de fer amb els requisits legalment previstos, entre d’ells que consti com a ordre del dia al convocar la Junta.

El nomenament d’administrador és un fet essencial, en especial en la petita i mitjana empresa, en que l’administrador té funcions bàsiques i de lideratge. Una de les exigències legals és que l’administrador es nomeni en una Junta de socis, degudament convocada i figuri el nomenament en l’ordre del dia. En cas d’incomplir aquests requisits ens podem trobar que el Registrador denegui la inscripció del nomenament en el Registre Mercantil, amb els conseqüents perjudicis tant en costos com en temps, entre d’altres, per a l’Empresa. Però què passa si en mig d’una Junta de socis conflictiva, l’administrador únic renuncia sobtadament al seu càrrec?. Es pot nomenar un nou administrador sense que figuri a l’ordre del dia?

Del nomenament d’administrador

Amb caràcter general, la competència per nombrar administrador de la societat correspon a la Junta de socis, prèvia convocatòria en la que el nomenament formi part de l’ordre del dia. Un cop acceptat el nomenament haurà de ser presentat a inscripció en el Registre Mercantil dins els deu dies següents a la data de l’acceptació fent constar la identitat dels nomenats i , en relació als administradors que tinguin atribuïda la representació de la societat, si poden actuar per si sols o necessiten fer-ho conjuntament.

De la renúncia de l’administrador i la seva inscripció en el Registre Mercantil

Per altra banda, la renúncia al càrrec d’administrador no presenta, en principi, cap dificultat ja que els administradors tenen el dret a desvincular-se unilateralment del seu càrrec, al marge de la responsabilitat que per això se’ls pugui exigir, però això sempre que aquesta renúncia no impliqui deixar a l’òrgan d’administració sense la possibilitat d’actuar com seria el cas que el càrrec fos mancomunat o un administrador únic. En aquests casos s’imposa el compliment del deure de diligència, respecte del qual la doctrina ha anat evolucionant.

Inicialment es considerava que no es podia inscriure la renúncia de la totalitat dels administradors socials quan es limitaven a notificar aquesta renúncia a la societat. S’entenia que el deure de mínima diligència els obligava a continuar exercint el seu càrrec fins que es reunís la Junta General de socis que els administradors estan obligats a convocar per tal que accepti la seva renúncia i es procedeixi al nomenament dels qui els hagi de substituir en els seus càrrecs , evitant així una paralització perjudicial de la vida social.

Posteriorment, aquest deure de diligència exigible s’ha anat matisant. Actualment no s’exigeix ​​la celebració de la Junta de socis sinó que s’ha limitat al deure de convocar-la formalment incloent en l’ordre del dia el nomenament de nous administradors. Els administradors cessants no estant sotmesos, en conseqüència, al resultat de la convocatòria ja que l’efectiva celebració de la junta o les decisions que en ella s’adoptin pels socis ja no depenen d’ells. D’aquesta manera s’evita no només la paralització de la vida social, evidentment perjudicial per als interessos de la societat, sinó també les demores i dificultats que pugui revestir el proveir el càrrec vacant, especialment pel problema de convocar la Junta General. Així doncs s’exigeix ​​que l’administrador renunciant convoqui la Junta perquè proveeixi respecte a la seva renúncia. Aquesta convocatòria es considera que entra en l’exercici dels deures que com a administrador li corresponen, com és el de convocar junta general sempre que ho considerin necessari o convenient per als interessos socials (art. 167 Llei societats de capital), en correlació amb el deure de diligència que els imposa la llei (articles 225 i 226 LSC). En conseqüència per a la inscripció de la renúncia de l’administrador únic no és necessari acreditar la celebració de la junta general per proveir el càrrec però sí la seva convocatòria. Això independentment del dret que assisteix a qualsevol soci a sol·licitar del secretari judicial i del registrador mercantil del domicili social la convocatòria de junta general per al nomenament dels administradors en el cas de mort o de cessament de l’administrador únic, de tots els administradors solidaris, d’algun dels administradors mancomunats, o de la majoria dels membres del consell de administració, sense que hi hagi suplents.

 Regles excepcionals

Però què passa si durant la celebració d’una Junta de socis l’administrador únic renúncia de forma imprevista al seu càrrec, sense que, per tant, això consti en l’ordre del dia en la convocatòria d’aquesta junta i no sigui, en conseqüència, conegut pels socis. Poden els socis en la mateixa junta nomenar un altre administrador tot i que això no formés part de l’ordre del dia ? Podria inscriure’s aquesta intempestiva renúncia al Registre Mercantil?

Doncs bé, segons la doctrina del Tribunal Suprem i de la Direcció General del Registre i del Notariat, en els casos de renúncia de l’administrador únic, manifestada en la junta general que hagi estat prèviament convocada es pot adoptar en la pròpia junta general l’acord de nomenament de un nou administrador únic, encara que no tingui caràcter de junta universal i encara que no consti en l’ordre del dia de la convocatòria.

Entén la doctrina i jurisprudència que si bé la validesa dels acords que adopti la junta general dins de l’àmbit de les seves competències està condicionada al fet que la junta estigui vàlidament constituïda cosa que implica la seva prèvia convocatòria (art. 174 LSC) incloent l’ordre del dia dels temes a tractar  -llevat que es tracti de junta universal, ja que en aquest cas és necessària l’acceptació unànime, tant de la celebració de la junta, com dels temes a tractar en ella (art. 178.LSC) – i que s’aprovin per la majoria legal o estatutàriament exigible, aquesta exigència de validesa té com a excepció els casos en què el legislador permet adoptar acords sense complir el requisit de constar en l’ordre del dia, com són el de separació dels administradors, que podran ser separats del seu càrrec en qualsevol moment per la junta general encara que la separació no consti en l’ordre del dia (art. 223.1 LSC) i el d’exercici de l’acció social de responsabilitat contra els administradors, que l’ha d’entaular la societat, previ acord de la junta general, que pot ser adoptat encara que no consti en l’ordre del dia (article 238.LSC). Aquesta possibilitat de destitució dels administradors comporta la de nomenar als que hagin de substituir-los sense necessitat que el nomenament s’inclogui en l’ordre de dia.

Es tracta, evidentment, de regles excepcionals, aplicables en els supòsits en què per circumstàncies posteriors a la convocatòria -com la mort o dimissió dels administradors-, sigui necessari nomenar nous administradors, evitant en tals casos que sigui necessari esperar a una nova junta convocada a l’efecte o reunida amb caràcter d’ universal per realitzar el nou nomenament per tal de dotar la societat d’un òrgan d’administració. Es tracta, en definitiva, d’evitar situacions que puguin paralitzar la vida social amb els seus evidents riscos, així com  demores i dificultats per proveir el càrrec vacant.

Normativa

Llei de Societats de Capital

Campos Catafal porta assessorant i representant a emprenedors, autònoms i empreses des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.