Demande de Devis (sans engagement)
Després de l’entrada en vigor de la Llei 8/2021, del 2 de juny, s’ha modificat un aspecte essencial de l’antiga incapacitació judicial: El respecte a la persona amb discapacitat com a titular de drets, que s’han de respectar.
Amb la Llei 8/2021, de 2 de juny, s’ha introduït un nou criteri legal a la legislació civil relativa a la discapacitat. Aquest nou criteri ha implicat la modificació d’un aspecte essencial: el canvi de valoració en la forma de concebre l’exercici dels drets de les persones amb discapacitat. És a dir, un canvi de la “mentalitat” social i, en especial judicial, de com es pot ajudar una persona amb discapacitat perquè exerceixi la seva capacitat jurídica. Això ha comportat que actualment es tracti d’ajudar la persona i no d’ometre la seva veu.
La finalitat de la llei 8/2021 és adaptar l’ordenament jurídic a la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat fet a Nova York el 2006 i ratificada por l’Estat espanyol l’any 2008. Aquesta Convenció té per objectiu (article 1) promoure, protegir i assegurar a totes les persones amb discapacitat, l’exercici ple i en condicions d’igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals, i promoure el respecte de la seva dignitat inherent a tota persona.
Per la seva banda, el Codi Civil de Catalunya ja es va alinear amb aquesta filosofia al seu Llibre II publicat l’any 2010. En ell s’hi prioritza l’autonomia personal i els ajustos raonables pel seu suport, i amb el Decret Llei 29/2021, s’han adaptat institucions com l’assistència, ja contingudes en aquest Codi, a la finalitat assistencial de la normativa actual.
Per entendre el dret civil contemporani relatiu a la discapacitat, cal conèixer alguns dels principis bàsics recollits a la Convenció de Nova York:
En aplicació dels principis generals previstos a la Convenció, els Estats que l’han ratificat han d’assegurar, entre altres mesures, que les relatives a l’exercici de la capacitat jurídica:
En aplicació dels principis esmentats al marc jurídic actual, el dret civil ja no considera les persones amb discapacitat com a subjectes passius a protegir. Considera les persones amb discapacitat com a titulars plens de drets, que poden prendre decisions amb l’acompanyament adequat.
La personalitat civil és inherent a la persona física des del seu naixement. D’altra banda, tota persona nascuda amb vida, tal com preveu l’article 29 del codi civil comú, té capacitat jurídica. Es tracta d’una qualitat que el dret reconeix pel sol fet de ser persona, fet que suposa ser titular de drets i obligacions. La capacitat d’obrar plena s’assoleix, sense excepció, amb la majoria d’edat, als 18 anys (article 211-3.2. CCCat). La persona major d’edat, si necessita suport, pot sol·licitar el nomenament d’una o més persones que l’assisteixin.
Això ha determinat la desaparició d’institucions obsoletes com la pàtria potestat prorrogada. Eren institucions que perpetuaven una dinàmica de dependència de la persona amb discapacitat que dificultava la seva evolució favorable. Nens i nenes amb discapacitat que en arribar a la majoria d’edat, malgrat ser persones conscients de les seves limitacions i fins i tot haver adoptat estratègies per superar-les, com en el cas d’intel·ligència límit, es mantenien tota la vida vinculades als seus progenitors en una relació de total dependència com si fossin nens, no adults, cosa que en dificultava el creixement personal.
L’anterior sistema d’incapacitació o de modificació de la capacitat, suposava que qui patia una discapacitat que li afectés l’autogovernança s’havia d’incapacitar judicialment. La seva voluntat se substituïa amb la del tutor o curador legal. Qualsevol malaltia que determinés una discapacitat i necessitat de suport a la persona, podia ser apreciada pel Jutge com a causa d’incapacitació en interès d’aquesta.
L’actual legislació reemplaça el model tradicional basat en la substitució de la voluntat amb un sistema de suports personalitzats que respecta la voluntat, els desitjos i les preferències de la persona amb discapacitat. Conseqüència d’això, en lloc de la incapacitació judicial, es preveu la curatela (en dret comú) i l’assistència (a Catalunya) com a principals mesures de suport. Són mesures que s’estableixen preferiblement de tipus assistencial i només excepcionalment amb facultat representativa. Altres mesures de suport són el guardador de fet i els plans de suports voluntaris que permeten a la persona anticipar com vol ser ajudada en el futur en cas de concórrer causa de discapacitat.
El nou criteri s’està reflectint en moltes de les resolucions judicials actuals relatives a la discapacitat. No és un camí fàcil, especialment quan, per les circumstàncies, la persona no pot expressar clarament la seva voluntat. No es tracta d’una qüestió fútil. Els supòsits són múltiples i el límit entre la voluntat lliurement constituïda o la influenciada per tercers és difícil de dilucidar en ocasions. Per exemple, una persona que ha estat durant un temps a cura d’un amic perd la capacitat d’autogovernança. Si els familiars sol·liciten la provisió de suports, què passa amb el guardador de fet? pot demanar ser nomenat assistent en lloc dels seus familiars o d’una institució pública? Quina seria la voluntat de la persona amb discapacitat: la cura per un amic o per algun dels seus familiars? La solució es fonamenta essencialment en els elements de prova que s’aportin al Jutjat.
Pel que fa a la persona amb discapacitat com a titular de drets, la legislació actual suprimeix el judici formal de capacitat (la incapacitació). Se centra en la constitució judicial de suports, en funció de la discapacitat de la persona i de la seva voluntat, desitjos i preferències. D’aquesta manera, s’ha deixat de judicialitzar una incapacitat de la persona. El procés judicial se centra en la constitució dels suports i de les salvaguardes que cal per poder exercitar els seus drets amb plenes garanties, i la recerca de la voluntat real de la persona.
En conseqüència, l’enfocament actual reforça la dignitat i la llibertat de les persones amb discapacitat. Les actuals resolucions judicials superen velles concepcions tutelars. Es converteix el dret civil en una eina essencial per garantir la inclusió social i jurídica plena de la persona amb discapacitat, i s’obre un camí cap a una igualtat veritable en l’exercici dels drets civils i patrimonials.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.