La llei concursal, en la redacció actual donada per la Llei 16/2022, de 5 de setembre, estableix uns mecanismes perquè, declarat el concurs, es puguin detectar i rescindir aquells actes que el deutor hagi efectuat per a ocultar béns o beneficiar uns creditors en perjudici d’altres, previ a la sol·licitud de concurs. Són els actes rescindibles del concursat.

Quins són els actes rescindibles del concursat?

Amb caràcter general, la Llei Concursal estableix que, declarat el concurs, seran rescindibles els actes perjudicials per a la massa, realitzats dins del termini temporal previst per la llei:

• dins els dos anys anteriors a la data de la sol-licitud de declaració del concurs
• dins els dos anys anteriors a la data de la comunicació de l’existència de negociacions amb els creditors, o la intenció d’iniciar-les, per assolir un pla de reestructuració, així com els realitzats des d’aquesta data a la de la declaració de concurs, si:
  • no s’hagués aprovat un pla de reestructuració
  • s’hagués aprovat el pla de reestructuració però no hagués estat homologat pel jutge
  • el concurs es declari dins de l’any següent a la finalització dels efectes d’aquesta comunicació o de la pròrroga que hagi estat concedida.

El requisit de perjudici patrimonial de l’acte rescindible

L’acte serà rescindible, encara que no hi hagi hagut cap intenció fraudulenta, sempre que s’hagi produït un perjudici patrimonial.

A més, la llei concursal estableix no només la clàusula general de perjudici, sinó també presumpcions “iuris et de iure” de perjudici i presumpcions “iuris tantum” de l’existència d’un acte del deutor concursat que és rescindible.

Prova de l’existència, o no, de l’acte rescindible

En primer lloc, s’ha de tenir en compte que hi ha determinats actes, que, pel simple fet d’haver-se fet pel concursat, la llei presumeix que aquest ha fet un acte en perjudici de la massa i per tant, rescindible. Aquestes presumpcions poden admetre, o no, prova en contra:

– Presumpcions absolutes de perjudici per a la massa.

Es presumeix que el concursat ha realitzat actes rescindibles quan hagi realitzat actes de disposició a títol gratuït.

La gratuïtat implica, doncs, per si mateixa que l’acte sigui rescindible, ja que es presumeix que s’ha produït un perjudici patrimonial a la massa.

La sola excepció és que es tracti de liberalitats d’ús, i de pagaments o altres actes d’extinció d’obligacions el venciment de les quals sigui posterior a la declaració del concurs, excepte si compten amb garantia real.

Les presumpcions absolutes de perjudici no admeten prova en contra, ja que es tracta de presumpcions “iuris et de iure”.

– Presumpcions relatives de perjudici per a la massa.

Es presumeix que hi ha hagut un perjudici patrimonial quan s’hagin realitzat actes de:

1. disposició a títol onerós a favor d’alguna de les persones especialment relacionades amb el concursat.
2. constitució de garanties reals a favor d’obligacions preexistents o de les noves contretes en substitució d’aquelles.
3. pagaments o altres actes d’extinció d’obligacions el venciment de les quals sigui posterior a la declaració del concurs si comptessin amb garantia real.

Les presumpcions relatives de perjudici sí que admeten prova en contra. En tractar-se de presumpcions “iuris tantum” es permet al concursat desvirtuar la presumpció de perjudici invertint-se, per tant, la càrrega de la prova.        

Finalment, fora d’aquests actes dels quals es presumeix el perjudici per a la massa activa, serà qui exerciti l’acció rescissòria d’un acte del concursat, qui haurà de provar que amb aquest acte s’ha produït un perjudici patrimonial.

Què es considera perjudici patrimonial a la massa activa del concurs?

No hi ha plena unanimitat de la doctrina respecte a què s’ha d’entendre per perjudici per a la massa activa, si bé el legislador sembla haver optat per un concepte ampli.

Criteri estricte de perjudici patrimonial

Una part de la doctrina es decanta per un criteri estricte. Aquest sector doctrinal limita el concepte de massa activa al concepte concursal. En aquest cas, només seran perjudicials, i per tant rescindibles, els actes que suposin una minva o disminució de la massa activa.

Criteri ampli de perjudici patrimonial

El sector majoritari de la doctrina es decanta per un criteri ampli. Es fonamenta en la igualtat de tracte dels creditors (el principi de la “pars conditio creditorum”). En aquest cas, seran perjudicials tant els actes que disminueixin la massa activa com els actes que perjudiquin un grup de creditors (la massa passiva) per beneficiar-ne d’altres.

Aquest criteri més ampli es veu reforçat per les presumpcions de perjudici patrimonial contemplades per la llei concursal que abans hem comentat.

Concretament, amb el criteri estricte, no serien rescindibles alguns dels actes a què la llei concedeix presumpcions de perjudici, per la qual cosa sembla que el legislador ha optat pel concepte ampli.

Així, per exemple, la presumpció de perjudici de l’article 228.2º de la Llei concursal que consisteix en els actes de constitució de garanties reals a favor d’obligacions preexistents o de les noves contretes en substitució d’aquelles.

Doncs bé, la constitució de garanties reals a favor d’obligacions preexistents o de les noves contretes en substitució d’aquelles, no constitueix en puritat una disminució del patrimoni del deutor, a què al·ludiria un concepte estricte de perjudici patrimonial, limitat a la massa activa. Però sí que constitueix un tracte de favor a un creditor davant de la col·lectivitat de creditors, que, en última instància, de forma indirecta, portaria a una reducció de la massa activa destinada a la satisfacció d’aquesta col·lectivitat de creditors.

Actes no rescindibles del concursat.

La llei concursal també estableix una sèrie d’actes del concursat que no podran ser rescindits, Es tracta de:

• Els actes ordinaris de l’activitat professional o empresarial del deutor que s’haguessin realitzat en condicions normals.
• Els actes de constitució de garanties de qualsevol classe a favor de crèdits públics, així com els actes de reconeixement i pagament d’aquests crèdits tendents a aconseguir la regularització o atenuació de la responsabilitat del concursat prevista a la legislació penal..
• Els actes de constitució de garanties a favor del Fons de Garantia Salarial
• Els actes compresos en l’àmbit de lleis especials reguladores dels sistemes de pagaments i compensació i liquidació de valors i instruments derivats.
• Les operacions mitjançant les quals s’instrumentin les mesures de resolució d’entitats de crèdit i empreses de serveis d’inversió..

En definitiva, en establir la llei concursal els actes rescindibles del concursat, dota el concurs de creditors d’un mecanisme per limitar, tant com sigui possible, la minva del patrimoni en frau dels creditors. L’administració concursal i al jutge del concurs disposen d’eines per reintegrar els béns sostret de la massa en frau dels creditors. El deutor, previ a sol-licitar el concurs de creditors, ha de conèixer aquests mecanismes, per tal d’evitar fer actes que, en definitiva, podran ser rescindits un cop declarat el concurs.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.