En un contracte d’arrendament, en cas de mort de l’arrendatari o inquilí, poden ocórrer diverses situacions:

A- Que hi hagi una persona que pugui subrogar-se en el contracte i, per tant, prendre la posició del difunt. Les persones que poden subrogar-se en el contracte són:

1.  El cònjuge que al moment de la mort convisqués amb ell.
2. La parella de l’arrendatari que convisqués amb ell de forma permanent durant almenys els dos anys anteriors al moment de la mort. Cas que tinguessin fills, n’hi hauria prou amb la convivència.
3. Els fills de l’arrendatari que en el moment de la seva mort estiguin subjectes a la seva pàtria potestat o tutela, o haguessin conviscut habitualment amb ell durant els dos anys precedents.
4. Els ascendents de l’arrendatari que haguessin conviscut habitualment amb ell durant els dos anys precedents a la seva mort.
5. Els germans de l’arrendatari en qui concorri la circumstància prevista en la lletra anterior.
6. Les persones amb una relació de fins al tercer grau col·lateral de parentiu (nebot respecte del seu oncle) que pateixin una minusvalidesa igual o superior al 65 per 100 sempre que hagin conviscut amb aquest durant els dos anys anteriors a la defunció.

Si hi ha diverses de les persones esmentades, a falta d’acord unànime sobre qui d’ells serà el beneficiari de la subrogació, regeix l’ordre establert anteriorment, excepte en els casos en que els pares tinguin 70 anys o més d’edat, que tindran prioritat sobre els descendents.

Entre els descendents i els ascendents, tindrà preferència el més pròxim en grau, i entre els germans, el de doble vincle sobre el de mig germà.

En cas que hi hagués diverses persones amb el mateix grau de parentiu, es resoldrà a favor de les que tinguin una minusvalidesa igual o superior al 65 per cent, qui tingués més càrregues familiars i del descendent menor d’edat, l’ascendent de major edat o el germà més jove.

Si al temps de la defunció de l’arrendatari no existís cap d’aquestes persones, el contracte d’arrendament quedarà extingit.

B- Que s’extingeixi el contracte d’arrendament si en el termini de 3 mesos des de la mort de l’arrendatari, l’arrendador no rep notificació per escrit de la defunció, amb certificat registral de defunció, i de la identitat del subrogat, indicant el seu parentiu amb el difunt i oferint, si s’escau, un principi de prova que compleix els requisits legals per a subrogar-se.

En cas què es produeixi l’extinció del contracte d’arrendament, totes les persones que succeeixin a l’arrendatari quedaran solidàriament obligades a pagar la renda d’aquests tres mesos, llevat que hagin notificat per escrit, durant el mes següent a la mort de l’arrendatari, la renúncia a l’opció de subrogació de contracte.

Si l’arrendador rebés diverses notificacions d’interessats en la condició de beneficiaris de la subrogació, aquests podrien ser considerats deutors solidaris de les obligacions pròpies de l’arrendatari, mentre mantinguin la seva pretensió de subrogar-se.

C- Quan el contracte d’arrendament tingui una durada superior als 3 anys, les parts poden acordar que no hi hagi dret de subrogació, quan la mort de l’arrendatari tingui lloc un cop transcorreguts els tres primers anys de durada de l’arrendament, o que l’arrendament s’extingeixi als tres anys quan la mort s’hagués produït amb anterioritat.

Campos Catafal ofereix assessorament integral de totes les qüestions que afecten al patrimoni dels nostres clients (particulars i empreses), i als seus drets i obligacions des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.