Totes les empreses tenen, en major o menor mesura, informació confidencial, amb valor propi, que s’ha de preservar davant dels competidors, són els secrets d’empresa que poden conferir un avantatge competitiu important al nostre negoci.Es tracta dels secrets d’empresa que es configuren en dues classes: Els secrets comercials, que són els comentats en aquest post, i els secrets industrials. Es considera secret comercial tota informació, qualsevol que sigui la seva naturalesa, que afecti la vida i naturalesa de la nostra empresa i que li confereixi un avantatge competitiu (relacions entre empresaris proveïdors i empresa- clientela, mètodes de venda i de distribució, perfils del consumidor, estratègies de publicitat, llistes de proveïdors i clients, processos de fabricació, etc.). L’explotació en exclusiva d’aquest avantatge és una de les grans preocupacions de l’empresari, ja que, òbviament, els seus competidors comercials tindran interès en conèixer-la.

No tota informació empresarial constitueix un secret comercial, perquè es consideri com a tal s’han de donar els següents requisits:

• Que es tracti d’informació efectivament secreta, és a dir, que no sigui generalment coneguda ni fàcilment accessible per a les persones que utilitzen aquest tipus d’informació
• Que tingui interès rellevant
• Que s’hagin adoptat mesures raonables per mantenir aquesta informació en secret per la persona que legítimament la controla (subscripció d’acords de confidencialitat, etc.)

Com pot protegir l’empresa els seus secrets comercials?

Donada la importància que per al nostre negoci revesteix el secret comercial, és important que l’empresari sàpiga quins delictes es poden cometre al respecte i quines mesures pot adoptar per poder prevenir-los i gestionar-los.

1. Què constitueix actitud delictiva:
Els secrets comercials no es troben regulats per una llei específica, sinó en diferents disposicions legals. La Llei de competència deslleial, en els seu article 13, determina pel que fa a la violació de secrets, que es considera deslleial “la divulgació o explotació, sense autorització del seu titular, de secrets industrials o de qualsevol altra mena de secrets empresarials als quals s’hagi tingut accés legítimament, però amb deure de reserva, o il·legítimament “. També es considera deslleial, segons l’article 14 de l’esmentada llei “la inducció a treballadors, proveïdors, clients i altres obligats, a infringir els deures contractuals bàsics que han contret amb els competidors”. Per la seva banda el Codi Penal regula aquest tipus de delictes en diversos articles i estableix les penes de presó per a aquelles persones que revelin un secret empresarial que estan obligades a mantenir mitjançant contracte, podent incórrer en actitud delictiva, tant qui difon o revela el secret empresarial com qui l’utilitza en profit propi. Així es considera delicte:

• Apoderar-se per qualsevol mitjà, de dades, documents escrits o electrònics, suports informàtics o altres objectes que es refereixin al mateix per descobrir el secret d’una empresa (Art. 278.1 CP)
• La difusió, revelació o cessió d’un secret d’empresa duta a terme per qui tingui legalment o contractualment obligació de guardar reserva (Art 279 CP)
• Realitzar alguna de les conductes descrites en els dos articles anteriors amb coneixement del seu origen il·lícit, i sense haver pres part en el seu descobriment, (Art. 280 CP)
• Facilitar, sense consentiment del prestador de serveis i amb fins comercials, l’accés intel·ligible a un servei de radiodifusió sonora o televisiva, a serveis interactius prestats a distància per via electrònica, o subministri l’accés condicional als mateixos. (Art 286 CP). Es preveuen diversos supòsits:
  • Facilitar l’accés a les esmentades retransmissions o serveis.
  • La instal·lació, manteniment o substitució dels equips o programes informàtics esmentats.
  • Alterar o duplicar, amb ànim de lucre, el nombre identificatiu d’equips de telecomunicacions, o comercialitzi equips que hagin sofert alteració fraudulenta
  • Facilitar a tercers l’accés al servei per mitjà d’una comunicació pública, comercial o no, o subministrar informació a una pluralitat de persones sobre la manera d’aconseguir l’accés no autoritzat a un servei o l’ús d’un dispositiu o programa .
  • Utilitzar els equips o programes que permetin l’accés no autoritzat a serveis d’accés condicional o equips de telecomunicació

2. Quines mesures es poden adoptar per la protecció del secret comercial
Les empreses, especialment les PIMES, necessiten protegir els seus avantatges comercials adoptant les mesures adequades perquè la seva informació estratègica no sigui accessible a la competència ni a correus electrònics falsos que busquin informació valuosa de l’empresa.

La protecció del secret comercial no implica la inscripció en registres o organismes públics, com en el cas de les patents, ja que la informació confidencial no atribueix a l’empresari un títol de dret d’ús en exclusiva. La protecció del secret comercial es basa, essencialment, en protegir les relacions de confiança i les instal·lacions. Per a això l’empresari pot adoptar una sèrie de mesures establint les obligacions i responsabilitats de confidencialitat tant amb els seus empleats com amb tercers, proveïdors i clients, restringir accessos, xifrar informació, definir polítiques d’usuaris, etc, implantar protocols d’actuació i prevenció de la comissió d’actituds delictives mitjançant la implantació del pla de prevenció “Compliance” penal.

Campos Catafal porta assessorant i representant a emprenedors, autònoms i empreses des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.