Segons la legislació espanyola, la signatura electrònica és reconeguda com “la signatura electrònica avançada basada en un certificat reconegut i generada mitjançant un dispositiu segur de creació de signatura”. A aquests efectes, segons l’article 3.4 de Llei 59/2003, de 19 de desembre, la signatura electrònica té la mateixa validesa que una signatura manuscrita.

De la mateixa manera, aquesta llei estableix que la signatura electrònica permet identificar el signant i detectar qualsevol canvi ulterior de les dades signades, està vinculada al signant de manera única i a les dades que refereix i que ha estat creada per mitjans que el signant pot utilitzar, amb un alt nivell de confiança, sota el seu exclusiu control. Aquesta característica es pot relacionar amb les propietats d’autenticitat i no repudi.

• La propietat d’autenticitat és la que permet identificar l’autor d’una informació determinada, i tenir en conseqüència, la garantia de qui és l’autor de la informació, el que determina que sigui una propietat necessària per aconseguir seguretat en les comunicacions electròniques.
• La propietat de no repudi evita que es pugui negar l’autoria d’una informació, ja que està vinculada al signant i sota el seu exclusiu control. Així doncs, la informació enviada amb una signatura digital permet comprovar la procedència i la integritat dels missatges intercanviats a través de xarxes de telecomunicacions, oferint les bases per evitar el repudi, si s’adopten les mesures oportunes basant-se en dates electròniques.

La Llei 59/2003, de 19 de desembre, és la que s’encarrega de regular, precisament, la signatura electrònica establint les bases per evitar el repudi, tal com consta en l’exposició de motius d’aquesta Llei, en la qual es fa constar que neix “Com a resposta a aquesta necessitat de conferir seguretat a les comunicacions per internet sorgeix, entre altres, la signatura electrònica. La signatura electrònica constitueix un instrument capaç de permetre una comprovació de la procedència i de la integritat dels missatges intercanviats a través de xarxes de telecomunicacions, oferint les bases per evitar el repudi, si s’adopten les mesures oportunes basant-se en dates electròniques. “

Finalment, és important esmentar que les propietats esmentades anteriorment es basen en el supòsit que l’usuari és curós amb la clau privada que protegeix el certificat digital amb què es va generar la signatura digital. En cas que la clau privada es veiés compromesa, l’autenticitat de la signatura es veuria afectada.

Campos Catafal porta assessorant i representant a emprenedors, autònoms i empreses des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.