Dins de les diferents responsabilitats en què pot incórrer, a més de l’índole mercantil, penal i fiscal, hi ha la derivació de responsabilitat tributària de l’administrador de societat insolvent.

Es tracta d’un procediment per reclamar a l’administrador d’una societat que ha cessat en la seva activitat, els deutes públics vençuts i impagats per la societat. En ser declarada aquesta responsabilitat, l’administrador serà responsable subsidiari en el pagament de la totalitat del deute que no s’ha ingressat i de les sancions.

Requisits perquè sigui procedent la responsabilitat tributària de l’administrador de societat insolvent

Els requisits per a la derivació d’aquesta responsabilitat vénen donats per l’article 43.1.b) de la Llei General Tributària (LGT). Segons aquest article, la responsabilitat subsidiaria s’estableix de:

Els administradors de fet o de dret d’aquelles persones jurídiques que hagin cessat en les seves activitats, per les obligacions tributàries meritades d’aquestes que estiguin pendents en el moment del cessament, sempre que no haguessin fet el necessari per al pagament o hagin adoptat acords o pres mesures causants de l’impagament.

Del tenor literal d’aquest article se’n deriva, i així ho ha interpretat la jurisprudència, que perquè un administrador pugui ser considerat per l’Agència Tributària, responsable civil subsidiari s’han de donar com a requisits:

– Pel que fa a la societat tancada

1. La declaració de fallit per l’Agència Tributària de la societat administrada, com a deutora principal i, si escau, dels responsables solidaris.
2. La comissió d’infracció tributària per la societat administrada.

– Pel que fa a l’administrador

1. Ha de tenir la condició d’administrador de fet o de dret, en el moment de cometre’s la infracció tributària.
2. La culpa subjectiva de l’administrador. És a dir, la conducta de l’administrador s’ha de relacionar amb el pressupost de la infracció i evidenciar que no ha actuat amb la diligència necessària en el compliment de l’obligació tributària.

Podem concloure, doncs, en relació amb una societat que hagi cessat en les seves activitats, que es pot derivar la responsabilitat subsidiària de l’article 43.1.b) LGT a l’administrador que, negligentment, no ha fet el necessari per al pagament de les obligacions tributàries meritades de la societat, pendents al moment del cessament.

Defensa jurídica: Fet bàsic perquè se’n derivi la responsabilitat a l’administrador.

El fet bàsic perquè se’n pugui derivar la responsabilitat és la declaració de la infracció tributària de la persona jurídica. Aquesta declaració ha de ser per la infracció d’una norma clara que no admeti interpretacions diferents.

• L’Administració disposa, amb aquesta declaració, de la prova del fet bàsic de la responsabilitat derivada a l’administrador.
• L’administrador haurà de demostrar la inexistència de culpa subjectiva. És a dir, que hi ha un fet extintiu o impeditiu de la responsabilitat derivada. A aquest respecte, la normativa mercantil que regula la responsabilitat de l’administrador i incorpora la inversió de la càrrega de la prova de la culpabilitat. Pesa sobre l’administrador una presumpció de culpa, quan l’acte contravingui la llei o els estatuts socials. Aquesta presumpció pot ser destruïda mitjançant prova en contra.

Culpa subjectiva a la derivació de responsabilitat tributària de l’administrador de societat insolvent

Per determinar quines són les circumstàncies que determinen l’existència de culpa subjectiva hem de prendre en consideració:

– A quin administrador es pot derivar la responsabilitat tributària.

Qualsevol persona física o jurídica que sigui administrador de la societat deutora pot ésser declarat responsable del deute i de la sanció tributària. Això sempre que, per la seva conducta, se’l pugui imputar d’alguna manera la infracció comesa per l’entitat.

Aquesta declaració de responsabilitat serà juntament amb el deutor principal que és la societat.

– Quina és l’actitud de l’administrador que es sanciona.

El que es sanciona és la infracció de la funció de garant que correspon a l’administrador.

Pel seu càrrec, l’administrador ostenta una posició de garantia de la societat. És el garant de la protecció dels béns de l’empresa i de tenir-los dels treballadors. És qui ha de controlar la gestió de la societat, això implica el deure de conèixer la seva situació de solvència, els seus deutes, en definitiva, la viabilitat.

Concretament en la derivació de responsabilitat tributària per l’Administració, per tal que quedi expedita la via a la declaració de la seva responsabilitat, es donen dos elements:

• incompliment de la funció de garant: es responsabilitza l’administrador per l’incompliment de les seves funcions de vetllar pel compliment de les obligacions tributàries de la societat.
• nexe causal: que es produeixi la infracció per la societat durant el seu mandat.

La conducta, doncs, que determina la culpa subjectiva per a la derivació de responsabilitat de l’administrador és que, coneixent l’existència de deutes pendents amb l’Administració, incompleix el seu deure d’adoptar les mesures necessàries per assegurar o el tancament ordenat de la societat, o que s’insti el concurs de creditors. Amb això vulnera les obligacions i les responsabilitats que li imposen la llei mercantil i la llei fiscal per al supòsit d’insolvència de la societat, i es compleix el requisit de culpa subjectiva.

En què consisteix la diligència deguda de l’administrador de societat insolvent

Com que la derivació de responsabilitat tributària es refereix a empreses que han cessat la seva activitat amb deutes, per tal de determinar la culpa subjectiva de l’administrador, cal prendre en consideració la normativa mercantil per al cas d’insolvència de la societat.

Aquesta legislació estableix l’obligació de l’administrador societari d’adoptar les mesures adequades perquè no es perjudiquin els drets dels creditors, que inclouen evidentment, els de l’Administració Pública. Aquestes mesures són, essencialment:

• el tancament ordenat de la societat o
• el concurs de creditors.

Si davant del cessament de l’activitat de la societat, l’administrador deixa de convocar la junta general perquè adopti alguna de les mesures esmentades, la conclusió de l’Administració serà que l’administrador no va fer els actes necessaris per poder afrontar el pagament dels deutes tributaris, i que concorre l’element subjectiu necessari per derivar la responsabilitat.

– Deure de l’administrador de procurar el tancament ordenat de la societat

Si l’entitat té prou solvència o capacitat per liquidar els deutes, l’administrador ha de convocar junta general perquè s’acordi la dissolució i la liquidació de la societat, amb el pagament previ dels seus deutes.

– Deure de l’administrador de societat insolvent de convocar junta general per al concurs de creditors per evitar la seva responsabilitat tributària

Si la societat té pèrdues que han deixat reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, o s’ha reduït el capital social per sota del mínim legal, es troba en una de les causes de dissolució previstes a l’article 363 de la Llei de societats de capital.

En aquest cas l’administrador ha de convocar la Junta General per acordar la dissolució de la societat que està inactiva. És una obligació imposada per la Llei de societats de capital (art. 365 LSC), que si s’infringeix per l’administrador estarà fent una conducta de culpa implícita en permetre el cessament desordenat “de facto” de l’activitat social a pesar del deutes pendents davant de la Hisenda Pública.

Administrador amb càrrec caducat no inscrit al Registre Mercantil.

De vegades, l’administrador, especialment si també és soci, es limita a presentar la baixa de la Societat a la Hisenda Pública. Això no servirà per evitar que es declari la derivació subsidiària de responsabilitat.

– Moment en què es produeix la culpa subjectiva

En primer lloc, cal valorar el moment en què es produeix la culpa subjectiva per a la derivació de responsabilitat de l’article 43 LGT. No és el moment de la generació del deute sinó un de posterior: el moment en què cal adoptar les mesures per evitar l’impagament.

Així ho recull la Jurisprudència com la Sentència de la Sala III del Tribunal Suprem de 9 de maig de 2013, que diu que la culpa subjectiva en aquest cas no és la culpa a la comissió de la infracció “sinó la culpa implícita en haver permès un cessament de facto desordenat de la activitat social, existint deutes pendents davant de la Hisenda Pública, incomplint les obligacions i responsabilitats que tant la llei mercantil com la llei fiscal estableixen per a aquests supòsits respecte dels administradors”.

Per tant, per evitar la culpa als efectes de l’art. 43.1 b) LGT, l’administrador, durant el mateix exercici fiscal en què es meriten els crèdits públics impagats ha de convocar Junta General per a la dissolució o per sol·licitar la declaració de concurs de creditors de la societat.

– Administrador cessat sense que s’inscrigui el nou càrrec

En segon lloc, la renúncia al càrrec, o deixar que caduqui, no significa evitar la derivació de responsabilitat tributària, doncs:

1. Continuïtat del càrrec d’administrador fins a la inscripció registral

Si l’administrador de societat inactiva cessa en el càrrec per caducitat del seu mandat, o per convocatòria de junta general per nomenar nou administrador, ha de tenir en compte que el cessament no es produeix pròpiament fins que és substituït, i s’inscriu registralment per donar-ho a conèixer

2. Responsabilitat per la manca de convocatòria de Junta per a dissolució de la societat encara que tingui el càrrec caducat.

Igualment, si l’administrador vol cessar en el càrrec, ha de respectar l’ordre cronològic, ja que es tracte d’una societat inactiva:

1. Primer haurà de convocar la junta per a la dissolució o sol·licitud de concurs.
2. Després renunciar a càrrec seu.

Amb això haurà complert la seva obligació i no se li podrà derivar la responsabilitat tributària subsidiaria. Només quedarà, si s’escau, sotmès a la responsabilitat en la generació de la insolvència si hi ha causes fraudulentes.

En definitiva, l’Administració podrà derivar la responsabilitat subsidiària a l’administrador amb càrrec caducat, encara que hagi convocat la junta general per al nomenament de nou administrador, si al seu torn, en concórrer una causa legal de dissolució sobrevinguda, no ha convocat una nova junta general per a la dissolució de la societat. No convocar aquesta Junta evidencia una passivitat que, en tot cas, segons el criteri del Tribunal Suprem, pot reforçar la negligència de l’administrador cessat.

Valoració final

En conclusió, respecte de la responsabilitat tributària de l’administrador de societat insolvent ex art. 43.1.b) LGT, l’administrador podrà ser declarat responsable subsidiari per la situació de fallit en què es trobava la societat per ell administrada quan va cessar el càrrec i pel fet de ser administrador; tret que pugui provar alguna circumstància que acrediti que ha complert les funcions que li pertoquen com a garant.

NORMATIVA

LLei de societats de capital

Ley General Tributaria

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.