El Tribunal Suprem ha determinat la subsistència del poder de representació després de la incapacitat del poderdant. El supòsit analitzat és una demanda de nul-litat de l’escriptura de donació d’una finca atorgada pels avis al seu nét.

En una Sentència de 7 de juny de 2018 el Tribunal Suprem estableix que el poder de representació subsisteix, tot i la incapacitat del poderdant. La resolució es fonamenta en la interpretació de la voluntat del poderdant.

El cas analitzat es tracta de les escriptures de segregació i posterior donació d’una finca pels seus avis al seu nét. En ambdues escriptures, atorgades el mateix dia, l’esposa havia actuat en nom propi i en representació del seu marit, utilitzant d’un poder de representació atorgat 31 anys abans.

Al moment de fer la segregació i donació, l’avi havia perdut la majoria de les seves facultats intel·lectuals i volitives; si bé no havia estat incapacitat legalment. Tanmateix va morir el mateix dia en què la seva dona va atorgar en el seu nom ambdues escriptures.

L ‘actora va interposar demanda sol·licitant que es declarés la nul·litat de les dues escriptures al·legant que s’havia extingit el poder de representació; doncs l’avi estava en situació de incapacitat natural l’any 2010, en que es van atorgar.

Aquesta demanda va ser desestimada tant pel Jutjat de Primera Instància com per l’Audiència Provincial; que no van entrar en valorar en si és necessària la incapacitat judicial o si n’hi ha prou amb la natural per a la revocació del poder per incapacitat. El Tribunal Suprem desestima el recurs presentat per l’actora i acull el criteri de la interpretació de la voluntat del poderdant, mantinguda per les instàncies anteriors.

Concretament es fonamenta en l’art. 1282 del Codi Civil Comú (CC comú). Aquest article estableix que, per a determinar la intenció dels contractants, s’ha d’estar, entre altres dades, als actes posteriors de les parts.

Els fets declarats provats i que demostren quina era la voluntat de l’avi, són:

• Que havia manifestat prèviament al notari davant el qual es va atorgar per la seva esposa l’escriptura de segregació i donació, la seva voluntat de dur a terme tal segregació i la donació a favor del seu nét. Tres o quatre setmanes abans de la seva mort s’havia personat a la notaria per gestionar les conseqüències d’un hipotètic mort, i va sorgir la possibilitat de realitzar la donació al seu nét, amb la qual va mostrar la seva conformitat i no la va contemplar com una mera possibilitat, sinó que va expressar la seva voluntat positiva al respecte.
• Que la demora en atorgar l’escriptura venia propiciada perquè la donació exigia una prèvia segregació i aquesta no es podia fer de forma immediata.
• Que mentre es trobava conscient a l’hospital durant la seva darrera malaltia li va demanar a la seva esposa que fos al notari per a l’atorgament de les escriptures.

El  Tribunal va interpretar aquests fets com a concloents que el poderdant mort volia que el poder atorgat a favor de la seva esposa li permetés la realització dels actes encarregats; es a dir, atorgar les escriptures de segregació i donació. Entén que s’ha de dur a terme una interpretació sociològica de l’art. 1732 CC comú, vigent al temps de l’atorgament del poder (any 1971), d’acord amb l’art. 3.1 Cc comú. Aquest article estableix que les normes s’han d’interpretar:

“segons el sentit propi de les seves paraules, en relació amb el context, els antecedents històrics i legislatius, i la realitat social del temps en què han de ser aplicades, atenent fonamentalment a l’esperit i finalitat d’aquelles. “

En definitiva, és interessant destacar que aquesta resolució, valora la prova de la real voluntat del poderdant: Fonamenta la “ratio decidendi” a buscar la interpretació del que realment era volgut pel poderdant, independentment que, amb posterioritat hagi tingut una disminució de la seva capacitat intel·lectual; sempre que hi hagi prova concloent de la voluntat del poderdant, extreta dels actes posteriors a l’atorgament del poder, amb respecte dels concrets actes impugnats.

Tal com es recull en la sentència comentada,

“aquí no estamos ante un caso sin antecedentes previos, en el que el apoderado otorga el acto actuando como tal, sino, que, se trata de un supuesto en el que la voluntad de realizarlo se encuentra previamente manifestada y consta prueba al respecto.”

Per això, considera que va existir un mandat del poderdant “hacia su esposa al objeto de que realizara esos actos de disposición, situación ésta en la que las cautelas que este tipo de operaciones aisladamente consideradas vienen a desaparecer, existe consentimiento previo a indicación al apoderado, para que realice lo que el poderdante dice y que aquel en tanto afecta a sus propios intereses, también consiente “, i, evidentment, aquí l’esposa apoderada sabia l’estat en què es trobava el seu marit, però també la seva voluntat de realitzar aquests actes a favor del nét.

Campos Catafal ofereix assessorament integral de totes les qüestions que afecten al patrimoni dels nostres clients (particulars i empreses), i als seus drets i obligacions des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.