En aquests últims anys, ha aparegut la polèmica entorn dels Swaps o contractes de permuta financera. Un Swap, com el seu nom indica en anglès, és un contracte de permuta o intercanvi.

És un contracte entre dues parts en què, si es compleixen uns requisits a través d’una fórmula financera preestablerta, es produeix un intercanvi de prestacions monetàries futures entre ambdues parts.

Per a molts, aquesta descripció pot semblar inintel·ligible, especialment si no té coneixements financers, com ho són les clàusules que solen incloure aquest tipus de contractes que van néixer com un producte dirigit a experts en finances.

Els SWAP presenten una gran complexitat tècnica ja que el càlcul de les condicions i requisits es basa en complicades fórmules matemàtiques. Per aquest motiu, aquest producte financer es reservava al món empresarial, on era gestionat per experts acostumats a aquest tipus d’operacions. El problema ha aparegut quan, ja des de fa uns anys, algunes entitats financeres han decidit començar a oferir els contractes de swap a particulars, petites empreses, etc …

Lluny de disposar dels coneixements necessaris per entendre el producte que se’ls oferia, moltes persones van contractar el SWAP creient que es tractava d’una assegurança d’hipoteca o assegurança sobre els tipus d’interès. Així, els bancs anunciaven que per una quota (mensual, trimestral, semestral) el client s’assegurava que no li pujaria l’import de la hipoteca. No obstant això, en realitat la situació era molt més complexa, i davant la volatilitat dels mercats financers dels últims anys, molts clients van acabar pagant enormes quantitats mensuals o trimestrals per una “suposada assegurança”, i en cap cas haurien pagat aquesta quantitat de diners per molt que la hipoteca hagués pogut pujar amb la pujada dels tipus d’interès.

En molts d’aquests casos, ni tan sols el director de l’oficina entenia realment cóm funcionava el Swap i venia el producte sense conèixer realment què estava oferint.

La popularització d’aquests contractes comença l’any 2005, i aprofitant que les hipoteques prenen generalment com a referència l’Euribor per calcular l’import dels interessos, molts clients queien en la temptació d’acceptar “l’assegurança d’hipoteca” que els oferia el banc davant les possibles, i futures, pujades de l’Euribor. Quan a partir del 2008 l’Euríbor comença a baixar i com a resultat cada mes o trimestre resulta que el banc té un saldo al seu favor, els clients es comencen a queixar ja que creien que havien contractat un producte diferent. A més, els contractes de SWAP contenen en molts casos clàusules abusives o fosques a favor de les entitats financeres.

Per aquest motiu, i davant tal situació de desprotecció del client-consumidor davant els bancs, els Tribunals van començar a anul·lar, en certs casos, els contractes de SWAP, condemnant als bancs a retornar les quantitats percebudes i els interessos.

El motiu principal que addueixen aquestes Sentències és el total desconeixement en la contractació per part dels particulars, als quals es va induir a error en el que contractaven per la manca de la deguda informació i de coneixements sobre el producte, produint-se així un vici del consentiment.

En el cas de les empreses, l’anul·lació requereix, a més de demostrar l’absència de coneixements financers, que es provi un desequilibri econòmic entre l’entitat financera i l’empresa, perquè es pugui apreciar l’anul·labilitat del contracte de Swap.

Per tant, en conclusió, en els casos en què s’hagi procedit a la contractació d’un Swap sense saber què era realment, o sota el “paraigua” d’una assegurança d’hipoteca, hi ha diverses possibilitats de que el contracte sigui nul per un vici en el consentiment. La anul·labilitat, o no, del contracte, s’ha de veure cas per cas, però les recents Sentències apunten a una voluntat dels Tribunals d’acabar amb uns contractes que han produït grans perjudicis a particulars que desconeixien que estaven contractant.

Qui es trobi en la situació d’haver contractat un Swap creient que era un altre producte, té un gran nombre de probabilitats que el seu contracte pugui ser declarat nul pels Tribunals i s’acordi la devolució dels diners pagats i els interessos

En el cas de les empreses, si bé hi ha una major dificultat, ja que es presumeix en molts casos un grau de coneixements superiors, especialment si l’empresa disposa de comptable o departament de finances, es pot aconseguir l’anul·lació en atenció a les circumstàncies de la contractació i atenent a la dificultat del contracte, la informació existent i la reciprocitat o no de les prestacions que s’estableixin entre ambdues parts.

Per tant, qui es trobi en la situació d’haver contractat un Swap creient que era un altre producte, té un gran nombre de probabilitats que el seu contracte pugui ser declarat nul pels Tribunals i s’acordi la devolució dels diners pagats i els interessos.

Campos Catafal ofereix assessorament integral de totes les qüestions que afecten al patrimoni dels nostres clients (particulars i empreses), i als seus drets i obligacions des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.