Skip to main content

Criteris per triar assistent quan hi ha conflicte entre germans

13/10/2025

Escollir assistent legal per a persones amb discapacitat pot generar tensions familiars. En aquest article analitzem els criteris per triar assistent quan hi ha conflicte entre germans al Dret civil de Catalunya.

Taula de continguts

Introducció

L’elecció de qui exercirà el càrrec d’assistent legal d’una persona amb discapacitat és una de les decisions familiars més delicades. Quan hi ha diversos germans implicats, sorgeixen inevitablement dubtes i emocions trobades: a quin dels germans és millor nomenar?, qui està més capacitat?, com evitar conflictes davant de diferents opinions?, què diu la llei catalana?.

La conflictivitat s’agreuja de vegades quan la persona en situació de discapacitat necessita supervisió, control i ajuda tant per a les activitats de la vida diària i cura de la salut, com per a la gestió dels diners i béns immobles.

Què és l’assistència a Catalunya?

Cal distingir assistència com a institució de mesura de suport, del que és l’assistència personal. La assistència personal és un servei prestat per un assistent personal que realitza o col·labora en tasques de la vida quotidiana d’una persona en situació de dependència. L’assistència legal, com ja comentem a l’article, l‘Assistència substitueix la tutela de les persones adultes a Catalunya, és una mesura de suport destinada a ajudar la persona amb discapacitat perquè pugui exercir la seva capacitat jurídica en igualtat de condicions.

L’assistència com a mesura de suport a la discapacitat

L’assistència és una institució tradicional al dret civil català. Abans de la reforma operada amb el Decret llei 19/2021, del 31 d’agost, pel qual s’adapta el Codi Civil de Catalunya a la reforma del procediment de modificació judicial de la capacitat, l’assistència era una institució limitada, poc flexible, tot i que seguia criteris coherents amb els de la Convenció de Nova York.

La reforma introduïda per aquest Decret-llei ha permès l’aplicació de la institució de l’assistència a un ampli ventall de situacions. Per això, l’assistència ha reemplaçat, a Catalunya, les tuteles i curateles, les potestats parentals prorrogades i rehabilitades i altres règims tutelars.

Qui pot ésser assistent d’una persona amb discapacitat

Pot ser assistent un familiar, una persona de confiança o una fundació pública. L’assistent pot ser designat voluntàriament per la persona afetada. Cas de no haver-hi aquesta designa s’efectua el nomenament per l’autoritat judicial.

El Codi Civil de Catalunya (Llibre II) estableix que la designació de suports s’ha de fer respectant, sempre que sigui possible, la voluntat de la persona amb discapacitat. Així, l’art. 226-4.1 del Codi Civil de Catalunya (CCCat) disposa que «La voluntat, els desitjos i les preferències de la persona s’han de tenir en compte pel que fa al tipus i l’abast de l’assistència.»

D’altra banda, la designació d’assistent, quan no hi hagi una designació efectuada voluntàriament per la persona amb discapacitat, s’efectua per l’autoritat judicial en base a un ordre de preferència legal en què figuren primer els parents (cònjuge o parella estable, descendents, ascendents, etc.).

Si no hi ha persones de l’entorn familiar o comunitari que vulguin assumir el càrrec, l’autoritat judicial ha de designar persones jurídiques, públiques o privades, sense ànim de lucre, que la puguin assumir satisfactòriament.

L’autoritat judicial pot alterar l’ordre establert legalment de manera motivada. Pot apartar-se de l’ordre de preferència familiar si hi ha motius que ho justifiquin, sempre en benefici de la persona assistida. Les raons per les quals el tribunal es pot apartar de l’ordre legal són molt variades:

– De vegades, perquè la persona a qui correspon no està en condicions de fer-se càrrec de la persona amb discapaciata, per exemple per no tenir la idoneïtat exigida. També pot ser que no vulgui, doncs, encara que constitueix un deure legal, la veritat és que pot resultar contraproduent el nomenament de qui no està disposat a assumir l’assistència.

– També és possible que la conflictivitat familiar, unida a la situació de la persona que necessita ésser assistida, esaconsellin el nomenament d’un dels parents a qui correspongui legalment el nomenament.

En qualsevol cas, l’autoritat judicial, segons la prova practicada, ha d’acordar el que consideri més convenient per als interessos de la persona amb discapacitat. Això pot comportar que de vegades esculli l’assistent apartant-se totalment de l’ordre legal. Per exemple, pot triar la persona que ha actuat com a assistent o com a guardador de fet, o una altra persona que es presenti voluntàriament per assumir el càrrec. Això sempre dependrà de la prova que es practiqui.

Criteris per triar assistent quan hi ha conflicte entre germans

Hem de dir en primer lloc que no hi ha uns criteris legalment establerts. El codi civil català no estableix els criteris per triar la persona, sinó les excepcions o inhabilitat de la persona a qui correspondria. Per això, quan hi ha diverses persones enfrontades que vulguin ser assistent (per exemple en el cas que hi hagi diversos germans en desacord), cal considerar els criteris seguits habitualment a la pràctica judicial. A aquest respecte judicialment es dona preferencia a la qualitat de la relació familiar i la capacitat de cooperació entre germans per sobre de la mera proximitat biològica.

En general la jurisprudència emfatitza tres principis fonamentals:

  • Primacia de l’interès de la persona amb discapacitat.
  • Flexibilitat judicial per adaptar la mesura al context real.
  • Avaluació integral de la idoneïtat del familiar designat.

En conseqüència, si no hi ha una designació prèvia feta per la persona amb discapacitat, l’autoritat judicial valorarà diversos elements com:

  • Relació afectiva i confiança: amb la persona.
  • Capacitat i disponibilitat: del familiar proposat.
  • Absència de conflictes d‟interès: que puguin afectar la neutralitat del suport.
  • Entorn familiar i cooperació entre germans: per evitar enfrontaments que perjudiquin la persona amb discapacitat.

El conflicte entre germans no és causa suficient per canviar el germà cuidador de fet

Hi ha el criteri judicial que un conflicte familiar entre germans no és causa suficient per estimar la inidoneïtat de qui té cura de fet i des de fa anys dels aspectes personals i patrimonials de la persona amb discapacitat.

Així docns, si un germà fa temps que cuida, per exemple, de la mare, la conflictivitat amb els germans al moment del nomenament d’assistent legal, no determina que no es pugui nomenar aquest cuidador.

Tanmateix, l’existència de conflicte familiar, per si sol, no justifica, l’alteració de l’ordre de prelació legal. Normalment s’escollirà al germà que s’ofereixi per al càrrec i que:

  • hagi protegit o estigui disposat a fer-ho, els interessos de la persona afectada per sobre dels enfrontaments i les rivalitats.
  • que hagi mantingut relació amb tots els germans i estigui disposat a facilitar la relació de tots ells amb la persona amb discapacitat
  • que preservi la persona amb discapacitat, en la mesura que sigui possible, de la conflictivitat generada entre germans.

En definitiva, perquè un conflicte familiar impliqui que no es nomeni un germà i s’alteri l’ordre de prelació legal, anomenant, si no hi ha cap altre candidat, una institució pública, el conflicte ha d’implicar que l’atenció, la cura i la representació dels interessos personals i patrimonials de la persona amb discapacitat es vegin perjudicats o desatesos.

Criteris pràctics per triar entre diversos germans

1. Prioritzar la voluntat de la persona

L´opinió de la persona amb discapacitat és el punt de partida. El vostre consentiment i comoditat han de ser l’eix de la decisió.

2. Avaluar la disponibilitat real

El compromís de temps i dedicació és essencial. L’assistent ha de poder atendre de manera continuada i responsable les necessitats de suport.

3. Considerar la relació afectiva

Més enllà del parentiu, ha de prevaldre la confiança i el respecte mutu. Les diferències personals o rivalitats familiars poden generar tensions.

4. Evitar el desequilibri familiar

Es pot anomenar més d’un assistent Podeu establir un repartiment de funcions per mantenir l’equitat de funcions assistencials entre els germans.

Conclusió

Escollir un assistent entre diversos germans requereix combinar empatia i prudència. No es tracta de decidir qui “mana”, sinó de crear un entorn de suport estable i humà on la persona amb discapacitat segueixi sent protagonista de la seva vida.
La clau és posar la persona amb discapacitat al centre i la família al seu voltant, no enfrontada a ella.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.

Imatge de reallywellmadedesks en Pixabay


© Campos Catafal Advocats SCP | Advocats Barcelona | +34 932 070 569 | info@camposcatafal.com

Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar