Skip to main content

Què és el conflicte d’interessos a l’assistència representativa de persones amb discapacitat?

17/03/2026

El conflicte d’interessos en l’assistència representativa de persones amb discapacitat sorgeix quan qui dóna suport no actua exclusivament en benefici del representat, comprometent-ne la voluntat, els drets i l’autonomia, cosa que exigeix ​​garanties legals per prevenir abusos i assegurar una protecció efectiva.

Taula de continguts

Introducció

En analitzar el conflicte d’interessos en l’assistència representativa de persones amb discapacitat, cal recordar que l’any 2021 es va produir una reforma legislativa important relativa a les persones amb discapacitat. La Llei 8/2021, del 2 de juny i el Decret Llei 19/2021 aplicable a Catalunya van eliminar els procediments d’incapacitació. Des de llavors, l‘Assistència substitueix la tutela de les persones adultes a Catalunya, i la curatela la substitueix al Codi Civil comú.

Un criteri important introduït en aquesta reforma és que actualment no se substitueix la voluntat de la persona, com en la legislació anterior. Se li ofereixen suports.

Què és un Conflicte d’Interessos a l’assistència representativa?

En primer lloc, cal destacar que un conflicte d’interessos es produeix quan una persona actua representant interessos contraposats. És a dir, quan l’obtenció de benefici per a una part implica inevitablement un perjudici per a l’altra. En conseqüència, és una situació en què no es pot exercir una defensa imparcial dels interessos representats. Evidentment, aquest conflicte es pot donar en qualsevol àmbit: contractual, mercantil, civil…

Concretament, dins l’àmbit de la discapacitat, el conflicte d’interessos es pot produir quan la persona que ha de donar suport amb facultats de representació -l’assistent representatiu a Catalunya- ha de fer un acte en què el seu interès personal es contraposa al de la persona a qui dóna suport.

Un exemple força habitual és el d’una compravenda d’immoble on tots dos, l’assistent representatiu i la persona amb discapacitat, estan interessats.

Evidentment, no és una qüestió fútil. La inobservança de la legislació aplicable respecte del suport de les persones amb discapacitat pot comportar que s’efectuï un acte anul·lable. Tanmateix, si es tracta d’una compravenda d’immoble, pot ser que no arribi a inscriure’s al Registre de la Propietat.

Conflicte d’interessos a la compravenda d’immoble de persona amb discapacitat.


Seguint amb l’exemple de la compravenda d’immoble, vegem com es pot produir un conflicte d’interessos:

L’assistent representatiu de la persona amb discapacitat té atorgades facultats de representació com a mesura de suport en benefici d’aquesta. Aquesta facultat de representació té per finalitat que la persona assistida pugui exercir la capacitat en igualtat de condicions que els altres ciutadans.

Quines facultats inclou la representació a l’àmbit econòmic?

Generalment les facultats de representació en l’àmbit econòmic abasten les habilitats econòmico-juridic-administratives i contractuals, llevat dels diners de butxaca. Dins les funcions contractuals l’assistent pot comprar béns immobles en representació de la persona amb discapacitat.

Exemple de conflicte d’interessos

Un exemple de conflicte d’interessos, dins de les funcions contractuals, es produeix quan:

  • l’assistent representatiu és qui ven l’immoble i
  • adquireix l’immoble per a la persona amb discapacitat.

En aquest cas, existeix el conflicte d’interessos tant si l’assistent representatiu actua en nom propi, com si ho fa a través d’una societat com a apoderat d’aquesta.

No hi ha dubte que quan l’assistent per si mateix o per persona interposada és el venedor, es genera un conflicte d’interessos contraposats. La pròpia fixació del preu en què, com és normal, es veu afavorit el venedor amb el preu més alt en perjudici del comprador, és el primer escull. A més, a la compravenda d’immoble a Catalunya hi ha unes obligacions molt específiques per a comprador i venedor que s’han de complir objectivament.

Mesures legals davant del conflicte d’interessos a la normativa catalana

1- La normativa catalana exclou que es pugui donar un conflicte d’interessos a la discapacitat

La normativa catalana té una cura especial en relació amb els representants legals de les persones amb discapacitat. Per això, exclou expressament que la representació inclogui, entre d’altres, els actes en què hi hagi un conflicte d’interessos amb la persona assistida (art. 222-47 CCC). Aquest article estableix a l’apartat 2.c) que no es poden efectuar mitjançant representació legal els actes en què hi hagi un conflicte d’interessos amb la persona tutelada/assistida.

Tanmateix, no poden ser titulars ni de la tutela/assistència, ni de ladministració patrimonial, les persones físiques o jurídiques privades que estiguin en una situació de conflicte d’interessos amb la persona protegida. En particular, no ho poden ser les persones que tinguin una relació contractual, prestin serveis assistencials, residencials o de naturalesa anàloga a la persona amb discapacitat. Les entitats tutelars han d’obtenir, si cal per necessitats de la persona assistida, l’autorització judicial pertinent (article 222-17 CCC).

2- Respecte a la voluntat de la persona amb discapacitat sempre que no hi hagi conflicte d’interessos

Una faceta important de l’actual legislació és el respecte a la voluntat de la persona amb discapacitat. Es prioritza la voluntat, els desitjos i la preferència de la persona amb discapacitat respecte a la designació de la persona que ha de prestar l’assistència.

Això no obstant, la normativa estableix una excepció a aquesta voluntat: serà l’autoritat judicial qui decidirà, segons la prova que es practiqui, si:

  • Prescindeix del que manifesti la persona amb discapacitat, cas que s’acrediti que hi ha conflicte d’interessos, influència indeguda o risc d’abús. (Article 226-2 CCC).
  • Estableix mesures de control per garantir el respecte dels drets, la voluntat i les preferències de la persona. Això per tal d’evitar abusos, conflictes d’interessos i influència indeguda.

3 – Quina solució s’adopta en cas d’existència de conflicte d’interessos?

Atès que hi ha la possibilitat que s’anomenin dos assistents, si aquest és el cas, se substitueix l’assistent afectat pel conflicte d’interessos per l’altre assistent. En tot cas, caldrà veure les facultats atorgades a cadascun, i amb quin caràcter, en atorgar el càrrec d’assistent.

Si només hi ha un assistent representatiu, el lletrat de l’Administració de justícia (LAJ) ha de nomenar un defensor judicial. L’actuació del defensor judicial es limita als actes que n’hagin determinat el nomenament.

4 – Què passa si l’assistent ha actuat malgrat el conflicte d’interessos?

En cas de conflicte d‟interessos, són anul·lables els actes realitzats per l’assistent representatiu.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.

Foto de Marcus Aurelius


© Campos Catafal Advocats SCP | Advocats Barcelona | +34 932 070 569 | info@camposcatafal.com

Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar