Demande de Devis (sans engagement)
L’abril del 2025 ha entrat en vigor la Llei Orgànica 1/2025, del 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia. Aquesta llei ha suposat una modificació important en la tramitació judicial de diferents procediments. Una de les seves novetats més notables en la tramitació del procés civil, és la introducció dels Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies, anomenats habitualment els MASC.
Els MASC són mecanismes per a la resolució dels conflictes de manera extrajudicial. La seva finalitat és evitar haver d’acudir a la via judicial. Concretament, la llei 1/2025 a l’article 2 defineix els MASC com:
«un mitjà adequat de solució de controvèrsies qualsevol tipus d’activitat negociadora, reconeguda en aquesta o altres lleis, estatals o autonòmiques, a què les parts d’un conflicte acudeixen de bona fe per trobar-hi una solució extrajudicial, ja sigui per si mateixes o amb la intervenció d’una tercera persona neutral».
De la definició donada per la legislació aplicable, queden clares les característiques essencials dels MASC:
Els MASC a la tramitació del procés civil suposen la negociació extrajudicial d’un conflicte en matèria de l’àmbit del dret civil. Aquesta negociació es pot dur a terme directament entre les mateixes parts en conflicte. Però també es pot fer a través dels seus advocats els qui seguint les seves instruccions, portaran a terme l’activitat negociadora que, per altra banda, és un instrument de treball habitual per als advocats.
Com en tota negociació, per assolir un bon fi, cal com a part essencial, tant una bona tècnica de negociació, com actuar de bona fe. Només així es pot trobar la solució al conflicte que satisfaci els interessos de totes dues parts. Aquesta és la finalitat que el legislador ha buscat en establir els MASC al procés civil. L’objectiu final és evitar l’elevada litigiositat, de vegades innecessària, que, en alguns casos, té col·lapsats els jutjats i els tribunals.
L’experiència ensenya que el mètode de negociació que dóna més resultats positius és la negociació col·laborativa, l’anomenat Mètode Harvard. És una eina de gestió de conflictes que els aborda de manera creativa, indagant en els interessos de les dues parts. Es treballa per arribar a un acord entre les parts cedint cadascuna allò imprescindible per assolir un acord satisfactori. S’assoleixen menys acords amb la negociació competitiva que busca «derrotar» l’altra part.
La segona característica és la bona fe. Tal com hem dit, la Llei 1/2025 defineix els MASC com a mecanismes als quals «les parts acudeixen de bona fe».
Efectivament, amb els MASC el legislador pretén trencar la dinàmica de la confrontació i de crispació de les situacions en conflicte.
La bona fe es converteix en la legislació processal actual una part essencial. Així s’haurà de fer constar judicialment a la declaració responsable que s’ha de fer en el procediment civil, que les dues parts han intervingut de bona fe en el procés de negociació.
També es valora la bona fe a la imposició de costes. S’exigeix per part dels tribunals una valoració de la conducta de les parts prèvia al procediment, en la consecució d’una solució negociada. En conseqüència, se sanciona les parts que haguessin refusat injustificadament acudir a un MASC, quan aquest sigui preceptiu. En aquest cas, s’entén que hi ha un abús del servei públic de justícia per la utilització irresponsable del dret fonamental d’accés als tribunals. Abús que consisteix a recórrer de manera injustificada al procediment civil, quan hagués estat factible i evident una solució consensuada de la controvèrsia.
Exemples clars d’aquest abús són tant quan la part exerceixi pretensions que no tinguin notòriament tota justificació, com quan un consumidor ha d’acudir a un litigi malgrat haver-se resolt per via judicial, casos amb idèntic supòsit de fet i fonament jurídic, amb sentència ferma, com seria el cas de les clàusules abusives.
Els MASC en la tramitació del procés civil no són només una possibilitat, sinó una obligació.
La recerca de la solució extrajudicial, o l’intent d’aconseguir-ho, ha esdevingut un requisit de procedibilitat a la majoria de procediments civils. Això significa que no es poden instar determinats procediments judicials sense acreditar l’intent d’activitat negociadora per assolir un acord que eviti el plet.
Això implica una sèrie d’elements que s’han de tenir en compte com és, entre d’altres, la vinculació de les parts al que s’ha negociat. Hi ha d’haver identitat entre l’objecte de la negociació i l’objecte del litigi. Això malgrat que les pretensions que s’exerceixin en via judicial sobre l’objecte de negociació puguin variar.
La implantació dels MASC, com qualsevol introducció d’una nova sistemàtica dins la normalitat processal, no és fàcil. Van sorgint dubtes que es resolen en el dia a dia de la pràctica judicial, i per això s’han d’unificar els criteris dels diferents jutjats.
Un altre punt que cal destacar és l’obligació de confidencialitat. El procés de negociació, així com la documentació utilitzada en aquesta negociació són confidencials.
L’obligació de confidencialitat s’estén a:
Tots ells queden subjectes al deure i al dret de secret professional. Això significa que cap d’ells no podrà, de cap manera, revelar la informació que pugui obtenir derivada del procés de negociació.
Cal, doncs, ser molt curosos amb el que es negocia i com es documenta ja que pot tenir efectes en un futur procés.
Si bé la confidencialitat és un requisit a què els advocats estem acostumats. Forma part del nostre ADN en ser el secret professional norma deontològicament obligada, les parts no solen estar habituades a aquest secret, cosa que pot ser font d’algun conflicte.
Com és lògic, no es poden sotmetre als MASC els conflictes que afectin drets i obligacions que no estiguin a disposició de les parts. Manca de disposició que pot venir donada per disposar-ho la legislació aplicable o per tractar-se de matèries excloses de la mediació.
En síntesi, no s’exigeix activitat negociadora prèvia com a requisit de procedibilitat a l’ordre jurisdiccional civil:
La llei 1/2025 deixa oberta la porta a qualsevol activitat negociadora. Tant la reconeguda a la pròpia llei com en altres lleis, estatals o autonòmiques. Són mitjans adequats de solució de controvèrsies, bé la negociació directa o bé la negociació amb intervenció d’una tercera persona neutra, a través de:
Això sense perjudici de noves fórmules que es regulin a partir de la pràctica processal.
L’acord pot versar sobre una part o sobre la totalitat de les matèries sotmeses a negociació. S’ha de formalitzar en escriptura pública o mitjançant homologació judicial, segons els cas. També s’ha de recollir a la certificació registral corresponent si la controvèrsia versa sobre actes inscriptibles en matèria immobiliària, urbanística i mercantil.
L’acord aconseguit és vinculant per a les parts. En conseqüència, no podran presentar demanda amb el mateix objecte. Contra allò convingut a l’acord extrajudicial només pot:
Amb els MASC en la tramitació del procés civil, estem davant d’una nova etapa més proactiva en intentar una solució prèvia per evitar el procediment judicial. imposades si escau. La cerca d’una solució extrajudicial no només s’ha d’intentar, sinó que s’ha d’acreditar en el procediment civil. Això tant per les parts com els seus advocats i altres professionals que intervinguin en la negociació prèvia al procediment. No intentar una solució extrajudicial, té implicacions tant en l’admissió a tràmit de la demanda, com en les costes imposades si escau.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imatge de OpenClipart-Vectors en Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.