Dins del sistema legal de responsabilitat de l’administrador social i la seva responsabilitat per deutes de l’empresa, cal distingir dues accions diferents a l’hora de reclamar contra l’administrador i sol·licitar la seva condemna a pagar els deutes de la societat. Les dues accions tenen un fonament diferent a tenir en compte quan ens plantegem la reclamació contra l’administrador.

Responsabilitat de l’administrador pel tancament de la societat amb deutes

Un cas típic d‟exercici de l‟acció de responsabilitat contra els administradors socials és el cessament “de facto” de l‟activitat, o tancament de la societat, deixant deutes pendents. Una pregunta freqüent que ens trobem en el despatx és com afrontar la insolvència sobrevinguda de l’empresa. A la nostra entrada El meu negoci va malament, puc tancar amb deutes? ja vam comentar les opcions que es plantegen, ara volem comentar quines accions es poden exercir -o es pot trobar l’administrador que s’exerceixen contra ell- per la seva responsabilitat pel tancament “de facto”.

Doncs, bé, quan els administradors deixen de gestionar “de facto” la societat i aquesta encara té obligacions pendents, es produeix una infracció legal que pot ser sancionada amb la responsabilitat solidària de l’administrador al pagament dels deutes socials. Això és degut al fet que aquest tancament “de facto” pot lesionar la seguretat del trànsit mercantil i les expectatives dels creditors.

Accions per reclamar judicialment els deutes a l’administrador social

La responsabilitat de l’administrador es pot reclamar judicialment pels creditors de la societat:

• exercint l’acció de responsabilitat pels deutes socials de l’ art. 367 de la Llei de Societats de Capital
• exercint l’acció individual de responsabilitat de l’art. 241 de la mateixa llei.

En totes dues accions el que es sol sol·licita es que es condemni l’administrador a pagar un deute de l’empresa. Això no obstant, el fonament d’ambdues accions i el seu règim són diferents. Per això, en plantejar la reclamació cal precisar quina de les dues s’està exercint si no es vol la desestimació de la demanda judicial.

La responsabilitat per deutes ex art. 367 LLSC

L’article 367 LLSC sanciona els administradors que incompleixin la seva obligació legal de promoure la dissolució i liquidació de la societat, convocant la Junta General, quan es doni alguna de les causes legals de dissolució ressenyades a l’article 363 de la LLSC o de les previstes als Estatuts socials. Entre aquestes causes legals de dissolució hi ha:

• El cessament en l’exercici de l’ activitat o activitats que constitueixin l’objecte social. En particular, s’entendrà que s’ha produït el cessament després d’un període d’inactivitat superior a un any.
• Les pèrdues que deixin reduït el patrimoni net a una quantitat inferior a la meitat del capital social, tret que aquest s’augmenti o es redueixi en la mesura suficient, i sempre que no sigui procedent sol·licitar la declaració de concurs de creditors.
• La reducció del capital social per sota del mínim legal, que no sigui conseqüència del compliment d‟una llei.

Els administradors han de convocar en el termini de dos mesos la Junta General perquè adopti l’acord de dissolució.

La responsabilitat quasi-objectiva de l’administrador pels deutes socials

Segons la jurisprudència, la responsabilitat per deutes socials ex art. 367 LLSC és una responsabilitat personal i solidària amb la societat i de caràcter quasi-objectiu, desconnectada del dany causat pel comportament de l’administrador. És a dir, existeix aquesta responsabilitat quan concorre alguna de les causes que expressament s’indiquen en l’article 367 LLSC. Sorgeix, per exemple, pel simple fet de tancar l’empresa quan es donen les greus pèrdues previstes a la LLSC.

Per tant, no cal buscar una relació de causalitat entre la conducta d’omissió de l’administrador i l’impagament del deute. L’administrador respon del deute de la societat per l’incompliment d’un deure legal imperatiu, que està clarament definit: el de promoure la dissolució de la societat quan hi concorre alguna de les causes legals de dissolució.

L’obligació de l’administrador no és dissoldre la societat sinó convocar la junta

Tal com resulta del tenor literal del dit article 367 LLSC, no s’exigeix ​​als administradors la dissolució de la societat. El que se’ls exigeix ​​és la realització de tot allò necessari per aconseguir aquesta dissolució, com és convocar la Junta General de socis quan es produeixi un supòsit d’insolvència de la societat. Això es perquè amb la dissolució s’ajustaria la realitat jurídica registral a la fàctica, oferint en conseqüència una seguretat suficient al trànsit jurídic.

Requisits perquè es doni l’acció de responsabilitat de l’administrador ex art 367 LLSC

No tots els casos de tancament “de facto” donen pas a la responsabilitat per deutes de l’administrador. Segons la jurisprudència d’haver-hi causa de dissolució, caldrà, a més, analitzar l’evolució de la societat i la conducta dels seus administradors.

Els requisits perquè aquesta acció pugui prosperar judicialment són :

• L’existència d’un deute social.
• La condició d’administrador social de l’entitat deutora de la persona contra qui es demanda.
• Que la societat estigui incursa en causa legal de dissolució.
• L’omissió per part de l’administrador del deure de promoure el tràmit de dissolució i liquidació de la societat. És a dir, que hagin passat dos mesos des de que l’administrador va conèixer, o hauria d’haver conegut, que l’empresa estava en causa de dissolució.
• Que el deute sigui posterior a l’existència de la causa de dissolució. L’administrador només respon dels deutes socials nascuts amb posterioritat a aquesta causa.

La responsabilitat de l’administrador pel tancament de la societat ex article 241 LLSC

També està prevista a la Llei de Societats de Capital una acció individual de responsabilitat de l’administrador. És la que preveu l’article 241 LLSC que estableix la responsabilitat de l’administrador pels actes que faci i que lesionin directament els interessos dels socis i o de tercers, habitualment els creditors.

Així doncs, mitjançant aquesta acció també es pot reclamar la responsabilitat solidària de l’administrador pel tancament “de facto” de l’empresa i l’impagament del deute. Això, però, s’ha de fer tenint en compte les característiques d’aquesta acció que la diferencien de l’acció abans comentada.

Responsabilitat subjectiva de l’administrador

En aquest cas, la responsabilitat no es produeix “ex lege” sinó que s’estableix una responsabilitat subjectiva de l’administrador. Per això, el creditor ha de provar que es compleixen els requisits de l’art. 1902 CC, és a dir:

• L’acció o omissió dels administradors socials en exercici del càrrec,
• El dany sofert pel creditor social,
• La relació de causalitat entre l’acció o l’omissió i el dany i, sobretot,
• El nexe d’imputació subjectiva entre la conducta de l’administrador, és a dir, quin deure imposat legalment per protegir un bé jurídic del creditor, hauria omès l’administrador.

A diferència de l’acció anterior, si es donen els requisits legalment previstos, la responsabilitat de l’administrador no es limita als deutes que siguin posteriors a la causa de dissolució.

Impagament del deute per una conducta de l’administrador en exercici de les seves funcions

Perquè es pugui imputar a l’administrador l’impagament d’un deute social com a dany ocasionat directament al creditor, hi ha d’haver un incompliment nítid d’un deure legal al qual es pugui lligar directament l’impagament del deute social. El dany patit pel creditor a qui la societat no paga el seu deute sempre ha de ser imputable a una acció o omissió de l’administrador en l’exercici de les funcions del seu càrrec.

A aquest respecte, segons la jurisprudència, l’incompliment dels deures legals relatius a la dissolució de la societat i a la seva liquidació constitueix un il·lícit orgànic greu de l’administrador, que pot donar lloc a l’acció individual contra ell. Això no obstant, no n’hi ha prou amb el fet que la societat estigui en causa de dissolució sense que s’hagi dissolt legalment, a més cal el nexe causal de la responsabilitat subjectiva.

Nexe causal entre la conducta de l’administrador i el dany

El text del propi article 241 LLSC estableix clarament el requisit del caràcter directe del dany, en disposar que els administradors responen per “les accions d’indemnització que puguin correspondre als socis i als tercers per actes d’administradors que lesionin directament els interessos d’aquells “.

En el supòsit de tancament de fet de l’empresa, no n’hi ha prou amb la desaparició de la societat o la liquidació irregular del patrimoni social, sinó que el tancament de fet ha d’haver impedit el pagament del crèdit. Per tant, el creditor haurà de precisar en quina mesura la conducta de l’administrador ha incidit en l’impagament del seu crèdit, quines dades permeten deduir que, si s’hagués liquidat la societat ordenadament, es podria haver pagat, totalment o parcialment, el seu crèdit.

Resum

Com a resum del que s’ha exposat, els administradors socials tenen l’obligació legalment imposada de pagar els deutes de la societat per una responsabilitat objectiva derivada del fet de que no hagin procedit a promoure la dissolució de la societat quan es trobi en causa de dissolució, incomplint la seva obligació legal de convocar la junta perquè adopti l’acord de dissolució o de re-capitalització i, si escau, demanar la dissolució judicial.

D’altra banda, també se’ls hi pot reclamar per una responsabilitat subjectiva, però perquè pugui prosperar l’acció individual de responsabilitat, cal identificar una conducta pròpia de l’administrador diferent de la de no haver pagat el crèdit, que es pugui qualificar d’il·lícit orgànic i a la qual es pugui atribuir la causa de no haver estat satisfet el crèdit. Tan sols des d’aquest punt de vista la jurisprudència admet l’impagament d’un crèdit com a dany susceptible de ser indemnitzat per l’acció individual de responsabilitat.

Temes relacionats

Responsabilitat tributària de l’administrador de societat insolvent

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.