Demande de Devis (sans engagement)
Els pares poden desheretar els fills, i fins i tot els néts, per diferents causes que estan estrictament regulades per llei. Si als béns de l’herència hi ha un bé immoble, en desheretar un fill hi ha aspectes a considerar per evitar problemes.
Hi ha ocasions en què es produeixen greus desavinences entre pares i fills; desavinences que fins i tot arriben a l’extrem que els pares volen privar als seus fills de la seva legítima. Prefereixen deixar tots els seus béns al fill que els cuida o a un tercer en qui confien; i privar no tan sols de l’herència, sinó també de la seva legítima al fill que els ha abandonat durant anys o els ha tractat amb tota desídia i menyspreu, els ha injuriat….
En aquests casos desheretar és una forma d’extingir la llegítima a Catalunya i al dret comú espanyol, si bé cada legislació estableix les seves causes de desheretament.
Desheretar un legitimari (fills, néts, pares, cònjuge) s’ha de fer a l’hora d’atorgar testament. Això, malgrat que en principi pot semblar senzill, no ho és. És important vigilar la redacció de la causa per no tenir problemes en el futur.
En el dret vigent la llegítima es considera com un dret del qual només es pot privar al legitimari de manera excepcional quan concorri causa de desheretament. Per això, les causes de desheretament són causes greus i estan definides a la legislació.
S’ha de tenir en compte que les causes per desheretar han d’estar degudament justificades i procurar-ne tenir prova.
No es pot oblidar que el desheretament és un acte impugnable per la persona desheretada. En té prou en negar la causa per carregar a l’hereu amb la prova de la certesa.
Així doncs, cal tenir en compte que en cas d’impugnació, si no s’ha previst degudament la prova de la causa, podria guanyar el procés la persona desheretada i quedar incomplida la voluntat del testador.
Hi ha algunes causes que són fàcils d’acreditar quan hi ha denúncies oficials. Però, en altres casos, la prova esdevé molt més difícil.
Un cas de prova difícil és el regulat a l’article 415-17 del Codi Civil de Catalunya. Es tracta del desheretament d’un fill fundat a l’absència manifesta i continuada de relació familiar per causa exclusivament imputable al legitimari. És un supòsit de fet que pot ser font de litigis precisament per la dificultat probatòria que pot conduir al jutge a haver de fer suposicions sobre l’origen de les desavinences familiars.
Per això, és aconsellable expressar en el testament les justes causes per les quals es procedeix al desheretament previstes a la llei; tenir-ne prova, i preveure alguna fórmula per al cas que es guanyi la impugnació per la persona desheretada. Hi ha multitud de previsions que poden establir-se al testament.
També és aconsellable preveure al testament que, en cas d’impugnar-se el desheretament per l’hereu afectat, si les causes de desheretament no fossin admeses pels tribunals, se li deixa l’estricta legítima. Així l’hereu que guanyés la impugnació no podria, si més no, beneficiar-se del total de béns de l’herència.
Un cas especial es dona quan entre els béns de l’herència hi ha un pis o qualsevol immoble. En aquest cas es poden plantejar problemes d’inscripció. En aquest sentit, cal tenir en compte:
Serà convenient prendre en consideració en cas de desheretar un fill si aquest té descendents. Els néts hereten la porció de llegítima que correspondria al fill justament desheretat. Això, evidentment, si no han estat igualment desheretats els propis néts.
A la línia descendent (fills-néts…) opera el dret de representació a favor dels descendents de fills premorts, desheretats i indignes, així com dels absents. Aquest dret de representació només té per objecte el dret a la llegítima; no s’estén a les atribucions patrimonials que el causant hagi ordenat a favor del representat; llevat que el representant hagi estat cridat per via de substitució.
La inscripció dels immobles heretats requereix un requisit essencial: que es faci constar a l’escriptura d’acceptació d’herència l’existència o no de descendents del legitimari desheretat, i acreditar-ho en alguna forma. Aquesta exigència prové que, tal com hem dit, hi ha la vocació subsidiària o successiva en favor dels néts.
Evidentment, la dificultat més gran es presenta quan no hi ha hereus doncs estarem davant d’una prova diabòlica, la de provar un fet negatiu, es a dir, la inexistència d’hereus. Tant és així que no hi ha cap previsió legal respecte a aquesta prova. En canvi, és un principi essencial que la voluntat del testador és la llei de la seva successió; per tant, ha de prevaler aquesta voluntat mentre no se’n declari judicialment la nul·litat.
La qüestió rau, en definitiva, en si, desheretats els fills del testador i conservant-ne els descendents el dret a la llegítima, només cal afirmar el desconeixement de si hi ha tals descendents ulteriors o, per contra, cal algun tipus d’acreditació d’aquest extrem.
En aquest sentit, hi ha hagut no poques divergències en la doctrina. Finalment, la “Dirección General de Seguridad Jurídica” y Fe Pública s’ha decantat pel fet que no cal exigir que s’acrediti la inexistència d’altres descendents als designats al testament.
Es funda aquesta “Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública” en què:
• Ni el Codi Civil, ni la legislació especial, ni la Llei Hipotecària exigeixen l’obligació que la persona instituïda hereva o nomenada legatària al testament hagi d’acreditar, per adquirir els béns, que el testador no va deixar en morir altres hereus forçosos, si l’instituït hereu reunia aquest caràcter, o que no va deixar cap hereu forçós si aquest és una persona estranya.
• Aquesta obligació portaria a la ineficàcia de tot testament com a títol successori si no va acompanyat d’una acta acreditativa de la inexistència d’altres hereus que els anomenats al mateix testament.
• La privació d’eficàcia del contingut patrimonial d’un determinat testament exigeix, a falta de conformitat de tots els afectats, una declaració judicial prèvia després d’un procediment contenciós instat per qui estigui perjudicat o interessat, si escau.
En definitiva, segons la “Dirección General de Seguridad Jurídica y Fe Pública”: “… resultant del testament del causant que s’ha desheretat a la filla i de l’escriptura i acta notarial posterior, que no hi ha altres descendents… prou amb la manifestació de la seva inexistència (manifestació que s’ha fet constar a l’acta notarial presentada juntament amb l’escriptura d’herència)” (Resolució d’11 de juliol de 2020).
Desheretar és més que una manifestació en un testament. En desheretar un fill hi ha aspectes a considerar per evitar problemes. Hi ha diversos requisits a complir, tant per preveure la possible impugnació pel desheretat com per procurar la inscripció registral del nou titular dels béns immobles que, si escau, hi hagi a l’herència.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.