Demande de Devis (sans engagement)
Entendre la diferència entre discapacitat i dependència és fonamental per accedir correctament als drets i suports establerts per les lleis. Tot i que sovint s’utilitzen de manera indistinta, ambdós conceptes són diferents per naturalesa, valoració i efectes legals i administratius. En aquest article abordarem què significa cada terme, les seves implicacions pràctiques i per què la seva correcta distinció és essencial en contextos jurídics, sanitaris i socials.
La discapacitat és una situació que resulta de la interacció entre una deficiència física, mental, intel·lectual o sensorial i les barreres de l’entorn que limiten la plena participació d’una persona a la societat. No és una malaltia en si mateixa, sinó una condició que afecta l’autonomia personal, l’accés a la feina, a l’educació o a la mobilitat.
Segons l’article 1 de la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat feta a Nova York l’any 2006, ratificada per l’Estat espanyol el 2008, “les persones amb discapacitat inclouen a aquelles persones que tinguin deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, puguin impedir la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb les altres.”
És important destacar que una persona pot tenir una discapacitat sense necessitar ajuda diària per a les activitats bàsiques de la vida. Per exemple, algú amb sordesa profunda pot tenir una discapacitat reconeguda sense estar en situació de dependència. Per tant, la diferència entre discapacitat i dependència rau en el fet que la primera és una condició funcional, però no implica necessàriament la necessitat de cures constants.
Per altre banda, la dependència es refereix a la necessitat d’ajuda regular per dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), com ara menjar, rentar-se, vestir-se o desplaçar-se.
La dependència es defineix a l’article 2 de la Llei de dependència com “l’estat de caràcter permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’un altra o altres persones o ajudes importants per fer activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres ajudes per a la seva autonomia. personal. “
A diferència de la discapacitat, la dependència implica una relació de necessitat continuada o habitual respecte d’una altra persona, sigui un familiar, un cuidador professional o una institució. La diferència entre discapacitat i dependència es fa evident aquí: una persona amb discapacitat pot ser plenament autònoma, mentre que una persona dependent necessita ajuda externa, encara que no tingui una discapacitat reconeguda oficialment,per exemple les persones grans dependents per rao de l’edat i no d’una discapacitat. Es conclou, doncs que no tota persona amb situació de discapacitat és una persona dependent de terceres persones.
La distinció clara entre discapacitat i dependència és clau en l’àmbit judicial, especialment amb el nou criteri legal respecte a la incapacitació judicial amb l’entrada en vigor de la Llei 8/2021, que reforma el Codi Civil comú per adaptar-lo a la Convenció de l’ONU sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Normativa adaptada a Catalunya amb el Decret Llei 19/2021. Nova normativa que substitueix els procediments d’incapacitat judicial per mesures de suport al dret a decidir.
Les mesures de suport, com ara l’assistència, l’acompanyament o la figura del curador, s’atorguen tenint en compte si la persona pot exercir la seva voluntat amb ajuda.
La finalitat de les mesures de suport, que es sol-liciten mitjançant els procediment de provisió de mesures de suport a persones amb discapacitat, és facilitar a la persona amb discapacitat l’exercici de la seva capacitat jurídica en qualsevol àmbit en què li sigui necessari. Els més freqüents són:
En l’àmbit jurídic, tenir una discapacitat no implica automàticament estar incapacitat per exercir la plena capacitat jurídica, ni tenir dependència. Una persona amb discapacitat intel·lectual lleu pot prendre decisions legals amb suport puntual, inclusiu sense la suplantació de la seva voluntat. En canvi, una persona amb gran dependència (com en una demència avançada) pot requerir una mesura més estable, continuada i una figura de suport representativa, amb suplantació de la seva voluntat.
Per tant, conèixer bé la diferència entre discapacitat i dependència, pot ajudar a garantir drets i llibertats, evitant decisions judicials excessives o paternalistes, en buscar una protecció estrictament adequada a la persona.
Tant la discapacitat com la dependència donen accés a ajudes i prestacions a nivell administratiu, però gestionades per vies diferents. Comprendre la diferència entre discapacitat i dependència és fonamental per sol·licitar correctament cada ajut.
Referent a la discapacitat, a Catalunya, com a la resta de l’Estat, s’avalua i es reconeix administrativament mitjançant un grau de discapacitat, expressat en percentatge (del 0% al 100%). A partir del 33%, es considera que una persona té una discapacitat que merita obtenir diferents beneficis. La valoració la fan els equips de valoració i orientació (EVO) de cada comunitat autònoma, tenint en compte factors mèdics, psicològics i socials.
Les persones amb grau de discapacitat igual o superior al 33% poden accedir administrativament a ajuts tals com:
A Catalunya, la dependència es regula per la Llei 39/2006, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, anomenada la Llei de dependència, i es gestiona a través del Departament de Drets Socials. L’avaluació la fan equips tècnics dels serveis socials públics i es classifica la dependència en tres graus:
Les persones amb dependència reconeguda poden accedir a serveis i prestacions com:
Encara que en alguns casos coincideixen, el reconeixement del grau de dependència i de discapacitat són reconeixements independents. Algú pot tenir grau de dependència sense discapacitat, o a l’inrevés. La separació ajuda a una millor atenció i gestió dels recursos públics.
A més dels beneficis socials, la discapacitat i la dependència poden donar dret a avantatges fiscals. Conèixer la diferència entre discapacitat i dependència permet saber quines deduccions o bonificacions són aplicables.
En l’àmbit de l’IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques), hi ha deduccions per discapacitat pròpia o de familiars a càrrec (cònjuge, fills, pares), a partir del 33% de discapacitat reconeguda. Alguns avantatges són:
Pel que fa a l’IVA, hi ha un tipus reduït del 4% per a productes i serveis destinats a persones amb discapacitat (vehicles adaptats, ajudes tècniques, reformes al domicili, etc.).
En el cas de la dependència, les despeses derivades de serveis com residències o assistència domiciliària poden ser deduïbles, especialment si estan relacionades amb graus II o III i si el contribuent o el familiar dependent compleix els requisits de renda.
La diferència entre discapacitat i dependència no és només una qüestió tècnica, sinó una eina per garantir els drets, la dignitat i l’accés als serveis. Conèixer-la i reconèixer-la correctament és essencial per evitar errors en l’accés a ajuts, en les decisions jurídiques i en les polítiques públiques.
Una persona amb discapacitat pot no necessitar ajuda diària, i una persona dependent pot no tenir una discapacitat reconeguda. Per això, s’ha de valorar cada cas de manera individualitzada, per tal de demanar els suports adaptats a la realitat de cada persona.
Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.
Imagen de Gerd Altmann en Pixabay
Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.