Skip to main content

,

Dret d’ús de l’habitatge familiar en cas de divorci amb fill en situació de discapacitat a Catalunya.

19/05/2025

L’atribució del dret d’ús de l’habitatge familiar en cas de fill en situació de discapacitat a Catalunya pot arribar a ésser un punt de conflicte quan es produeix el divorci o separació dels progenitors. En especial quan un dels progenitors n’és el titular de l’habitatge, però la custodia del fill la té l’altre progenitor donant lloc al conflicte entre el dret de l’ús i el dret de propietat de l’immoble.

Table of Contents

L’impacte a la dinàmica familiar d’un fill en situació de discapacitat

Sens dubte tenir cura d’un fill en situació de discapacitat suposa un repte pels progenitors en varis aspectes. Certament, cada cas és un món i no es pot generalitzar. Però quan el fill té una restricció de les seves capacitats de mobilitat, de percepció i d’autonomia, per dèficits cognitius, lesions neuronals, crisis epilèptiques, etc, pot ser una persona molt dependent amb necessitat d’una constant supervisió i atenció.

Així doncs, a més de l’estrès personal que pot comportar el procés d’adaptar-se a les necessitats especials que es donen quan un fill té una situació de discapacitat, tots els implicats s’enfronten a un munt de dificultats, per les que necessiten suport … i no sempre troben el que és més adient.

En general, quan parlem d’un fill en situació de discapacitat, ens estem referint a persones vulnerables que necessiten, entre d’altres mesures de suport, una llar confortable i un habitatge adequat a les seves necessitats. En cas de divorci o separació dels progenitors es desorganitza la dinàmica familiar i es pot plantejar el conflicte entre el dret d’ocupació de l’habitatge pel fill vulnerable i el dret de propietat del progenitor que n’és propietari però no en te la guarda.

L’atribució del dret d’ús de l’habitatge familiar en cas de divorci amb fill amb situació de discapacitat a Catalunya.

Donada la necessitat de protecció d’un fill en situació de discapacitat, és lògic pensar que en cas de separació o divorci, és el cònjuge que es quedi amb la guarda del fill en situació de discapacitat, a qui se li ha d’atorgar el dret d’ús del domicili familiar. Però no és tant senzill, doncs no sempre es vincula als fills menors l’ús de l’habitatge familiar. En cada cas hem de distingir varis factors, entre d’altres, l’edat del fill en situació de discapacitat -si és menor o major d’edat-, la propietat de l’habitatge familiar i en especial les circumstàncies de solvència econòmica dels progenitors.

Atribució de l’ús del domicili en el divorci o separació amb fill en situació de discapacitat menor d’edat

Llibertat de pacte en la separació o divorci de mutu acord

En primer lloc, cal dir que, sempre que sigui possible, és aconsellable tramitar una separació o divorci de mutu acord. És el millor procediment per tal d’evitar al màxim l’estrès que causa aquest canvi en la vida de la unitat familiar. La tramitació amistosa és encara més convenient en aquests casos en que hi està involucrada una persona més vulnerable com és el fill en situació de discapacitat.

En la separació i el divorci de mutu acord els progenitors poden pactar el que creguin més convenient. Les seves decisions es recullen al Conveni Regulador de la separació o del divorci, per la seva aprovació judicial. Ara bé, la llibertat de pacte té, naturalment, el límit de l’interès de la persona vulnerable, a qui no s’ha de perjudicar.

Si ambdós progenitors no poden arribar a un mutu acord, s’haurà de tramitar la separació o divorci de forma contenciosa. Serà l’autoritat judicial qui en aquest cas decidirà els efectes de la ruptura.

Criteris del Codi Civil Català per a atorgar l’ús de l’habitatge familiar en cas de divorci o separació.

En el dret civil català és l’aplicable als divorcis sotmesos a la normativa civil catalana, pel que fa a l’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar. En cas de no haver-hi acord entre els cònjuges, es segueix, amb fonament a l’interès més vulnerable, un doble criteri: el de la guarda i el de la necessitat.

Atribució de l’ús del domicili amb caràcter preferent al progenitor que tingui la guarda del fill menor

En el cas que el fill en situació de discapacitat sigui menor de edat, no es planteja, en principi, cap problema per l’atribució de l’ús del domicili. Els articles 233-20 i 234-8.2.a) del Codi Civil de Catalunya (CCCat) estableixen, respectivament, la normativa aplicable a l’atribució de l’ús de l’habitatge en cas de divorci i de separació de parella estable, quan no hi ha acord entre els progenitors, o l’acord no sigui aprovat judicialment.

Seguint aquesta normativa, el jutge ha d’atribuir l’ús de l’habitatge familiar, amb caràcter preferent, al progenitor a qui correspongui la guarda dels fills comuns.

Fem notar que aquests articles 233-20 i 234-8.2.a CCCat es refereixen als fills menors comuns que convisquin amb el progenitor beneficiari de l’ús. No fan esment al cas concret que un dels fills menors estigui en situació de discapacitat. En conseqüència, els fills menors en situació de discapacitat queden inclosos dins la normativa de protecció dels fills menors no emancipats.

Atribució de l’ús al cònjuge més necessitat

Per altre banda, l’article 233-20 CCCat en els seus apartats 3 i 4 estableix unes excepcions en les que l’autoritat judicial atribueix l’ús al cònjuge amb més necessitat:

  • Quan la guarda dels fills queda compartida o distribuïda entre els progenitors.
  • Quan no hi ha fills o són majors d’edat.
  • Quan malgrat correspondre-li l’ús de l’habitatge a un progenitor per raó de la guarda dels fills, és previsible que la necessitat del cònjuge es perllongui després d’arribar els fills a la majoria d’edat.

Judicialment, també es pot atribuir l’ús del domicili al progenitor que no té la guarda dels fills menors. En aquest cas ha d’esser el més necessitat i el cònjuge a qui correspon la guarda ha de tenir prou mitjans per cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills. Dependrà, doncs, de la situació de solvència econòmica de cada progenitor, i tenint en compte la protecció del dret del fill en situació de discapacitat.

Atribució de l’ús del domicili quan el fill en situació de discapacitat és major d’edat.

L’entrada en vigor de la reforma introduïda per la Llei 8/2021, que va eliminar la incapacitació judicial, va determinar un nou criteri legal respecte a la incapacitació judicial.

Abans de la reforma, es tramitaven els procediments d’incapacitació judicial, o de modificació de la capacitat de la persona. En aquests procediments d’incapacitació s’eliminava la capacitat d’obrar de la persona. En conseqüència, quan un fill havia estat incapacitat judicialment durant la seva minoria d’edat i arribava a la majoria d’edat, es prorrogava la potestat parental.

En el cas de potestat parental prorrogada o rehabilitada, el fill en situació de discapacitat quedava protegit tant per la guarda del fill menor (via ex art. 233-20.2 CCC), com per l’excepció, abans comentada, de previsió de necessitat després d’arribada la majoria de edat (via ex art. 233-20.3 CCC).

Protecció del fill en situació de discapacitat major d’edat després de la supressió de la potestat parental prorrogada o rehabilitada.

A Catalunya el Decret LLei 19/2021 estableix el nou règim de mesures jurídiques de suport a les persones amb discapacitat en el dret civil català. En la seva Disposició transitòria segona preveu que no es poden constituir, en relació amb les persones majors d’edat, la potestat parental prorrogada o rehabilitada.

Ara bé, això no vol dir desatendre les necessitats del fill en situació de discapacitat major d’edat. Com a persona adulta necessitada de suport té dret als aliments d’origen familiar definits a l‘article 237-1 CCCat). Aquests aliments inclouen tot el que és indispensable per al manteniment de la persona alimentada, inclòs l’habitatge.

Limitació temporal de l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar. El dret de propietat de l’immoble.

L’article 33 de la Constitució espanyola reconeix el dret a la propietat privada i a l’herència. L’article 541-1 CCCat determina que el dret de propietat atorga al seu titular el dret a usar de forma plena els béns que en constitueixen l’objecte i a gaudir-ne i disposar-ne. D’altra banda, l’atribució de l’ús de l’habitatge en el procés matrimonial suposa el dret a ocupar-lo i la conseqüent limitació de disposar-ne pel titular dominical.

En els supòsits de dret de família, el dret d’ús de l’habitatge familiar no té caràcter patrimonial, sinó purament familiar. Això no obstant, el propietari no pot disposar de l’ús sense el consentiment del titular d’aquest dret o, si escau, d’autorització judicial. Es produeix, per tant, un conflicte entre l’atribució del dret d’ús i el dret de propietat quan s’atribueix l’ús al progenitor que no n’és el titular, o si el domicili familiar és propietat d’ambdós progenitors.

Cal, doncs, conciliar tots dos drets. El criteri general és limitar la durada de l’atribució de l’ús. Per determinar la durada de l’atribució de l’ús cal tenir en compte les circumstàncies de cada cas.

Limitació del dret d’ús de l’habitatge per la majoria d’edat del fill

Quan l’ús de l’habitatge s’atribueix per raó de la guarda, el dret d’ús s’extingeix amb la majoria d’edat. En aquest cas es vincula el cessament de l’ús del domicili familiar a la majoria d’edat dels fills, que opera com a límit temporal. Com hem dit, l’article 233-20 CCCat no fa esment al cas que un dels fills tingui una situació de discapacitat. Per tant, la normativa catalana s’aplica per analogia als fills en situació de discapacitat.

No obstant, la majoria d’edat d’un fill en situació de discapacitat no determina per si sola l’extinció o la modificació dels aliments que els progenitors han de donar-li en judici matrimonial. Segons el Tribunal Suprem, en aquest cas els aliments s’han d’equiparar als que s’entreguen als menors mentre el fill en situació de discapacitat mantingui la convivència en el domicili familiar i no tingui recursos. Aquest criteri de continuïtat el trobem també a la legislació civil catalana pel cas general dels fills majors d’edat amb manca d’independència. Així, l’article 233-4 CCCat preveu que l’autoritat judicial, a instància del cònjuge amb qui els fills convisquin, pot acordar els aliments d’origen familiar per als fills majors d’edat o emancipats. A més aquests aliments es mantindran fins que els fills tinguin ingressos propis o estiguin en disposició de tenir-ne.

Sí, en canvi, fa referencia als fills en situació de discapacitat l’article 96 del Codi civil comú -de no aplicació als divorcis i separacions sotmesos al dret civil de Catalunya- en l’adaptació de la reforma introduïda per la Llei 8/2021. Estableix aquest article que si entre els fills menors n’hi hagués algun en una situació de discapacitat que fes convenient la continuació en l’ús de l’habitatge familiar després de la majoria d’edat, l’autoritat judicial determinarà el termini de durada d’aquest dret, en funció de les circumstàncies concurrents.

Limitació temporal al dret d’ús del domicili a favor del cònjuge més vulnerable

També està limitada temporalment l’atribució de l’ús de l’habitatge a un dels cònjuges per raó de necessitat. L’article 233-20 CCCat estableix que l’atribució s’ha de fer amb caràcter temporal. No obstant, es pot demanar pròrroga, també temporal, si es mantenen les circumstàncies que van motivar a necessitat.

Posició del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El TSJ de Catalunya es decanta per la no atribució de l’ús de l’habitatge amb caràcter indefinit. Evidentment, sempre depèn de les circumstàncies concretes de cada cas. En una sentència de 19-11-2021 aquest Tribunal atribueix l’ús durant un any a la mare, per tal de facilitar les gestions de la venda de l’habitatge. Estima la resolució judicial que no hi ha necessitat per part de la mare -que es qui cuida al fill en situació de discapacitat- d’ocupar l’habitatge de manera indefinida en unió al fill comú. En aquesta sentència consta el criteri general del Tribunal que si es té en compte que “la situació del fill és, en principi, permanent, estaríem privant al pare de gaudir d’una part del seu patrimoni de forma indefinida. Ara bé, si aquesta privació estigués justificada, no hi hauria impediment a mantenir-la en resolució judicial, però no hi ha necessitat.”

Conclusió

Al dret d’ús de l’habitatge familiar en cas de divorci amb fill en situació de discapacitat a Catalunya s’aplica el dret civil català. A la legislació catalana es té en compte les circumstàncies de vulnerabilitat de cada cas i la situació de solvència econòmica dels progenitors. La normativa general és, en cas de divorci o separació, la d’atorgar l’ús del domicili familiar, amb caràcter preferent, d’acord amb la guarda del fill en situació de discapacitat quan és menor d’edat.

Per altra banda, quan el fill és major d’edat, la utilització del domicili es vincula al dret d’aliments entre familiars. En tot cas, s’ha d’estudiar les concretes circumstàncies de cada cas per trobar la solució personal i patrimonial més adient.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.

Imagen de Moondance en Pixabay


© Campos Catafal Advocats SCP | Advocats Barcelona | +34 932 070 569 | info@camposcatafal.com

Aquest lloc utilitza cookies i tecnologies similars per oferir-li una navegació a mida i millorar els nostres serveis, així com per finalitats estadístiques. Si continua navegant per aquest lloc, accepta que n'ha estat degudament informat. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Tancar