Recordem que la insolvència és la manca de capacitat de pagar els deutes. Totes les persones, ja siguin naturals o jurídiques, es poden trobar en una situació d’insolvència; i més en una època de crisi financera com l’actual, amb la persistència d’un dèficit públic elevat. Moltes famílies endeutades amb prou feines arriben a final de mes i encara menys poden atendre les obligacions en termini. Per això, la insolvència i els concursos de creditors de persones físiques són a l’ordre del dia.

Segons l’estadística del procediment concursal referida al segon trimestre del 2023; els concursos de persones físiques es mantenen per sobre dels 4.000 trimestrals, després de la darrera reforma concursal. Aquesta reforma concursal, introduïda per la Llei 16/2022, que va entrar en vigor fa un any, ha suposat un canvi de model a la pràctica concursal.

Per entendre com afecta la persona física el concurs de creditors per solucionar-ne l’endeutament; cal conèixer les nocions bàsiques que regulen aquest procediment, necessari per assolir la Segona Oportunitat.

La insolvència com a requisit per sol·licitar el concurs

La Llei Concursal estableix que perquè sigui procedent la declaració de concurs de creditors, la persona, física o jurídica, ha d’estar estat d’insolvència; concretament, segons aquesta llei, no ha de poder complir regularment les seves obligacions exigibles.

En aquest sentit, són fets externs, reveladors de l’estat d’insolvència enumerats a la llei concursal, l’existència de:

• Una declaració judicial o administrativa prèvia d’insolvència del deutor sempre que sigui ferma;
• Un títol pel qual s’hagués despatxat execució o constrenyiment sense que de l’embargament haguessin resultat béns lliures coneguts suficients per al pagament,
• Embargaments per execucions pendents que afectin d’una manera general el patrimoni del deutor
• El sobreseïment generalitzat en el pagament corrent de les obligacions del deutor.
• El sobreseïment generalitzat en el pagament de les obligacions tributàries exigibles durant els tres mesos anteriors a la sol·licitud de concurs; el de les quotes de la seguretat social i la resta de conceptes de recaptació conjunta durant el mateix període; o el dels salaris i les indemnitzacions als treballadors i altres retribucions derivades de les relacions de treball corresponents a les tres últimes mensualitats.
• L’alçament o la liquidació precipitada o ruïnosa dels seus béns pel deutor

Classes d´insolvència

Després de la darrera reforma concursal es poden donar tres situacions d’insolvència:

Insolvència actual

Parlem d’insolvència actual quan el deutor es troba que en el moment present ja no pot pagar els deutes; és a dir, no pot complir regularment les obligacions exigibles.

Insolvència imminent

Es troba en estat d’insolvència imminent el deutor que prevegi que dins dels tres mesos següents no podrà complir regularment i puntualment les seves obligacions.

Insolvència probable

Es considera que hi ha probabilitat d’insolvència quan sigui objectivament previsible que el deutor no podrà complir regularment les obligacions que vencen en els propers dos anys.

En aquest cas, per exemple, es poden obrir negociacions per assolir un pla de reestructuració. Es tracta d’un instrument preconcursal que substitueix, a la regulació actual, els acords de refinançament homologats i els acords extrajudicials de pagaments.

Pluralitat de creditors

La pluralitat de creditors és un requisit que ha de concórrer perquè es pugui parlar d’insolvència als efectes del concurs de creditors. En aquest sentit, hi ha hagut un ampli debat jurídic i doctrinal. Finalment s’ha conclòs que per poder declarar el concurs de creditors, el deutor, a més de no poder complir regularment les seves obligacions exigibles, com hem exposat, ha de comptar també amb una pluralitat de creditors, no n’hi ha prou de tenir-ne un de sol.

Concurs de creditors, un procés d’execució col·lectiva i universal

S’ha arribat a aquesta conclusió, no només per la redacció mateixa de la Llei Concursal, sinó per la lògica de la seva finalitat. El concurs de creditors és un procés d’execució col·lectiva i universal. Té per finalitat la realització de tots els béns integrants de la massa activa del concurs, propietat de la persona concursada, per, amb els diners obtinguts, pagar als creditors, de manera ordenada, conforme a l’ordre de prelació de pagaments legalment previst, a la fase de liquidació del concurs. Per tant, es considera que l‟existència d‟un sol creditor no justificaria l’inici d’aquest procés col·lectiu ja que el rescabalament del dit creditor es podria fer per la via de l’execució singular.

L´existència d´un sol creditor com a causa de conclusió del concurs

Tanmateix, la Llei concursal actual, a l’art. 465.2 TRLC regula com a causa per concloure el concurs el fet que de la llista definitiva de creditors resulti l’existència d’un sol creditor.

En conseqüència, si no hi ha pluralitat de creditors, ja sigui perquè la llista estigui formada per un sol creditor, o perquè es tracti d’una pluralitat de creditors fictícia aparent o irreal, no procedeix la declaració del concurs. Igualment, si es constata l’existència d’un sol creditor després de la presentació dels textos definitius, escau la conclusió i arxiu del concurs.

Persones legitimades per sol·licitar el concurs de creditors

Poden sol·licitar el concurs de creditors els creditors (és el concurs necessari). No està legitimat per sol·licitar-ho el creditor que, dins dels sis mesos anteriors a la presentació de la sol·licitud, hagi adquirit el crèdit per actes “inter-vius” i a títol singular, després del venciment.

També poden sol·licitar el concurs les persones deutores, siguin persones físiques o naturals, siguin empresàries o no, i les persones jurídiques (és el concurs voluntari).

En cas de deutor persona jurídica, qui està legitimat per instar el concurs, és l’òrgan d’administració o de liquidació. Es tracta d’un deure “ex lege” dels administradors, tal com comentem a l’entrada referent a la responsabilitat per deutes de l’administrador social. Per sol·licitar la declaració de concurs d’una societat, també estan legitimats els socis que siguin personalment responsables dels deutes d’aquella societat.

Si es tracta del concurs d’una herència, estan legitimats per sol·licitar-ho els creditors del deutor mort, els hereus del deutor mort i l’administrador de l’herència.

Cal recordar que quan es tracta d’un concurs voluntari, instat pel deutor, la Llei Concursal li imposa el deure de sol·licitar-ho dins dels dos mesos següents a la data en què hagués conegut o hagut de conèixer la insolvència.

La insolvència a la declaració del concurs de creditors

En sol·licitar la declaració de concurs de creditors, és important acreditar la situació d’insolvència. Si es tracta d’un concurs voluntari, el deutor ha d’acreditar-ne l’endeutament. Si es tracta d’un concurs necessari, és el creditor que ho sol·liciti qui ha de provar els fets que fonamenten la seva sol·licitud, és a dir, que es donen els fets reveladors de la insolvència exposats abans.

Si el jutge estima acreditada la insolvència, dictarà interlocutòria declarant el concurs, que contindrà, entre altres, els pronunciaments següents:

• El caràcter voluntari o necessari del concurs, amb indicació, si escau, que el deutor ha presentat proposta de conveni, ha sol·licitat la liquidació de la massa activa o ha presentat una oferta vinculant d’adquisició d’unitat o unitats productives.
• Els efectes sobre les facultats d’administració i disposició del deutor respecte de la massa activa.
• El nomenament de l’administració concursal, amb expressió de les facultats de l’administrador o dels administradors concursals nomenats.
• La crida als creditors perquè posin en coneixement de l’administració concursal l’existència dels seus crèdits en el termini d’un mes a comptar de l’endemà de la publicació de la declaració de concurs al Butlletí Oficial de l’Estat.
• La publicitat que s’hagi de donar a la declaració de concurs.

En resum,

La insolvència és l’essència de la sol·licitud del concurs de creditors, procediment previst per satisfer el nombre més gran de deutes possibles i assegurar que cap creditor rebi un tracte arbitrari de favor en perjudici d’altres creditors. S’entén com a insolvent la persona que no pot complir, regularment les obligacions exigibles. És qui sol·liciti el concurs, creditor o el mateix deutor, qui ha de provar la insolvència que al·legui. Per a la persona física, el concurs és necessari com a pas previ per obtenir l’Exoneració del Passiu Insatisfet, és a dir, la possibilitat que es pugui extingir totalment o parcialment els seus deutes, l’anomenada Segona Oportunitat.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.