L’àmbit de protecció de la gent gran inclou camps diferents. Envellir no és fàcil, i encara menys quan es produeix el declivi intel·lectual amb canvis patològics en el cervell. En aquests casos, la protecció de la gent gran es converteix en una necessitat essencial.

La protecció de la persona amb discapacitat, un dret essencial.

Segons la “Convenció de les Nacions Unides sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat”:

“les persones amb discapacitat tenen dret a ser protegides de totes les formes d’explotació, violència i abús, inclosos els aspectes de gènere, dins i fora de casa. Tota persona amb discapacitat té dret al respecte de la seva integritat física i mental en igualtat de condicions amb els altres.”

En conseqüència, tota persona ha de poder accedir a l’efectiu gaudi dels drets humans (salut, mobilitat, justícia, seguretat, etc). L‟exercici d’aquests drets ha de ser en condicions d‟igualtat per a tots els ciutadans. No pot haver-hi discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social, que inclou, per tant, l’edat i la discapacitat. Així ho estableix l’article 14 de la constitució espanyola.

Per això, pel que fa a les persones amb discapacitat, tal com comentem a la nostra entrada sobre el nou criteri legal sobre la incapacitació, aquest gaudi efectiu dels drets humans implica que la persona amb discapacitat ha de poder estar present i participar en totes les esferes clau de la seva vida, i en el cas que no ho pot fer per ella mateixa, se li han de proveir els suports que necessiti.

La protecció de la gent gran

Des de l’òptica social, per norma general, es considera a las persones grans com a dependents, necessitades assistència i ajuts socials. Segons les estadístiques, aproximadament el 49% de les persones de més de 80 anys necessiten suport en àmbits tals com la cura personal i les feines de la llar.

Des del punt de vista social, són les administracions públiques les que tenen l’obligació de garantir polítiques que assegurin l’exercici de tots els drets legals per protegir a la gent gran i desenvolupar sistemes de control que vetllin per l’aplicació d’aquestes lleis; de posar a la seva disposició serveis per atendre les seves necessitats i procurar que hi hagin serveis de cures.

Però cal no oblidar que les persones grans són titulars de drets i que se les ha de considerar com a persones capaces de prendre decisions per elles mateixes. Que en cas de discapacitat, aquesta és també una circumstància personal individual de cada persona, i que de necessitar suports, o de patir una patologia que faci necessària una protecció especial, s’han de proveir els suports adequats a la persona gran, i els primers implicats en aquesta provisió de suports i cura són la pròpia persona amb discapacitat i la seva família.

Cura de persones grans amb discapacitat. El guardador de fet

Tal com comentem a la nostra entrada sobre la guarda de fet a Catalunya, el Codi Civil català al seu article art. 225-1 considera que és guardador de fet :

“la persona física o jurídica que té cura d’un menor o d’una persona en què es dóna una causa d’incapacitació, si no està en potestat parental o tutela o, encara que ho estigui, si els titulars d’aquestes funcions no les exerceixen.”

En l’àmbit personal les funcions del guardador de fet es limiten al deure de “cuidar”: A l’acompanyament i cura personal i al suport a les decisions en l’àmbit de la salut i en altres àmbits com pot ser el laboral. Però la guarda de fet no permet assumir decisions en aquests àmbits.

De la protecció i cura de la gent gran s’encarrega en primer lloc la pròpia persona si té prou capacitat per prendre decisions. En molts casos és la pròpia persona qui cerca ajuda de tercers que l’assisteixin, siguin familiars, o no.

Això no obstant, quan hi ha una pèrdua de capacitat progressiva per decidir i per encarregar-se de la pròpia cura, són generalment els familiars els qui s’encarreguen de la protecció i cura de la persona gran.

Però no és una tasca fàcil. La veritat és que quan la persona gran està afectada de trastorns neurocognitius, tenir cura d’ella es converteix moltes vegades en una feina àrdua. Supervisar la cura de la persona gran amb discapacitat és molt exigent físicament i esgotador emocionalment. Per això, el cuidador pot tenir efectes nocius sobre la seva salut, com l’anomenada “síndrome del cuidador”, és per això que és habitual acudir a cuidadors informals.

– Cura de la persona gran amb discapacitat per un familiar

Quan la discapacitat arriba a provocar una situació de dependència, la cura per un familiar és la forma essencial d’atenció a la persona que la pateix. Estadísticament, al voltant del 89% de les cures de salut a la llar són efectuades per membres de la família.

En general, el guardador de fet és la parella ja sigui exercint la cura ella sola o amb altres persones pertanyents o no a la família. La cura familiar inclou tant el control bàsic, per exemple vigilar la presa de medicació, etc, com la cura a temps complet.

No hi ha dubte que per a la persona gran que es trobi en un nivell de deteriorament lleu o moderat, aquesta és una solució molt beneficiosa perquè li permet estar en un entorn conegut i assistit per persones familiars. Per això es considera que inicialment pot ajudar a endarrerir l’evolució de la malaltia.

Però amb el temps, en tractar-se d’una malaltia crònica, el cansament fa efecte en el guardador de fet.

– Cura de la persona gran amb discapacitat per cuidadors informals

La cura no ha de ser personal pel propi guardador de fet, hi ha opcions de cures professionals a la llar que poden ajudar-lo.

Això no obstant, la cura d’una persona gran amb discapacitat pot ser una càrrega econòmica important. Per això, moltes vegades s’acudeix a cuidadors informals perquè ajudin la persona amb discapacitat.

És important procurar que hi hagi un guardador de fet que assumeixi les funcions de vigilància i cura; o un assistent designat judicialment segons les necessitats de la persona amb discapacitat. Amb això es pot controlar i protegir la persona gran. S’eviten així, per exemple, que sigui víctima de delictes relacionats amb l’excés de confiança, com ara el furt o l’apropiació indeguda.

– Cura de persona gran amb discapacitat en una residència

Per regla general, no és fàcil prendre la decisió d’ingressar una persona gran amb discapacitat en una residència de gent gran. Moltes vegades, la parella que hi conviu vol ser el seu guardador de fet i encarregar-se de la seva cura i normalment, només s’adopta la decisió d’ingressar-la a una residència quan l’evolució de la malaltia fa que necessiti cada cop més ajuda i el familiar cuidador mostra ja símptomes d’estrès.

En tot cas, és aconsellable l’ingrés quan les cures a la llar no són suficients, quan la situació de discapacitat assoleix un nivell greu que requereix que la persona afectada estigui sota vigilància les 24 hores i el cuidador familiar presenti símptomes d’estrès.

En conclusió,

La protecció de la gent gran amb discapacitat inclou diferents àmbits. Una de les qüestions essencials és la de la cura de la persona que pot fer el guardador de fet. Cal tenir en compte que la guarda de fet no sempre és suficient.

No n’hi ha prou que n’hi hagi una situació de guarda de fet per considerar que és innecessari que es nomeni un assistent. L’assistent té funcions més àmplies com comentem a la nostra entrada sobre l’assistència de la persona amb discapacitat. En tot cas, s’ha de valorar si la guarda de fet existent és suficient i adequada per garantir a la persona amb discapacitat l’exercici de la seva capacitat jurídica en condicions d’igualtat, ja que el guardador de fet té limitades les funcions i no en pot assumir decisions.

Campos Catafal és un despatx d’advocats a Barcelona que porta assessorant i representant als seus clients des de 1983. Recordeu que el present article és informatiu i no substitueix l’assessorament legal d’un advocat. Si vol el nostre assessorament professional sobre aquest tema, contacti amb nosaltres.